Individu adult del ctenòfor Mnemiopsis leidyi, d’uns 10 cm de longitud. S’hi poden distingir les sis bandes ciliades que emeten llum iridescent. És molt probable que sigui present a les zones de la Mediterrània on no s’ha registrat, però que no s’hagi mostrejat suficientment per a detectar-lo.
Eduardo Obis.
L’entrada d’espècies al·lòctones que es converteixen en invasores és un fenomen natural. No obstant això, sembla que en les últimes dècades diversos fenòmens, com ara l’escalfament global, la sobrepesca i la contaminació, afavoreixen l’arribada d’aquestes espècies. Un dels casos més impressionants d’aquest fenomen és el ctenòfor Mnemiopsis leidyi, originari de les costes atlàntiques d’Amèrica (Carib i Amèrica del Nord).
A la dècada de 1980, aquesta espècie va ser introduïda a la mar Negra, on, juntament amb la contaminació, va contribuir al col·lapse de nombroses pesqueres. S’ha suggerit que la seva introducció va ser accidental a través de les aigües de llast dels vaixells, però també hi ha qui diu que va ser intencionada per controlar les poblacions de la medusa Aurelia aurita que havien proliferat. A la fi dels anys vuitanta va començar a envair la mar d’Azov, la mar de Màrmara, la mar Càspia i el nord de la mar d’Egea, des d’on va iniciar una ràpida dispersió per les costes de Síria i Turquia, i l’any 2006 va ser trobada a la mar del Nord i a la mar Bàltica. Actualment, el seu rang de distribució s’ha ampliat a gairebé tota la conca mediterrània. Al llarg del 2009 se’n va confirmar la presència a la costa nord de l’Adriàtica, la mar de Ligúria, les costes sota jurisdicció d’Israel i la Mediterrània nord-occidental. Els darrers anys se n’han registrat poblacions molt denses a les costes d’Alacant, València, Catalunya i les Balears, on probablement ha arribat des d’altres indrets de la Mediterrània amb els corrents, encara que no es pot descartar que hagi estat transportada amb l’aigua de llast d’alguns vaixells.
Aquest ctenòfor té una forma ovalada, és gairebé transparent i té lòbuls basals destacats. Presenta unes bandes de cilis dorsoventrals que desprenen iridescències. S’alimenta nedant lentament i bombant aigua a través dels lòbuls laterals, que estan coberts de mucus, on queden atrapades les partícules. Quan no hi ha aliment disponible és capaç de sobreviure fins a tres setmanes reduint la seva grandària. És hermafrodita, amb una reproducció molt ràpida, que comença quan té 13 dies de vida; cada individu pot posar entre 3.000 i 7.000 ous diàriament.
La morfologia i el comportament de Mnemiopsis leidyi afavoreixen la seva capacitat depredadora, de manera que pot causar un gran impacte sobre algunes espècies de peixos, com ara l’anxova, perquè d’una banda se’n menja les larves i de l’altra es menja les preses d’aquestes mateixes larves, i, per tant, pot influir en les pesqueres costaneres per dues vies.