Resultats de la cerca
Es mostren 897 resultats
tubulidentats
Mastologia
Ordre de mamífers placentaris constituït per una única família (els oricteropòdids) amb un sol representant, Orycteropus afer, d’aspecte llunyanament semblant al porc, però més petit, i que s’alimenta gairebé exclusivament de tèrmits, per la qual cosa presenta una sèrie d’adaptacions anatòmiques paral·leles a les dels altres mamífers d’un règim alimentari semblant, com ara el musell allargat, la llengua llarga i la boca rodona.
Les dents, completament diferents a les de qualsevol altre mamífer, són formades exclusivament de dentina —l’absència d’esmalt és total— i tenen una forma prismàtica hexagonal El cervell, que pels seus caràcters sembla molt a prop del que havia d’ésser una mamífer primitiu, és molt petit i rudimentari De costums nocturns, té un olfacte molt fi, del qual se serveix per a localitzar l’aliment Anomenat, a vegades, oricterop i porc formiguer, hom el troba en la zona compresa entre el Cap de Bona Esperança i el Sudan
Lajos Kossuth
Història
Política
Polític hongarès.
Fou el principal cap de la revolució democraticoburgesa del 1848 a Hongria Primer ministre, abolí el feudalisme i proclamà la independència de la república hongaresa 1849, de la qual fou l’únic president Bé que féu proclamar per la Dieta la deposició dels Habsburg abril del 1849, les tropes austrorusses derrotaren l’exèrcit hongarès Kossuth s’exilià a Turquia i després a Itàlia, on establí contactes amb Mazzini i Garibaldi, amb l’esperança de promoure alhora la independència d’Itàlia, Polònia i Hongria Des de l’exili s’oposà categòricament al compromís austrohongarès del 1867
Pau Sunyer
Escultura
Fuster i escultor tallista.
La seva primera obra documentada una cadira per a dur la custòdia a la processó del Corpus, de Santpedor data de l’any 1643 El 1659 féu el retaule de Sant Antoni i Sant Isidre , de la parròquia de l’Estany Són també obres seves el retaule major de la Gleva 1660, els del Roser de Navarcles 1672 i de l’Estany 1675, el de sant Ramon al castell de Cardona 1681, i els de la Mare de Déu de l’Esperança, de Santpedor, i Sant Esteve de Castellar 1684
Antoni Maria Fàbregas i Rosal
Literatura catalana
Novel·lista.
Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona 1876-81 Publicà En Dolçapau 1886, una característica novella de tesi tradicionalista, que oposa als nocius hàbits urbans burgesos la bondat dels valors cristians de la civilització rural El 1913 publicà una traducció catalana, anotada, de l’epístola Ad Pisones , reeditada en volum amb la versió espanyola de Magí Verdaguer i Callís Comptador del Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança , és autor d’uns Apuntes para la historia general del Monte de Piedad 1899 Es casà amb Joaquima Santamaria
Inauguració de les noves instal·lacions de l’Hospital del Mar
Medicina
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, inauguren l’ampliació de l’Hospital del Mar El nou edifici, de quatre plantes i 15877 m 2 agrupa sobretot els serveis oncològics, alguns dels quals fins i tot s’havien desplaçat a l’Hospital de l’Esperança Les noves urgències van entrar en funcionament el 23 de maig, els tractaments d’oncologia radioteràpica, el 25, i els hospitals de dia, el 30 El projecte d’ampliació es va engegar el 2006, es va interrompre el 2010 i es va reprendre el 2015
Rascanya
Història
Antiga alqueria d’època islàmica del municipi de València, a l’esquerra del Túria, que fou donada el 1237 per Jaume I a Guillem Aguiló.
Al segle XV era posseïda pel canonge Pere d’Orriols, a la mort del qual, el 1404, fou heretada pel monestir de jerònims de Cotalba, els quals li donaren el nom dels Orriols La séquia de Rascanya és la darrera de la vora esquerra del Túria, del qual pren l’aigua, dins el terme de València, amunt de Mislata, creua la séquia de Mestalla prop de l’antic convent de l’Esperança, i travessa, per un pas inferior, el barranc de Carraixet, dins el terme d’Alboraia, dins el qual es perd, vora la costa Disposa de deu files d’aigua
Francè Prešeren
Literatura
Poeta eslovè.
Entre el 1830 i el 1848 collaborà en l’almanac Kranjska Cbelica ‘L’Abella de Carniola’ Molt influït per Byron i els romàntics alemanys, és autor de nombrosos sonets en què canta un amor sense esperança, reunits en la seva obra mestra Corona de sonets 1832, on conflueixen i s’amalgamen el motiu amorós i el patriòtic És també autor del poema èpic Krst pri Savici ‘Baptisme a la Savica’, 1836, que té per motiu els darrers combats dels eslovens pagans contra els cristians Defensor de la causa nacional d’Eslovènia, contribuí a la creació de la moderna llengua literària eslovena
springbok
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’1,50 m de longitud, 20 cm dels quals corresponen a la cua, i 85 cm d’alçada a la creu, amb el tronc llarg i esvelt recobert per un pelatge de color bru lleonat.
Els costats i el ventre són blancs, i tenen un replec de glàndules odoríferes collocat a la meitat posterior del llom, al llarg de la columna vertebral, zona sobre la qual hi ha una crinera de pèl Els mascles i les femelles presenten banyes de fins a 40 cm de llargada Viu a les zones d’estepa àrida i bosc clar, i pot fer salts de 2 a 4 m d’alçada i 4 a 5 m de llargada Habita a l’Àfrica, des del cap de Bona Esperança fins al Zambezi És anomenat també antílop saltador
Cartellà

Aspecte de l’església de Cartellà al municipi de Sant Gregori (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), el qual, juntament amb el poble de Sant Medir (l’antic Sant Medir de Cartellà ), ocupa el sector septentrional.
El petit nucli —esmentat ja el 1035—, format per l’església parroquial de Sant Feliu i unes poques cases, és a 183 m d’alt Un quilòmetre i mig al sud, a la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola que li servien de vall, s’alça l’antic castell de Cartellà , esmentat el 1238, ben conservat que comprèn la capella de l’Esperança, dels s XII-XIII, d’on era originària la família Cartellà el 1467 caigué en poder del lloctinent Joan de Lorena, i el 1470 dels remences de Verntallat, que aviat es rendiren a les forces de Joan Sarriera
Els resultats educatius
El mapa representa la situació mundial dels resultats educatius a partir de dues variables la distribució dels nivells educatius màxims assolits per la població, i l’esperança de vida escolar Tenint en compte les diferències en la disponibilitat dels recursos educatius que s’observen en el mapa 102, no poden sorprendre les desigualtats que s’evidencien en els resultats educatius El primer indicador reflecteix, d’una banda, la disponibilitat de capital humà de cada Estat Un cop més, les diferències són molt acusades entre ambdós hemisferis Al costat d’un país com el Canadà, amb més d’un 21% de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina