Resultats de la cerca

El nom prové del científic alemany Wilhelm Conrad Röntgen El seu camp d’estudi abraça les zones de l’espectre corresponents als raigs X i a l’ultraviolat La primera part de la missió consistí a crear un mapa de tot l’espai en raigs X i ultraviolats Posteriorment es féu servir per a investigar objectes puntuals La missió es donà per acabada al febrer del 1999 Inhabilitat des d’aleshores, la darrera setmana del mes d’octubre del 2011 entrà a l’atmosfera terrestre Tot i que hom estimà que a causa de les seves dimensions no es desintegraria completament en caure a la Terra, no es detectaren…

Els balladors formen llargues rengleres, agafats per la mà, i serpentegen o ballen en cercle La dansa és d’un ritme viu generalment, de 6/8 N'hi ha exemples a L’Arlésienne de Bizet i a l’òpera Mireille de Gounod

La redacció del text hebreu conservat data del s III aC Consisteix en una collecció de poemes breus que canten l’amor humà a través del diàleg alternat entre l’estimat i l’estimada, que aspiren a la mútua possessió i a la plenitud de llur amor El sentit directe del text no ofereix cap indici d’un contingut directament religiós Però tant la tradició rabínica a partir de les traduccions del Targum com la cristiana des dels primers Pares de l’església han interpretat el llibre com una allegoria de l’amor de Déu per Israel o de Crist per la seva església i, des d’època medieval, de l’amor entre…

Educat a la sinagoga d’Amsterdam, en fou expulsat per les seves idees Zelós de la seva independència ideològica, es marginà de totes les confessions religioses i també dels medis universitaris, vivint pobrament de la seva professió de rellotger i sovint de la caritat d’alguns amics Imbuït de l’exigència matematicoracionalista, que tant l’impressionà en Descartes, perseguí tot rastre d’arbitrarietat en la concepció de la realitat res no pot no ésser necessari, determinat Aquesta convicció és la raó fonamental de la seva hostilitat a tot el sobrenatural i el lliure entès com a quelcom que…

Els membres d’aquesta acadèmia s’imposaren com a finalitat l’estudi de la història i, en especial, la de Catalunya i la instrucció de la joventut, aspecte, aquest darrer, que revela una preocupació pel problema plantejat a la ciutat pel trasllat de la seva universitat a Cervera, després del 1714 Celebrà sessions fins el 1751, en les quals eren debatudes qüestions molt diverses i hom llegia poesies El 1752 Ferran VI donà el nom de Reial Acadèmia de Bones Lletres a la corporació creada el 1729, gràcies a gestions fetes per Josep de Móra, marquès de Llió, que en fou el vicepresident la…