Resultats de la cerca

Migcampista, es formà a l’Alondra de la seva ciutat, d’on passà al juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol Al juny del 1993, quan pertanyia al filial, disputà un partit de Lliga amb el primer equip Després jugà amb la Unió Esportiva Lleida 1994-98, l’Sporting de Gijón 1998-01, el Mallorca 2001-04, amb el qual guanyà la Copa del Rei 2003, i el Girona Futbol Club 2004-05

Agrupa més de 80 empreses, distribuïdes per diversos països, dedicades principalment a la fabricació de pneumàtics i cobertes de cautxú El 1985 tenia un volum de vendes de 5 191 milions de dòlars Estableix el control de les subsidiàries estrangeres a través de la filial Compagnie Financière Michelin , la qual posseeix el 85% del capital de la SAFE de Neumáticos Michelin , a l’Estat espanyol amb fàbriques al País Basc i a Castella

President de la Unió Esportiva Lleida 1951-54 Inicià el seu mandat amb l’equip recentment descendit a segona divisió i el seu objectiu fou mantenir la ca-tegoria Promocionà l’esport base creant l’Ilerdense, equip filial Aconseguí un pacte de collaboració amb el Real Madrid, que cedí algun jugador Defensà els ideals catalanistes com també la denominació catalana de l’estadi Camp d’Esports Té un carrer a Lleida amb el seu nom

Fill de pares d’origen libanès, estudià enginyeria a la Universidad Autónoma de México A mitjan anys seixanta posseïa ja una considerable fortuna, però el seu ascens tingué lloc al principi de la dècada dels vuitanta quan, en un moment de crisi general a Llatinoamèrica, adquirí diverses grans empreses a baix preu que transformà i convertí en rendibles L’any 1990 fundà el conglomerat d’empreses Group Carso i adquirí Telmex, empresa pública de telefonia fixa mexicana privatitzada Posteriorment creà la filial de Telmex, América Móvil 2000, una de les primeres empreses de telefonia…

Equip filial del Club Tennis Barcino, estava format per jugadores joves que competien a alt nivell abans de passar al primer equip Aconseguí tres vegades el subcampionat d’Espanya femení per equips 1960, 1961,1973 i fou dues vegades tercer classificat a la Lliga estatal, en les dues úniques temporades que jugà en la màxima categoria 1972, 1973 Les seves principals jugadores foren Maria Rosa Riumbau i Montserrat Guimat, posteriorment campiones estatals amb el CT Barcino

Començà en l’Amposta i la temporada 1956-57 jugà amb l’Espanya Industrial Interior, ascendí a primera divisió aquella temporada i jugà la següent a la màxima categoria amb el Comtal, nom que aleshores passà a adoptar el filial barcelonista, fins a la temporada 1959-60 Després fitxà pel Gimnàstic de Tarragona 1960-61, el Sabadell 1961-63, el Tortosa 1963-65 i el Vilanova 1965-66 Com a entrenador, dirigí nombrosos equips de les comarques tarragonines

Davanter format al planter del FC Barcelona, alternà la participació entre el filial i el primer equip durant tres temporades 1990-93, i jugà tan sols tres partits a primera Malgrat l’escassa participació, fou campió de la Lliga 1991, 1993 i la Supercopa d’Europa 1993 Fou traspassat a l’Oviedo 1993-97, i també jugà al Mallorca 1997-98, la UE Lleida 1998-2000, dues temporades al Japó i el Binissalem, on es retirà l’any 2007

Lateral esquerre format a les categories inferiors de l’Escola de Veterans de Cambrils, jugà a la Pobla de Mafumet, el Reus Deportiu i el Club Futbol Gavà fins que la temporada 2008-09 fou traspassat al Vilareal pel Gimnàstic de Tarragona, que en tenia els drets Després de dues temporades a l’equip filial, la 2010-11 passà a formar part de la primera plantilla i debutà a primera divisió i a la Lliga de Campions

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, on fou campió d’Espanya juvenil Jugà a l’equip filial 1976-80, abans de ser cedit al Sabadell 1980-81 i traspassat al Celta de Vigo 1981-86, amb el qual debutà a primera divisió 1982, categoria on disputà 33 partits Posteriorment jugà al Cartagena 1986-87, el Palamós 1987-90 i el Girona 1990-92 Fou entrenador del conjunt gironí la temporada següent i posteriorment del Premià

Porter format al Club Egara de Terrassa, jugà amb el primer equip i amb l’Egara 1935, l’equip filial Guanyà cinc Lligues espanyoles 1992, 1993, 1996, 1998, 1999, tres Copes d’Espanya 1993, 1998, 1999 i tres Campionats de Catalunya 1994, 1998, 1999 Disputà una final del Campionat d’Europa de clubs 1999 Es retirà en finalitzar la temporada 1998-99 Posteriorment entrenà equips de categories inferiors del club Jugà la Lliga Catalana de pàdel amateur