Resultats de la cerca

Inicialment exercí com a dibuixant i gravador Participà en alguns concursos i exposà amb el grup D’ara El 1972 s’introduí en l’edició de bibliòfil i d’aleshores ençà illustrà i edità nombrosos texts Dissenyà i estampà calendaris, carpetes de gravats, cartells, les populars roses de Sant Jordi i les nadales Deixà a la Biblioteca de Catalunya la seva obra gràfica

Es formà a la Universitat de Drake, però s’orientà cap al cant i el 1960 debutà com a Masetto en el Don Giovanni de Mozart Aviat fou conegut als EUA, i el 1965 debutà al Metropolitan de Nova York La seva carrera s’estengué a Europa Londres, d’ençà del 1971, Viena, Salzburg, etc Ha enregistrat òpera verdiana i verista en discs

Fou membre de la junta directiva de la Companyia de Comerç de Barcelona i, d’ençà del seu restabliment, del Cos de Comerç barceloní El seu net, Francesc de Milans i de Tord ~1760 — , dedicat a assegurances, fou el primer director i iniciador de la Companyia de Vitalicis de Barcelona ~1798 i més tard de la de la Puríssima Concepció ~1805

Fou el primer que s’installà a Perpinyà ~1584, d’ençà de la curta estada que hi féu l’impressor Rosembach el 1500 La primera obra que hi imprimí fou la versió llatina del Directorium curatorum del bisbe d’Elna, Pere Màrtir Coma 1584 La seva presència a Perpinyà consta fins al 1598 el 1608 fou succeït en la impremta per Bartomeu Mas

Cada any publica l' Informe Pi i Sunyer sobre Comunidades Autónomas Té en dipòsit l’Arxiu de Carles Pi i Sunyer, a partir del qual es promouen investigacions sobre l’exili català republicà del 1939 El seu director és d’ençà de l’any 2004, el professor Jaume Magre Ferranel, que succeí el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Vilanova i Vila-Abadal

D’ençà de l’aparició del microscopi òptic, hom observà cèllules gegantines procedents d’hibridacions, en els teixits epitelials infectats per virus de la verola, de la varicella o de l’herpes simple, entre d’altres En el laboratori, la hibridació cellular induïda ha permès d’estudiar l’expressió gènica, la localització de molts gens en els cromosomes respectius i la producció d’hibridomes hibridoma

Aconseguí de guanyar el campionat del món el 1948, vacant d’ençà de la mort d’Alekhin el 1946, i el perdé a mans de VSmyslov Guanyà i perdé successivament el títol mundial els anys 1958 i 1960, i 1961 i 1963, en què fou vençut per TPetrosian El 1970 abandonà les competicions oficials Dirigí una escola d’escacs en la qual assistiren AKarpov i GKasparov

Féu expedicions botàniques al nord d’Àfrica, i els seus estudis més importants tracten de problemes de bioclimatologia, morfologia vegetal, paleobotànica i sistemàtica botànica Fundà a Montpeller el Centre d’Études Phytosociologiques et Écologiques, que d’ençà del 1979 porta el seu nom Les seves obres més conegudes són Les plantes fossiles dans leur rapport avec les végétaux vivants 1944 i Traité de Botanique 1960

Resident al Rosselló d’ençà del 1947, dirigí la secció d’arqueologia del Museu Rigaud, i des del 1948, les excavacions a Castellrosselló Treballà també sobre Illiberis l’antiga Elna, sobre Parestortes, i reconegué dos camps d’urnes a Canet i un a Argelers Entre els estudis que feu es destaquen L’oppidum de Cessero 1943, Les graffiti romains de Peyrestortes 1958 i Stratigraphie de Ruscino 1951

Estudià a les universitats de Harvard i Michigan D’ençà del 1968 fou responsable de recerca sobre l’estructura de la matèria al laboratori de recerques navals de Washington Fou president de la Unió Internacional de Cristallografia 1981-84 Li fou concedit el premi Nobel de química del 1985, compartit amb Herbert Hauptman , pel desenvolupament de tècniques per a la determinació de l’estructura dels cristalls