Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
David Jou i Mirabent

David Jou i Mirabent
@ Vic Mansfield
Literatura catalana
Físic i poeta.
Llicenciat en ciències físiques, és catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona És membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans 1989, de la qual fou secretari els anys 1992-98, de la Reial Acadèmia de Doctors 1996, de la Real Academia de Ciencias i de l’Accademia Peloritana de Messina La seva especialitat de recerca és la termodinàmica dels processos irreversibles i la mecànica estadística dels sistemes de no-equilibri Ha publicat uns 250 articles en revistes científiques i els llibres Extended…
,
acceleració convectiva
Física
En la dinàmica de fluids, component de l’acceleració en un punt determinat d’una línia de corrent deguda exclusivament a la translació del fluid en l’espai.
És la que es produeix en un moviment variat no uniforme, encara que el règim general sigui permanent constant en el temps
Geologia 2009
Geologia
Del mapa geològic més antic d'Espanya al mapa més complet de la Terra Mapa geològic d’Extremadura i nord d’Andalusia realitzat pel francès Frederic le Play, l’any 1834 © Instituto Geológico y Minero de España IGME Fins fa poc es considerava que el Mapa petrográfico del Reino de Galicia, confeccionat per Guillermo Schulz el 1835, era el primer mapa geològic d'Espanya Tanmateix, Ester Boixereu, geòloga de l'Instituto Geológico y Minero de España IGME, va afirmar en un article publicat al mes de maig al Boletín Geológico y Minero de España que, un any abans, l'enginyer de mines francès Frederic…
australià | australiana
Etnologia
Individu d’un poble establert a Austràlia pertanyent a la raça austràlida.
Els australians probablement arribaren a l’illa provinents de l’Àsia meridional el 40 000 aC Hom estima que en el moment de l’arribada dels europeus el seu nombre oscillava entre els 300 000 i 1 000 000 d’individus Actualment només una minoria manté les formes de vida tradicional d’una manera més o menys intacta Habitaven sobretot a la zona costanera de l’illa i comprenien un gran nombre de grups lingüístics i territorials, però amb límits molt fluids entre un i altre L’habitatge consistia generalment en cabanes de contrucció senzilla fetes amb branques o escorça No coneixien ni l’agricultura…
fitopatologia

Roure infectat pel fong Armillaria
Peter O'Connor aka anemoneprojectors (CC BY-SA 2.0)
Fitopatologia
Ciència que estudia les malalties de les plantes.
Les causes o els agents de malaltia poden ésser virus, paràsits vegetals bacteris, fongs o plantes superiors, agents animals nematodes, molluscs, artròpodes i vertebrats o també factors ambientals climàtics edàfics, productes tòxics, etc Generalment la fitopatologia restringeix el seu camp a les malalties causades per virus, per paràsits vegetals, per nematodes i per factors ambientals, i deixa per a l’entomologia i la zoologia aplicades les malalties causades per artròpodes, per molluscs i per vertebrats Empíricament, les malalties de les plantes han estat conegudes des de temps immemorial,…
mànega

mànega
Tecnologia
Tub llarg i flexible, de lona, de cautxú, metàl·lic, etc, que hom empra per a conduir, trasbalsar, llançar en una direcció determinada, fluids (líquid o gas) o sòlids pulverulents.
conducte
Anatomia
Estructura tubular, amb parets limitants i un pas relativament estret per a la circulació de fluids orgànics o per al trajecte de vasos i nervis a través dels òrgans.
efecte Venturi

Efecte Venturi
© fototeca.cat
Física
Depressió que es produeix a les zones estretes dels conductes pels quals circulen fluids, i que hom pot preveure a partir del teorema o principi (o equació) de Bernoulli.
Aquest fenomen és el responsable de l’efecte xuclador de les trompes d’aigua, de l’entrada d’aire als cremadors de Bunsen, del sistema de ventilació per ulls de bou de les zones submergides d’un vaixell, etc
laberint
Física
Junta estanca per a fluids, emprada per a unir òrgans fixos i mòbils, que és proveïda d’una sèrie de parets i compartiments que produeixen una forta caiguda de pressió.
dilatància
Física
Propietat de certs fluids que constitueixen sistemes col·loidals d’esdevenir més viscosos o fins de solidificar-se en augmentar la velocitat del seu moviment o en ésser sotmesos a pressió.
És originada per la fricció entre les partícules en suspensió L’efecte oposat és la tixotropia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina