Resultats de la cerca

Situada a la costa oriental, damunt un promontori que fou, en el seu origen, una illa, és dominada per un castell medieval Mercat important, té producció de cítrics, oli d’oliva i objectes de pell Aeroport Seu metropolitana

Individu adult del ctenòfor Mnemiopsis leidyi , d’uns 10 cm de longitud S’hi poden distingir les sis bandes ciliades que emeten llum iridescent És molt probable que sigui present a les zones de la Mediterrània on no s’ha registrat, però que no s’hagi mostrejat suficientment per a detectar-lo Eduardo Obis L’entrada d’espècies allòctones que es converteixen en invasores és un fenomen natural No obstant això, sembla que en les últimes dècades diversos fenòmens, com ara l’escalfament global, la sobrepesca i la contaminació, afavoreixen l’arribada d’aquestes espècies Un dels casos més…

És a molt poca distància de la costa de l’Àsia Menor, a la qual estigué unida en el Plistocè D’estructura calcària, amb roques metamòrfiques i esquists, presenta dos grups montuosos el Kerkis 1437 m i l’Àmbelos 1137 m Prop de la costa, els turons són més suaus, amb vegetació mediterrània Té conreus de vinya n’és famós el vi dolç, oliveres, fruiters, tabac i cotó La població es distribueix en petits centres Samos, Karlovàsion, Pitagórion i, sobretot, al port de Vathí Aeroport És seu episcopal de l’Església ortodoxa grega Ocupada a l’antiguitat per colons jonis vers els segles XI-XII aC,…

Té conreus de vinyes i oliveres La població, que viu de la pesca, de l’elaboració de l’oli i del vi, i del turisme, es concentra a la costa occidental, on s’obre la badia de Salamina, presidida per la ciutat homònima, capital de l’illa Independent a l’època homèrica, passà a ésser possessió de Mègara, primer, i d’Atenes al segle VI aC És famosa, sobretot, pel record de la batalla batalla de Salamina que, a la fi del setembre del 480 aC, els grecs hi sostingueren contra els perses, els quals, bé que superiors en nombre d’efectius humans i de material bèllic, foren destrossats pels grecs,…

Seu, a l’antiguitat, del santuari d’Asclepi, florí al seu entorn una famosa escola de medicina presidida per Hipòcrates

Fundada per Seleuc I, un dels diàdocs d’Alexandre, es convertí en un dels imperis més grans del món antic s’estenia des de la Mediterrània fins a l’Indus i comprenia tota l’Àsia Menor, Síria, Mesopotàmia i Pèrsia Englobà les civilitzacions més diverses emporis comercials, imperis guerrers, estats teocràtics i sacerdotals i, soretot, la potència dominadora dels aquemènides aquemènida Amb la fundació de dues capitals als dos extrems de l’imperi Selèucia del Tigris, prop de Babilònia, i Antioquia a Síria assegurava el comerç oriental la ruta de la seda i el contacte amb la cultura grega i alhora…

S’estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de Macedònia del Nord La història Bé que els macedonis foren considerats hellens per alguns historiadors grecs Heròdot i Estrabó, la tradició grega clàssica els considerà estrangers βάρβαροι fins al segle IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la potència més gran de…

N'és possible la lectura gràcies a l’adaptació que hom feu d’aquest sistema gràfic per anotar la llengua grega en època micènica micènic Per al seu desxiframent, hom ha proposat diverses teories Així, Cyrus Gordon la considerà una llengua semítica, més exactament una forma mixta d’accadi i d’ideogrames sumeris S Davis, V Georgiev i LR Palmer defensen una teoria que emparenta el minoic amb llengües de la família anatòlica indoeuropeu Palmer, potser d’una manera més raonable, la identifica amb el luvi oriental, bé que els elements en què se sustenta són molt limitats Si hom admet com a…

Els luvis parlaven una llengua indoeuropea, molt pròxima a la dels hitites, conservada en algunes inscripcions trobades a Boǧazköy i encara no ben interpretada

Vida Abandonà els estudis de medicina per entrar a la companyia de teatre d’Ernest Vilches i abans de la guerra civil feu teatre i interpretà dos films, El 113 1935, Raphael J Sevilla i Las Tres Gracias As três graças , 1936, Leitão de Barros El 1940 reprengué la seva carrera i aviat es convertí en un actor de moda, amb títols com Harka 1940-41, Carlos Arévalo, Escuadrilla 1941, Antonio Román i Raza 1941, José Luis Sáenz de Heredia rebatejat el 1950 com El espíritu de una raza , amb guió de Francisco Franco sota el pseudònim de Jaime de Andrade, peripècia vital en què encarnà l’ alter ego…