Resultats de la cerca

S’inicià com a collaborador a la revista Stadium 1915-17 Exercí de president del consell d’administració i de director gerent del diari Mundo Deportivo , heretat del seu pare el 1921 Restà vinculat a aquest diari fins el 1936 i novament després de la Guerra Civil com a redactor en cap 1939-67, sotsdirector 1960-67 i director 1967-76 Rebé la medalla del mèrit del treball 1974 i el premi Forjador de la Jean Bouin, a títol pòstum 1985 El 1979 s’instaurà el Trofeu Ricard Grau Escoda de ciclisme

Antigament hom comprenia també sota aquest nom el pla de Pineda dit també les Sorres , entre el cap Aspre o de Calella i Santa Susanna

Vestí la samarreta del Club Hispano Francès de Barcelona, al final de la dècada de 1960 i principi de la de 1970 Ja en categoria sènior, el 1968 fou convocat per a participar en la Copa d’Europa Aquell mateix any, l’equip fou campió de la Copa del Generalísimo i de la Lliga espanyola Formà part també de la selecció espanyola

Davanter centre, és considerat el jugador més emblemàtic de la història del Club Esportiu Europa i una de les grans estrelles del futbol català dels anys vint i trenta Jugà al club de Gràcia deu temporades 1922-32 i la primera temporada, la més brillant en l’historial del club, es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya Formà part de l’equip que participà en la primera edició de la Lliga espanyola, la temporada 1928-29 Fou un dels màxims golejadors del torneig amb 11 gols Actuà a la màxima categoria dues temporades més, fins a l’edició 1930-31 Abans de fitxar per l’Europa jugà en l…

Format al Cerdanyola Club d’Hoquei, fou campió d’Europa júnior 2006 amb la selecció espanyola La temporada 2005-06 fitxà per l’equip júnior del Futbol Club Barcelona i debutà amb el primer equip, amb el qual guanyà alguns dels nou títols que els blaugrana aconseguiren els dos anys següents, entre d’altres, dues Lligues 2006, 2007 i una Copa d’Europa 2007 La temporada 2007-08 tornà al Cerdanyola amb el qual guanyà l’OK Lliga el 2008 i després jugà en el Vigo Stick, el Tenerife i el Calafell Posteriorment jugà en el Benfica portuguès 2012-14, amb el qual fou campió d’Europa 2013, el Reus, el…

Es formà al planter del Club Esportiu Sabadell i milità en el primer equip 1954-56 abans de passar al Reial Club Deportiu Espanyol 1956-64, equip que el cedí a l’Atlético Tetuán la temporada 1957-58, quan feia el servei militar Amb l’equip espanyolista disputà 141 partits de Lliga, incloent-hi una temporada a segona divisió, i marcà 9 gols Era un jugador polivalent que es desenvolupava de mig, de lateral i d’extrem La temporada 1964-65 fitxà pel Deportivo de La Coruña i a continuació retornà al Sabadell, amb el qual jugà cinc temporades a primera divisió 1965-70 En les dues etapes jugà amb el…

Fou pioner en la pràctica i l’organització de competicions d’orientació a Catalunya, al capdavant del Grup Excursionista Santfeliuenc Fou membre de les primeres seleccions nacionals de Catalunya, el 1990 i el 1993, i primer campió de la Copa Catalana 1989 i la Lliga Catalana 1991 Collaborà en l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i s’incorporà a l’equip tècnic de la Direcció General de l’Esport Des del 2005 és cap de l’Àrea d’Alt rendiment i esport federat del Consell Català de l’Esport

Fou el primer campió d’Espanya d’halterofília 1952, títol que aconseguí en la categoria de fins a 60 kg en el marc dels Campionats d’Espanya de gimnàstica esportiva El 1969 esdevingué el primer president de la Federació Catalana d’Halterofília, quan aquest esport es desvinculà orgànicament de la gimnàstica Abandonà el càrrec el 1974 en accedir a la vicepresidència de la Federació Espanyola d’Halterofília, que presidí durant els anys 1977-81 Rebé el Disc de Ferro de la federació catalana 1974