Resultats de la cerca
Es mostren 5483 resultats
piscolabis
Refrigeri, menjada o beguda que hom fa fora de les hores ordinàries de menjar.
ecto-
Forma prefixada del mot grec ektós, que significa 'de fora', 'extern' (ex.: ectoplasma, ectotròfic).
exiliat | exiliada
Política
Dit de la persona obligada per força a viure fora de la seva pàtria.
vil·la
Vista aèria de les parts ara vistents de la vil·la romana de Centcelles, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.
D’origen romà, les villes primitives eren centres d’explotació agrària, que en determinades ocasions esdevingueren residències secundàries de plaer per a gent urbana parallelament al centre agrari incloïen sovint determinades funcions industrials, de transformació de productes agrícoles oli, vi, etc, i fins indústries ceràmiques o vidrieres En alguns casos —els més coneguts i investigats— esdevingueren veritables residències senyorials, envoltades de jardins, llacs, pòrtics, terrasses i columnates, adornades amb escultures, mosaics i decoracions murals, que denoten el gran luxe i el…
camaura
Cristianisme
Lligadura que cobreix cap i orelles, usada pel papa fora de les funcions litúrgiques.
És de vellut o setí vermell vorejat d’ermini Generalment ha estat substituïda pel solideu blanc
aberrant
Patologia humana
Dit d’un òrgan o d’un teixit situat fora del seu lloc habitual.
bandejat
Història
A l’edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o a constituir-se presoner.
Fetes les crides, si no es presentava, era publicat un nou ban en el qual hom feia públic que aquella persona tenia la consideració de bandejat, que podia ésser pres per qualsevol dels vassalls de la jurisdicció i dut a la cort i, a més, perseguit per via fora i sometent via fora
Sant Josep
Barri
Barri mixt d’habitatge i indústria de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), situat al voltant de la carretera de Santa Creu de Calafell, entre el nucli antic i el barri de Santa Eulàlia de Provençana i formant part del nucli central urbanitzat del municipi.
Hi habitaven la petita burgesia local, propietaris agrícoles i població immigrada de fora del Principat En aquest sector hom localitzà al començament del s XX les primeres fàbriques del municipi, que al llarg del segle foren traslladades fora del centre urbà Forma amb els barris del Centre i Sant Feliu el districte I de la ciutat
Sant Pere de Salàs
Església
Església romànica, arruïnada, del municipi de Salàs de Pallars (Pallars Jussà), fora de la vila.
dret itàlic
Història del dret
Conjunt de privilegis atorgats a les ciutats i les colònies romanes situades fora d’Itàlia.