Resultats de la cerca
Es mostren 604 resultats
l’Hospital
Història
Antiga quadra del municipi de Montmajor (Berguedà), a la dreta de la riera de l’Hospital (afluent de la riera de Navel per la dreta, que neix als cingles de Capolet), aigua avall de Correà.
És centrada per l’antic hospital o hostal del Bisbe , l’església del qual és coneguda amb el nom de Sant Salvador de Montmajor Al s XIX formà el municipi d' Aguilar, l’Hospital i Catllarí Aguilar
Hortsavinyà

Aspecte de l'església de Sant Llop d'Hortsavinyà
© Alberto González Rovira
Poble
Poble del municipi de Tordera (Maresme), situat a la capçalera de la riera de Pineda, prop del coll de Palomeres, al vessant S del puig d’Hortsavinyà, a l’extrem E del Montnegre.
L’església parroquial de Sant Llop, de façana barroca, amb la rectoria i un hostal, en formen el nucli principal A mitjan segle XIX era cap d’un municipi que comprenia també Sant Pere de Riu i Vallmanya
Maria Vila i Panadès
Maria Vila i Panadès
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
Filla dels actors Josep M Vila i Maristany i Maria Panadès i Ricart Quan morí aquesta, la substituí com a primera actriu Es destacà aviat collaborà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual, i el 1917 passà amb el seu pare a la companyia d’Enric Borràs, on assolí una anomenada definitiva amb Hores d’amor i tristesa , d’Adrià Gual, La mala vida , de Juli Vallmitjana, i l’adaptació de Mireia , de Mistral, d’ACarrion El 1919 es casà amb Pius Daví i Segalés , amb el qual formà la companyia Vila-Daví, veritable institució del teatre català d’aquells anys, centrada en el Teatre Romea fins el 1936 i el…
Mata-solana

Aspecte del nucli de Mata-solana
© CIC-Moià
Nucli
Nucli (978 m alt.) del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà).
És a la capçalera del riu de Barcedana, sota l’hostal Roig, a l’antic camí de Tremp a la conca de Meià La seva església, que depèn de la parròquia de Sant Salvador de Toló, fou erigida en tinença parroquial
comtat de Sant Ramon
Història
Títol concedit pel pretendent carlí Carles Maria dels Dolors de Borbó, el 1875, a Albert Morera i Santaló (? ~1820 — Madrid? d 1880), cap d’estat major de les forces carlines del Principat (1874-75), únic titular.
Li ha estat atribuïda la traïció de la causa carlina en les converses de l’Hostal de la Corda 1875, pel fet que conservà el grau de coronel a l’exèrcit alfonsí i que fou, més tard, cap de la policia de Madrid
Vacamorta
Poble
Poble (921 m alt) de l'antic municipi Merli, des del 1966 agregat al municipi aragonès de Foradada de Toscar, situat en un petit contrafort septentrional de la serra de Galirons, al vessant de l’esquerra de la vall de la riera de Vacamorta, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix a la serra del Jordal, prop de Merli, i s’uneix al seu col·lector a Murillo de Liena.
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia Prop de l’Éssera, límit occidental del seu antic terme, vora la carretera de Graus a Benasc, hi ha l’antic hostal de les Mosqueres de Vacamorta Pertany al sector lingüísticament aragonès
Pieter van Laer
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador holandès, conegut com il Bamboccio.
Residí a Roma 1626-38, on conegué N Poussin i Le Lorrain Influït per Caravaggio, creà el tipus de pintura de gènere anomenat bambotxada , com El repòs durant la cacera Galleria degli Uffizi, Florència o La partida de l’hostal Musée du Louvre, París
Capsec
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al qual donà nom fins al començament del segle XX.
És al vessant meridional de la serra de Malforat, a l’esquerra del torrent de Capsec , que aflueix a la riera de Bianya, per l’esquerra, prop de l’antic hostal de Capsec L’església parroquial de Sant Martí, romànica, fou possessió de Sant Pere de Camprodon
la Panadella

La Panadella, lloc tradicional de parada i hostalatge a l’antic camí ral d’Aragó
© Fototeca.cat
Raval
Raval del municipi de Montmaneu (Anoia), de poblament disseminat.
Situat prop de la carretera de Barcelona a Lleida, al coll de la Panadella , a la serralada que separa les conques del Llobregat i del Segre, al peu de la carretera, al costat de l’Hostal Vell, ha sorgit un petit nucli d’hotels de carretera
santuari dels Munts
El santuari dels Munts
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (Mare de Déu dels Munts) del municipi de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, situat a 1.058 m, al límit d’ambdós termes municipals, al cim del tossal dels Munts.
És esmentat ja el 1170 Santa Maria de Monte L’església ha sofert moltes reformes i ampliacions l’actual fou iniciada al segle XVII La imatge, força renovada, recorda la primitiva icona romànica Hi ha un hostal regentat per un capellà custodi És un centre viu de devoció popular
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina