Resultats de la cerca
Es mostren 346 resultats
Keizo Obuchi
Política
Polític japonès.
Decidí dedicar-se a l’activitat pública després de la mort del seu pare, també polític, l’any 1958 Es llicencià en literatura anglesa a la Universitat Waseda de Tòquio 1962 L’any següent, fou elegit per a ocupar l’escó del seu pare a la cambra baixa del parlament Exercí el càrrec en les onze eleccions subsegüents, i es guanyà la reputació de polític hàbil, capaç d’aconseguir acords entre partits polítics de signe polític contrari L’any 1973 fou cap de gabinet del primer ministre, i l’any 1987 fou nomenat secretari portaveu del govern Guanyà molt poder en l’LDP Partit Democràtic…
Raymond Devos
Arts de l'espectacle (altres)
Humorista francès d’origen belga.
Es traslladà a viure a França amb la seva família, i des dels set anys residí a París Feu estudis a l’escola del Vieux-Colombier i de mim amb Étienne Decroux, interromputs per la Segona Guerra Mundial, en que fou deportat a Alemanya Debutà el 1948 amb el trio còmic Les trois cousins Des del 1950 actuà preferentment en solitari, en monòlegs escrits per ell mateix, i aconseguí un gran renom a tot el món francòfon gràcies a l’habil utilització de l’absurd i a un gran domini de la llengua, que li permetia crear jocs de paraules amb una gran facilitat El 1999 cessà d’actuar en públic Publicà uns…
legato
Música
En una partitura, tipus d’articulació que indica que l’execució d’una línia melòdica o d’una frase musical ha d’ésser contínua, és a dir, que les notes successives no són separades per silencis.
La forma catalana equivalent és ‘lligat’ En els instruments de vent i en la veu significa que totes les notes s’han d’emetre amb una sola emissió d’aire i en els instruments d’arc amb un sol cop d’arc De vegades això no és possible materialment, però una interpretació hàbil pot mantenir l’efecte del legato durant frases llargues que fan imprescindible renovar l’aire o canviar l’arc En els instruments de tecla o de corda polsada el legato s’assoleix coordinant l’atac de cada nota amb el final de la precedent de manera que no hi hagi cap espai de silenci entre les dues El legato…
,
dialèctic | dialèctica
Persona hàbil en el diàleg, que té una manera de pensar no simplista, d’acord amb la complexitat de la realitat.
escola napolitana

Fruites (segle XVII), de Giovanni Battista Ruoppolo (Col·lecció del baró Acton de Leporano)
© Corel
Art
Escola artística sorgida a Nàpols quan fou sotmesa a la corona castellana.
Fou especialment viva durant el s XVII, que esdevingué l’escola més important d’Itàlia després de la romana, sobretot en pintura S'hi destaquen els arquitectes DFontana, que sistematitzà urbanísticament Nàpols encarant-la a la mar, i CFanzano En pintura fou decisiu el pas de Caravaggio, el 1607, la revolucionària tècnica del qual fou assumida per GBCaracciolo i el valencià JRibera i també per pintors de natures mortes, com Battista Ruoppolo i GRecco, i pels bamboccianti L’estada d’AGentileschi reforçà la tendència cap al caravaggisme melodramàtic de MStanzione, AVaccaro i BCavallino Durant…
Francesc Domingo i Marquès
Escena de Jardí (1871), oli de Francesc Domingo i Marquès
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
De família terolana, estudià a l’escola de Sant Carles de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid 1864 Presentà a l’Exposició Regional del 1867 El beat Joan de Ribera en l’expulsió dels moriscs València, Museu de Belles Arts Pensionat per la diputació de València, anà a Roma 1868, on pintà La destrucció de Sagunt Palau de la Diputació Fou professor de l’escola de Sant Carles —fou mestre de Josep Benlliure i Gil— i del 1871 al 1875, any que s’establí a París, on residí fins el 1914 El 1917 fou elegit acadèmic de San Fernando Guanyà una primera medalla a l’Exposición Nacional de…
Ricard Viladesau i Caner
Música
Intèrpret de tenora i compositor.
Format al seu entorn local, fou deixeble de tenora de Josep Coll i s’inicià professionalment en les cobles Els Guíxols, Antiga Principal de la Bisbal, La Principal de Palafrugell i L’As d’Anglès L’any 1940 fou cofundador de La Caravana i entre el 1950 i el 1970 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a tenora solista, i es convertí en un dels principals virtuosos de la història d’aquest instrument —hom el conegué per “príncep de la tenora”, com l’havia anomenat Pau Casals— En 1970-84 fou viola en l’Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona És autor d’una obra de qualitat dins els gèneres…
,
Vitor Barbosa Ferreira
Futbol
Futbolista brasiler conegut amb el nom de Rivaldo.
Hàbil migcampista esquerrà, amb un potent xut a porta Procedent del Palmeiras brasiler i pràcticament desconegut a Europa, el 1996 fou fitxat pel Deportivo de la Corunya, on protagonitzà una gran campanya, i l’any següent, de manera sorprenent, pel Futbol Club Barcelona 1997-2002, que pagà 24 milions d’euros al Deportivo, en concepte de rescissió de contracte Amb el Barcelona jugà 235 partits, marcà 124 gols i guanyà la Lliga 1998, 1999, la Copa del Rei 1998 i la Supercopa d’Europa 1997 Posteriorment jugà amb el Milan 2002-04, el Cruzeiro Esporte Clube 2004, l’Olimpiakós 2004-07…
,
Benet Brell i Clos
Música
Compositor i organista.
A deu anys ingressà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble dels pares Anselm Viola i Narcís Casanoves i destacà ja en l’estudi de l’orgue El 1803 entrà al monestir com a monjo Ja de bon principi s’inicià en l’art de la composició 1804, amb obres vocals d’una certa envergadura La seva formació, però, es veié interrompuda per la guerra del Francès 1808-14, que destruí completament el monestir El pare Brell fou un dels qui treballaren amb més força en la restauració de l’escolania i en la tasca de refer-ne l’arxiu musical, activitats que conjuminà amb la creació d’obres musicals per a la…
Wojciech Kilar
Música
Compositor i pianista polonès.
Estudià al conservatori de Katowice amb W Markieviczówna piano i B Woytowicz composició i, més tard, completà els estudis, sota la direcció de Nadia Boulanger, a París El 1957 participà en els cursos de Darmstadt, i el 1960 obtingué el premi de la Fundació Lili Boulanger Hàbil orquestrador, i partint de postulats neoclassicistes, el seu estil anà adquirint densitat amb la introducció de les noves tècniques, com en l' Oda a Béla Bartók in memoriam 1957 o Riff 62 1962 Posteriorment tendí cap a una perspectiva més èpica, que el portà a treballar per al cinema, bàsicament en…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina