Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
escoftàlmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels pleuronectiformes, de cos romboidal arrodonit, molt alt i més o menys comprimit.
Tenen la boca grossa, amb dents petites, corbes i punxegudes a les maxilles, i els ulls sempre al cantó esquerre El cos és recobert d’escates petites i cicloides L’aleta dorsal té la major part dels radis ramificats i comença molt a prop de la boca Les aletes pectorals són desiguals, les pèlviques tenen la base molt estreta i no són unides a l’anal Tots són marins i bentònics S'alimenten d’invertebrats i, les espècies més grosses, de peixos Alguns són molt apreciats al mercat, com el rèmol, que viu a la Mediterrània
efemeròpters
Entomologia
Ordre d’insectes arcaics de petites dimensions (1 cm) caracteritzats pel fet de tenir el cap petit, amb l’aparell bucal mastegador atrofiat.
Tenen un parell d’antenes curtes, i el primer anell del tòrax és més desenvolupat que els altres Tenen dos parells d’ales membranoses desiguals, les anteriors més grosses que les posteriors, les quals de vegades són vestigials o nulles L’abdomen és llarg i prim, acabat en tres anells prims Tenen metamorfosi incompleta, i llur nom és degut al breu temps de vida durant l’estat adult, car hi ha algunes espècies que viuen només un dia Habiten prop de les aigües dolces, i les larves són aliment dels peixos Són estesos per tot el món, i algunes espècies són cosmopolites
apilament
Tecnologia
Acció i efecte d’apilar materials.
Els apilaments de materials granulats, deixats caure des d’una altura, tenen forma de con d’eix vertical l’angle entre el pla del sòl i la generatriu del com varia segons el producte entre 30° i 40° d’aquí que el diàmetre de la base de la pila sigui de 2,40 a 3,50 vegades més gran que l’altura del con Piles massa grosses poden provocar massissaments, escalfaments interns, etc així, tractant-se de carbó fragmentat, les piles no passen de 5 m d’alçària, a fi de no provocar-ne la combustió espontània
cactàcies
Cultiu de cactàcies
© Fototeca.cat
Botànica
Família de centrospermes constituïda per unes dues mil espècies de plantes herbàcies o sufruticoses, generalment suculentes, molt ben adaptades a climes subdesèrtics de pluges escasses i disperses.
Amb l’excepció del gènere Pereskia , probablement el més primitiu, que té fulles normals, són plantes afilles, i la superfície verda de la tija, sovint armada d’espines, pren el paper d’òrgan assimilador Les flors, hermafrodites, generalment solitàries, són grosses i vistoses, regulars o lleugerament zigomorfes tenen estams nombrosos soldats per la base al periant, i ovari ínfer unilocular format per tres carpels soldats La majoria són plantes de les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica Entre els nombrosos gèneres que comprenen cal esmentar Cereus, Mammillaria, Nopalxochia…
bennettitòpsids
Botànica
Classe de gimnospermes constituïda per un gran nombre de restes fòssils de plantes que existiren durant l’era secundària.
Eren plantes semblants als cicadòpsids, de port molt divers, des de petites herbes fins a arbres mitjans Presentaven tija eustèlica, fulles generalment grosses i pinnades, flors sovint hermafrodites, a diferència de les altres gimnospermes, amb fulles carpellars extremament reduïdes que tenien un únic primordi seminal a l’àpex, i estams sovint pinnats Aparegueren segurament al final del Permià, assoliren el màxim expandiment durant el Juràssic i s’extingiren al Cretaci superior Molts autors, atesa la presència de flors hermafrodites i d’altres característiques morfològiques,…
barracuda
barracuda ( Sphyraena barracuda )
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels esfirènids, amb el cos allargat i prim, de grans dimensions (algunes espècies atenyen més de 2 m de llargada) i de tons grisos.
Tenen les dues aletes dorsals petites i molt separades, i la cua bifurcada La boca és grossa, armada amb dents potents la mandíbula inferior és prògnata i aguda, com un bec Les barracudes viuen en petits grups, prop de les costes, en les mars tropicals i temperades Són carnívores i molt voraces Algunes espècies tropicals, les més grosses, ataquen l’home Són apreciades en pesca esportiva, i són comestibles, bé que de baixa qualitat L’espècie més representativa és S barracuda , del mar de les Antilles A la Mediterrània n'hi ha una de dimensions menors, anomenada espet
anostracis
Carcinologia
Ordre de crustacis branquiòpodes integrat per individus de petites dimensions, de cos transparent, allargat i mancat de closca.
Els ulls són pedunculats i mòbils i les antenes solen ésser grosses en els mascles tenen formes complexes i són un òrgan prènsil Tenen nombroses potes toràciques, totes similars El tèlson acaba en dos apèndixs no articulats furca Neden de sobines Els mascles són més escassos que les femelles, i sovint es dóna la partenogènesi Branchipus, Chriocephalus, Dendrocephalus , etc, habiten les aigües dolces estancades Els ous resten al fons fangós dessecat dels bassals temporals i es desenvolupen quan el bassal es torna a omplir d’aigua, a vegades al cap de diversos anys L' Artemia…
cicuta
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 200 cm d’alçària, quasi glabra, que desprèn una olor desagradable en macar-la.
Té una tija robusta, fistulosa, estriada, una mica pruïnosa, molt sovint amb taques purpurines Les fulles són grosses, de dues a quatre vegades pinnades, amb segments serrats o pinnatífids Les flors, blanques, es disposen en umbelles compostes Els fruits són diaquenis suborbiculars, amb cinc costelles prominents a cada banda Creix en herbassars nitròfils humits de gairebé tot Europa És la planta metzinosa més coneguda com a tal En l’antiguitat clàssica era utilitzada en les execucions de ciutadans importants La gran toxicitat d’aquesta planta és causada pels alcaloides de la…
escarabat de Sant Joan
Entomologia
Nom de diversos insectes de la família dels escarabeids que pertanyen als gèneres Amphimallon, Anoxia, Melolontha i Rhizotrogus
.
Són escarabats de 2 o 3 cm de llargària, amb el cap gros i quadrangular, que en els mascles és proveït d’unes antenes grosses i amb l’extrem eixamplat Tots ells tenen un vol lent i molt sorollós que inicien cada any cap al mes de juny, per Sant Joan, en sortir de les galeries subterrànies on han passat l’hivern en fase larval Les larves es nodreixen de les arrels de les plantes de l’horta, per la qual cosa són molt nocives Algunes de les espècies d’aquests gèneres són molt comunes als Països Catalans
dialitzador
Química
Aparell emprat per a efectuar una diàlisi
.
Fonamentalment consisteix en un recipient partit en dos per una membrana semipermeable cellofana, pergamí i ple de la solució a dialitzar, a una banda, i del solvent pur, a l’altra A vegades la membrana adopta la forma d’un petit saquet ple de la solució a dialitzar que hom introdueix dins el solvent pur Els ions de la solució a dialitzar i les molècules petites, que poden travessar els porus ultramicroscòpics de la membrana, passen al solvent pur, i les molècules grosses, com les proteïnes i els polisacàrids, no poden travessar la membrana i resten dins la bossa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina