Resultats de la cerca
Es mostren 2054 resultats
Pere Picornell Richier
Waterpolo
Pioner del waterpolo català.
Fou cofundador del Club Natació Barcelona i intervingué en el primer partit oficial jugat a la platja de la Barceloneta al juliol del 1908 D’aleshores ençà participà en tots els festivals celebrats pel club fins a la trobada CN Barcelona-Herculis de Mònaco, celebrada al juliol del 1914 i que marcà un punt d’inflexió per a futures activitats internacionals
zadruga
Història
Dret
Institució de caràcter gentilici i econòmic, pròpia dels eslaus meridionals d’ençà de llur establiment als Balcans (s. VI-VII).
Comunitat rural de vida, de béns i de treball, sota un únic cap familiar kućegospodar, starješina, domačin , constitueix la base del dret familiar El cap és elegit anualment per tots els majors de divuit anys, i presideix el consell družina
hibridació cel·lular
Biologia
Fusió de la membrana de diverses cèl·lules que dóna lloc a una gran cèl·lula dotada de tants nuclis com cèl·lules originals hi havia.
D’ençà de l’aparició del microscopi òptic, hom observà cèllules gegantines procedents d’hibridacions, en els teixits epitelials infectats per virus de la verola, de la varicella o de l’herpes simple, entre d’altres En el laboratori, la hibridació cellular induïda ha permès d’estudiar l’expressió gènica, la localització de molts gens en els cromosomes respectius i la producció d’hibridomes hibridoma
Fundació Carles Pi i Sunyer
Història
Entitat amb seu a Barcelona fundada el 1986 dedicada fonamentalment als estudis autonòmics i locals.
Cada any publica l' Informe Pi i Sunyer sobre Comunidades Autónomas Té en dipòsit l’Arxiu de Carles Pi i Sunyer, a partir del qual es promouen investigacions sobre l’exili català republicà del 1939 El seu director és d’ençà de l’any 2004, el professor Jaume Magre Ferranel, que succeí el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Vilanova i Vila-Abadal
Mikhail Moisejevič Botvinnik
Escacs
Jugador d’escacs rus.
Aconseguí de guanyar el campionat del món el 1948, vacant d’ençà de la mort d’Alekhin el 1946, i el perdé a mans de VSmyslov Guanyà i perdé successivament el títol mundial els anys 1958 i 1960, i 1961 i 1963, en què fou vençut per TPetrosian El 1970 abandonà les competicions oficials Dirigí una escola d’escacs en la qual assistiren AKarpov i GKasparov
Sant Miquel de Pobellà (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Com la resta d’esglésies i parròquies veïnes, no hi ha notícies històriques d’aquesta església en època medieval, tot i que la vila i el castell de Pobellà són coneguts des de l’any 1190 La jurisdicció del lloc de Pobellà anà sempre unida a Paüls, a l’igual que la seva parròquia, sufragània de Santa Maria de Mont-ros, almenys d’ençà del segle XVI
Jordi Claustres
Arqueologia
Arqueòleg.
Resident al Rosselló d’ençà del 1947, dirigí la secció d’arqueologia del Museu Rigaud, i des del 1948, les excavacions a Castellrosselló Treballà també sobre Illiberis l’antiga Elna, sobre Parestortes, i reconegué dos camps d’urnes a Canet i un a Argelers Entre els estudis que feu es destaquen L’oppidum de Cessero 1943, Les graffiti romains de Peyrestortes 1958 i Stratigraphie de Ruscino 1951
Jerome Karle
Física
Químic i físic nord-americà.
Estudià a les universitats de Harvard i Michigan D’ençà del 1968 fou responsable de recerca sobre l’estructura de la matèria al laboratori de recerques navals de Washington Fou president de la Unió Internacional de Cristallografia 1981-84 Li fou concedit el premi Nobel de química del 1985, compartit amb Herbert Hauptman , pel desenvolupament de tècniques per a la determinació de l’estructura dels cristalls
Louis Marie Emberger
Botànica
Botànic francès.
Féu expedicions botàniques al nord d’Àfrica, i els seus estudis més importants tracten de problemes de bioclimatologia, morfologia vegetal, paleobotànica i sistemàtica botànica Fundà a Montpeller el Centre d’Études Phytosociologiques et Écologiques, que d’ençà del 1979 porta el seu nom Les seves obres més conegudes són Les plantes fossiles dans leur rapport avec les végétaux vivants 1944 i Traité de Botanique 1960
la Llàntia

Barri de la Llàntia, a Mataró
© Fototeca.cat
Barri
Barri obrer i perifèric de Mataró, situat al NW de la ciutat, damunt la primera línia de turons, al lloc anomenat la plana Llàntia
, a la confluència del torrent de la Llàntia
amb els d’en Trisac i de les Valls, entre el barri de Cirera i el de Cerdanyola.
Sorgí en el decenni dels anys cinquanta, però no tingué entitat fins els seixanta De llavors ençà, la seva trajectòria històrica ha estat la típica de la urbanització marginal Hi manquen les infraestructures i els serveis urbans bàsics i, encara avui, es relaciona amb la ciutat només per dos punts la part alta del barri de Cerdanyola i el torrent d’en Trisac, el pas pel qual esdevé impossible quan plou
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina