Resultats de la cerca
Es mostren 1107 resultats
permetrín
Química
Agronomia
Compost químic pertanyent al grup dels piretroides que actua com a insecticida d’aplicació foliar actiu per ingestió i contacte sobre plagues resistents a altres insecticides, però sense activitat acaricida.
És autoritzat en conreus de cotó, cítrics, fruiters, melca, plantes d’horta i ornamentals Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat varia entre 7 i 21 dies, segons del conreu de què es tracti Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable, granulat o pols mullable i l’empresa que la comercialitza
xinxa de camp
Entomologia
Nom donat a diversos insectes heteròpters pertanyents a la família dels pentatòmids.
Són de cos gairebé pentagonal, amb hemèlitres verds, vermells o negres generalment fitòfags, fan una pudor desagradable Xuclen la saba de nombroses plantes i les perjudiquen Són comunes als prats i jardins Els representants més importants pertanyen als gèneres Aelia Arostrata , que ataca les gramínies, Corpocoris que ataca els cereals, Dolycoris , Eurydema que ataca les cols, Eurygaster que ataca els cereals i Graphosoma i Raphigaster que ataquen els arbres fruiters
Algímia d’Almonesir
Algímia d’Almonesir
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme, situat a la vall d’Almonesir, a l’aiguavés occidental de la serra d’Espadà, és molt muntanyós, accidentat per la mateixa serra d’Espadà és drenat pel barranc del Baladrar, afluent del Palància, eix d’un ample fons pla ocupat també pels municipis veïns de Matet i la Vall d’Almonesir La part muntanyosa és coberta de pins i d’alzines sureres i, també, de pasturatge, de propietat particular, on pasturen els ramats transhumants d’Aragó L’àrea conreada, gairebé tota de secà, ocupa les zones menys accidentades i els costers en bancals esglaonats Els principals conreus de secà són oliveres…
Barx
Barx
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, que ocupa la zona muntanyosa del nord-est de la comarca.
El terme és format per una vall central voltada de muntanyes, entre les quals destaca el Mondúber 840 m alt Aquestes muntanyes, calcàries, tenen un gran nombre de coves naturals i corrents subterranis d’aigua en alguna de les coves han estat trobades restes prehistòriques importants cova de les Malladetes, cova de l’Ebre, cova del Forat L’àrea no conreada ocupa 1 256 ha 77% del terme, en part propietat municipal ocupada per pins i pasturatges permanents La major part de les terres de conreu explotades totes per llurs propietaris són de secà hom hi conrea principalment oliveres, ametllers i…
Agost

Municipi
Municipi de l’Alacantí, situat en una foia envoltada per la penya del Silt, el Maigmó, la serra del Ventós, la serra del Castellar i la serra dels Talls i drenada, entre altres, per les rambles de la Sarganella i de Pepior, les quals aflueixen conjuntament, per la dreta, a la rambla de les Ovelles.
Tret d’algunes pinedes, en part de repoblament modern, la part més muntanyosa és coberta de matoll, que alterna, en alguns indrets, amb bancals de garrofers La terra conreada, molt repartida i explotada directament pels propietaris, inclou un sector d’horta hortalisses i arbres fruiters, un de regadiu mitjà vinya, tomàquet, alfals i un de secà cereals, vinyes, ametllers, garrofers, oliveres A més, es troben al terme un gran nombre de figueres i, en general, d’arbres fruiters Complementen l’activitat econòmica la ramaderia bestiar oví, cabrú, l’avicultura, les…
Gargano
Massís
Massís muntanyós del SE d’Itàlia, entre el Tavoliere di Puglia i la costa adriàtica, anomenat esperó d’Itàlia, que ocupa una àrea total de 2 015 km2
.
Els terrenys són calcaris, amb freqüents formes càrstiques dolines, grutes, cavernes Els cims més alts són el Monte Calvo 1 056 m i el Monte Nero 1 011 m El poblament es concentra en nuclis alineats en dos grups, allargats d’E a W segons l’eix de la muntanya L’activitat més estesa és l’agrícola vinya, oliveres, fruiters i horta als llocs més regats Hom hi explota jaciments de bauxita
Limburg
Divisió administrativa
Província del NE de Bèlgica, de parla flamenca, que té per límit amb Holanda el riu Mosa.
La capital és Hasselt Comprèn dues regions naturals, separades pel riu Demer al N, la part oriental de Kempen, amb notables jaciments de carbó, i al S, la Hesbaye, agrícola, amb conreus de fruiters, bleda-rave sucrera, hortalisses i cereals Una àrea industrial s’estén al llarg del canal Albert, d’Anvers a Lieja, amb els centres de Lommel, Neerpelt, Overpelt i Bree, i una altra als voltants de la ciutat de Genk
fenotiocarb
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels carbamats i que actua com a acaricida per contacte sobre ous, larves i individus adults.
És autoritzat en cítrics excepte llimoner i fruiters, malgrat que en aquests últims presenta problemes de fitotoxicitat si hom l’aplica després de la parada hivernal Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 14 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris amb el nom de Paconon, i té una riquesa del 35% i una formulació en forma de líquid emulsionable
kasugamicina
Química
Agronomia
Compost d’origen biològic que actua com a fungicida-bactericida; té caràcter preventiu i curatiu davant malalties produïdes per fongs endoparàsits i bacteris.
És autoritzat en conreus d’arròs, cítrics, fruiters i plantes d’horta, encara que pot presentar problemes de fitotoxicitat en algunes varietats de perera Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris amb el nom de Kasumin, i té una riquesa del 5 o del 8%, formulada en forma de pols mullable
fungicida
Farmàcia
Agronomia
Dit de qualsevol compost sintètic o biosintètic emprat per a combatre les infeccions fúngiques en els animals i les plantes.
Entre els fàrmacs emprats per al guariment de malalties micòtiques en l’home, hi ha la nistatina, l’amfotericina, la griseofulvina, el clotrimazol, l’econazol i el miconazol En agricultura, el sofre i les sals de coure són dos dels antifúngics més coneguts i emprats, el darrer en la forma de brou bordelès els brous sulfocàlcics són emprats en el tractament de l’oïdi o mal blanc dels fruiters i la vinya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina