Resultats de la cerca
Es mostren 1167 resultats
Elisabeth Rethberg
Música
Soprano alemanya.
Estudià cant a Dresden, on el 1915 debutà al teatre d’òpera i formà part de la seva companyia fins el 1922 Aquest any debutà al Metropolitan de Nova York amb Aïda , escenari que visità regularment fins el 1943 Parallelament, es presentà en diversos teatres alemanys i al Festival de Salzburg El 1928 participà, a Dresden, en l’estrena d' Helena egipcíaca R Strauss Gràcies a la seva tessitura de soprano lírica spinto , destacà sobretot com a protagonista de personatges verdians i wagnerians Ocasionalment assumí el paper de Donna Anna Don Giovanni , de WA Mozart, que interpretà a…
Pol Henri Plançon
Música
Baix francès.
Estudià cant a París i el 1877 debutà a l’Òpera de Lió amb el paper de Saint-Bris Les Huguenots A partir del 1880 s’installà a la capital de França, i durant el període de 1883-93 hi actuà sovint a l’Òpera Destacà també al Covent Garden de Londres, on cantà entre el 1891 i el 1904, i el 1893 es presentà al Metropolitan de Nova York, escenari que visità regularment fins el 1908 Notable intèrpret de personatges com el de Mefistòfil Faust , participà en les estrenes d’òperes de J Massenet Le Cid , 1885 La navarraise , 1894 i de C Saint-Saëns Ascanio Fou especialment aplaudit…
Cros Antonio Amorós
Atletisme
Competició de cros disputada anualment a Santa Coloma de Gramenet des del 1970.
S’instaurà en homenatge al pluricampió espanyol de cros Antonio Amorós, que el 1970 fou l’entrenador del Club Atlètic Santa Coloma, club fundador de la cursa El 1983 aconseguí la categoria internacional amb la victòria de l’anglès Roger Hackney La cursa fou l’escenari del Campionat de Catalunya de cros els anys 1973, 1988 i 1993 Driss Lakhouaja, amb sis victòries entre els anys 2000 i 2008, és l’atleta que l’ha guanyat més vegades, seguit de José Miguel Bartolomé i Juan Ramon Muñoz, amb quatre cadascun En categoria femenina, Carme Valero el guanyà cinc vegades entre el 1972 i el…
Teramo
Ciutat
Capital de la província homònima, als Abruços, Itàlia.
És situada a uns 30 km de l’Adriàtica i a uns 265 m d’altitud, a la confluència del Vezzola amb el Tordino Té adoberies, indústries tèxtils i fabricació de majòliques Corresponent a l’antiga Interamnia , a l’edat mitjana fou unida al ducat de Spoleto i després al de Pulla, i governada més tard pel bisbe Durant els s XIV i XV fou escenari de lluites entre diverses famílies En poder de Francesco Sforza 1438-43, passà després a Alfons el Magnànim i al regne de Nàpols Conserva diversos monuments la catedral del s XII, ampliada al XIV, el palau episcopal del s XIV, però refet…
Auditorium de Palma de Mallorca
Música
Auditori polivalent construït en 1967-69 per l’industrial i melòman Marc Ferragut i Fluixà (1901-1981) sense cap ajuda institucional o privada, amb la intenció de dotar Palma d’una sala que pogués acollir tota mena d’esdeveniments musicals.
Fou inaugurat amb tres concerts de l’Orquestra Filharmònica de Berlín dirigida per Herbert von Karajan Consta d’una Sala Magna amb cabuda per a 1 739 espectadors, un escenari de 800 m2 i les installacions per a acollir grans espectacles La seva acústica és de les millors del món També té una Sala Mozart, concebuda com a teatre, amb 331 seients Cinc sales més i diferents dependències li permeten acollir congressos i convencions, a més d’una escola de ballet És la seu dels concerts de l’Orquestra Simfònica de Balears, i també de les temporades d’òpera i de ballet Actualment el…
Aschaffenburg
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, vora el Main.
Centre industrial confecció de roba d’home, tractors, productes químics Sobresurt el castell, primitivament romà, reconstruït 1605-14 per Georg Riedinger, mostra important de la influència renaixentista francesa Antiga ciutat dels alamans civitas Ascapha Des del segle X fins l’any 1803 pertangué a l’arquebisbat de Magúncia A causa de la seva participació en la guerra dels pagesos fou desposseïda dels seus privilegis el 1525 El 1803 es convertí en capital del principat instituït a favor del príncep primat de la Confederació del Rin, Carles Teodor von Dalberg El 1815 fou incorporada a Baviera…
Viana
Municipi
Municipi de Navarra, País Basc.
Situat a La Ribera de Navarra, és un centre agrícola, i té indústria alimentària i de la fusta Vila fronterera amb La Rioja, fou escenari de lluites constants amb els castellans Sanç VII de Navarra 1219 hi feu construir les muralles conservades en part Fou assetjada per Alfons X de Castella-Lleó 1274, i fou ocupada pels castellans del 1379 al 1387 Els hereus de la corona navarresa posseïen el títol del principat de Viana Entre els seus nombrosos monuments cal destacar l’església de Santa María la Blanca s XIV, amb una notable façana segle XVI i amb la capella de San Juan Bautista…
Xuzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, Xina, a la regió de l’Est.
Situada al S del llac Weishan, enmig d’una regió de turons, és un centre de comunicacions important entre els quatre sheng de Jiangsu, Shandong, Henan i Anhui Les mines de ferro de Liugonyi explotades ja sota la dinastia Han, situades a una trentena de quilòmetres, al N, com també les mines de carbó dels voltants de la ciutat, n’han fet un centre industrial important indústries siderúrgiques i mecàniques Hom l’anomena també Tongshan , nom del xian administratiu on és situada la ciutat Lloc estratègic, ha estat escenari de nombroses batalles, de les quals es destaquen la del 1938, durant la…
Kerstin Margareta Meyer
Música
Mezzosoprano sueca.
Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg Mozarteum, Siena, Roma i Viena Debutà el 1952 com a Azucena Il Trovatore a la Reial Òpera Sueca i aquell mateix any hi ingressà com a membre de la seva companyia El 1960 interpretà el paper de Dido Els troians al Covent Garden de Londres, escenari on reaparegué en temporades successives Posteriorment fou contractada en diverses ocasions per a intervenir al Festival de Glyndebourne Actuà amb èxit al Metropolitan de Nova York 1960-63, als Festivals de Bayreuth 1962-65 i a Salzburg 1966 El…
Éliane Lublin
Música
Soprano francesa.
Després d’haver estudiat música a França, es graduà al Conservatori Verdi de Milà De retorn a París, perfeccionà la seva tècnica i debutà amb el paper de Mélisande al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença Com a membre de l’Òpera Còmica de París actuà en diverses gires El 1974 debutà al Palais Garnier amb Diàlegs de Carmelites , escenari on actuà de manera pràcticament ininterrompuda al llarg de més de deu temporades El 1981 hi estrenà El gran macabre , de G Ligeti El 1986, i parcialment apartada dels escenaris com a cantant, assumí la direcció del Théâtre de Paris…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina