Resultats de la cerca
Es mostren 3589 resultats
cornera
Botànica
Arbust inerme, de la família de les rosàcies, d’1 a 2 m d’alçària, de fulles caduques ovals, glabres a l’anvers i tomentoses al revers.
Fa flors de color de rosa, agrupades en cimes curtes, i fruits globulosos de color vermell viu Es fa sobretot als matolls subalpins La cornera tomentosa C tomentosus o C nebrodensis és d’aspecte semblant, però més alta fins a 3 m i amb les fulles més grosses, tomentoses a l’anvers Viu principalment a les rouredes submediterrànies dels terrenys calcaris
orenga
Orenga florida
lisebattrup (CC BY-NC)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, aromàtica, de 30 a 90 cm d’alt, de fulles ovades oposades i de flors d’un violaci rosat agrupades en ramells.
Creix en vorades de bosc, matolls humits, etc Té qualitats tòniques i digestives Les fulles i les summitats florides són emprades com a condiment L’essència és de color groc i conté polifenols i terpenoids
te
Plantacions de te a Hangzhou
© Corel Professional Photos
Botànica
Agronomia
Arbust, de la família de les teàcies, de 90 a 120 cm d’alt, de fulles coriàcies, lanceolades i dentades, de flors blanques o rosades, axil·lars, i de fruits en càpsula.
Prové de la Xina i és conreat a les regions tropicals i subtropicals, sobretot de l’Àsia Una plantació de te dura molts anys i no és exigent quant a sòl La recollecció de les fulles és feta unes quantes vegades l’any
silene
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les cariofil·làcies, amb fulles enteres i oposades, amb flors pentàmeres, arranjades en cimes, i amb fruits en càpsula de dehiscència dental.
Comprèn unes 250 espècies pròpies del regne holàrtic La silene mosquera Smuscipula és anual, fa de 20 a 40 cm, és glabra i víscida i té fulles ovals o linears, flors vermelloses, disposades en dicasi, i càpsules oblongues Creix en costers secs i en boscs clars, a la regió mediterrània occidental
blanqueig
Agronomia
Pràctica agrícola encaminada a aconseguir que certs òrgans comestibles (fulles, tiges, etc) de certes espècies hortícoles (enciam, escarola, api, etc) esdevinguin apigmentats i trencadissos.
Hom sol dur-la a terme lligant talment les plantes que les fulles exteriors protegeixin de la llum les interiors, calçant les plantes per enterrar els òrgans que han d’ésser blanquejats o colgant la totalitat de la planta en cavims o rases, i també evitant l’acció de la llum mitjançant la collocació de pantalles El temps necessari per aconseguir un bon blanqueig és funció de la temperatura i de la humitat, i oscilla entre un i dos mesos El sistema de blanqueig mitjançant l’acció descolorant de l’etilè no ha tingut gaire èxit
enciam
Enciams
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, amb fulles basals grosses, de 10 a 25 cm de llarg, blanes, oblongues o ovals, i enteres o dentades.
Fa tiges floríferes de 50 a 100 cm d’alçària, amb capítols grocs N'hi ha moltes varietats, entre els quals es destaquen l' enciam escaroler o enciam francès varietat capitata , de roseta molt densa, i l' enciam llarg varietat romana , de fulles allargades De gran consum, és molt apreciat en amanides És planta d’horta vol terrenys arenosos o fangosos, humits i no gaire assolellats
cerfull
Cerfull
Derzsi Elekes Andor (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, amb la tija dreta, que fa de 30 a 80 cm, de fulles compostes glabrescents, flors blanques, petites, agrupades en umbel·les compostes, i fruits negres, lluents, linears.
Originari del Caucas, es dóna subespontani, i a vegades és conreat a Europa per les seves fulles aromàtiques, usades com a condiment
marialluïsa
Marialluïsa
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva caducifòlia, de la família de les verbenàcies, de 2 a 6 m d’alt, de fulles lanceolades, en verticils de tres, que fan olor de llimona, i de flors liles, petites, en inflorescències paniculars terminals.
Oriünda de Xile, és plantada amb finalitat ornamental i per les fulles, que són estomacals, antiespasmòdiques i carminatives
magraner nan
Magraner nan
Leonora (Ellie) Enking (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Jardineria
Petit arbre espinós, de la família de les punicàcies, amb moltes branques, amb fulles, flors i fruits més petits que l’espècie tipus, varietat de conreu nana del magraner molt emprada en jardineria.
Té un creixement lent i és molt ornamental durant tot l’any, tant per les fulles de color verd brillant, que a la tardor es posen grogues, com per les flors vermelles i els fruits de color vermell ataronjat
caducifoli | caducifòlia
Arbre caducifoli
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Dit dels vegetals que perden les fulles quan arriba l’època estacional desfavorable, sigui l’estació freda (faigs, arbres de ribera, etc), sigui l’estació seca (lleterassa i certs arbusts i arbres tropicals).
La pèrdua de les fulles és una defensa contra l’eixut, tant l’estival com la hivernal, de tipus fisiològic, a causa de l’esmorteïment de l’absorció d’aigua causat pel fred o per la manca d’humitat