Resultats de la cerca
Es mostren 1082 resultats
caldera

Esquema d’una caldera de tubs d’aigua o multitubular
© Fototeca.cat
Física
Recipient, o sistema de tubs, emprats per a escalfar de manera contínua aigua, o un altre fluid, per mitjà del foc.
Segons el combustible, les calderes poden ésser de gas, de combustible líquid generalment olis pesants o de combustible sòlid principalment carbó En les de carbó, el foc és fet en una fogaina, i en les de gas i d’olis pesants la barreja inflamable, amb aire, produïda en un cremador, és conduïda a una cambra de combustió La flama d’ambdós fogars actua directament sobre la base del recipient que conté el líquid a escalfar en el recorregut dels gasos vers la xemeneia hom cerca llur contacte amb tubs per on circula el líquid o el seu vapor En les calderes modernes de combustible…
dilatòmetre
Física
Aparell destinat a la mesura de la dilatació tèrmica.
Per als gasos i líquids, hom mesura les variacions de volum, i per als sòlids, les de les dimensions
anhidre | anhidra
Química
Dit de la substància o del producte destituït d’aigua, especialment dels sòlids sense aigua de cristal·lització, quan poden cristal·litzar amb aigua, i dels composts inorgànics líquids que dissolen aigua.
Dels líquids orgànics, els gasos i els sòlids sense aigua absorbida, hom sol dir que són secs, no pas anhidres
calor atòmica
Física
Producte de la calor específica d’un element pel seu pes atòmic.
Segons la llei de Dulong i Petit, és un valor constant, igual a 3 R , R essent la constant dels gasos
guerra química
Militar
Guerra en la qual hom empra, contra l’enemic, diverses substàncies químiques per llurs efectes tòxics sobre els éssers vius.
Aquesta denominació fou adoptada després de l’atac amb clor gasós per les tropes alemanyes al front d’Yprés Bèlgica el 22 d’abril de 1915 Tanmateix, hom ja troba a Pausànies i Tucídides referències d’aplicació de la química a la guerra Les substàncies més emprades en la guerra química són el fosgen i l’àcid cianhídric i la iperita Al s XX han estat utilitzades les arsines polvoritzades 1917 i la iperita gas de guerra típic del 1918, per la ineficàcia que envers aquestes tenien les caretes antigàs i altres sistemes de protecció, i també els trilons posats a punt per Alemanya a partir del 1937…
Henry Cavendish
Física
Físic i químic anglès.
Ingressà a la Royal Society el 1760 Sis anys més tard, en la seva comunicació Factitious Airs , establí la diferència entre el diòxid de carboni aire fix i l’hidrogen aire inflamable i també desenvolupà tot un seguit de tècniques per a treballar amb gasos El 1783, en els seus Experiments on Air , determinà que l’atmosfera té una composició constant i preveié l’existència dels gasos rars sintetitzà l’àcid nítric per oxidació del nitrogen i l’aigua amb l’eudiòmetre que porta el seu nom En els seus estudis sobre l’electricitat investigà sobre la capacitat dels condensadors i les propietats dels…
trampa
Química
Nom genèric d’una peça, un estri o un muntatge que serveix per a retenir sòlids o líquids a través d’una conducció, especialment el muntatge consistent, de bell antuvi, en un flascó tancat, la part superior del qual és travessada per un tub d’entrada, que arriba quasi fins al fons, i un de sortida, que just el travessa.
És utilitzat, buit o emplenat d’una substància adient, intercalat en una conducció, per a molts fins, com seguretat, absorció, rentatge de gasos
pressió parcial
Química
En una mescla de fluids, pressió que exerceix cadascun dels components.
En una mescla de gasos perfectes, cada component exerceix la pressió que li correspondria si ocupés ell sol el volum que el conté
fórmula de Van’t Hoff
Química
Expressió matemàtica de la pressió osmòtica ΔP d’una dissolució de n mols d’una substància en un volum V, que presenta un comportament ideal.
És aplicable a dissolucions diluïdes És expressada per Δ P = nRT/V , essent R la constant dels gasos i T la temperatura absoluta
criptó

Propietats físiques del criptó
Química
Element gasós inodor, incolor i monoatòmic, que pertany al grup dels gasos nobles (o rars) de la taula periòdica.
El seu nom ve del mot grec κρψπτός, que significa ‘amagat’ Es dona a l’atmosfera en una proporció molt baixa 1 cm 3 /m 3 , i no ha estat identificat ni al Sol ni als estels Fou descobert per William Ramsay i Morris William Travers el 1898 Hom l’obté per destillació fraccionada dels residus d’evaporació de l’aire líquid És de reduïda activitat química a causa dels vuit electrons que posseeix en el darrer nivell i de l’elevat primer potencial d’ionització 14 aV Ultra el clatrat de criptó, hidrat sòlid Kr5,75 H 2 O que hom obté comprimint el gas entre la xarxa de molècules de l’aigua, en són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina