Resultats de la cerca
Es mostren 858 resultats
Ramiro de Maeztu

Ramiro de Maeztu
© Fototeca.cat
Història
Política
Teoritzador polític, assagista i diplomàtic.
Durant la Primera Guerra Mundial fou corresponsal al front aliat Fou ambaixador a l’Argentina 1928 Atret de jove per la ideologia anarquista, evolucionà més tard cap a la dreta a La crisis del humanismo 1919 propugnà un retorn als valors catòlics i tradicionals, davant la crisi del concepte d’autoritat de la societat contemporània Escriví Hacia otra España 1899, Defensa de la hispanidad 1934 i assaigs literaris Don Quijote, Don Juan y la Celestina 1926 i La brevedad de la vida en la poesía lírica española 1935 Morí afusellat
Gabriel Bonnot de Mably
Filosofia
Història del dret
Legislador, filòsof i moralista francès.
Protegit pel cardenal de Tencin, ministre d’afers estrangers, li foren confiades missions polítiques importants Posteriorment es dedicà a l’estudi i a la reforma de les lleis A De la législation ou principes des lois 1776 propugnà l’establiment d’un tipus de societat pròxim a l’ideal, d’on havien de desaparèixer una part dels mals socials, causats sobretot per la distribució injusta dels béns, ja denunciada a Entretiens de Phocion sur le rapport de la morale et la politique 1768 Influí en la ideologia de la Revolució Francesa
Samuel Johnson
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
És autor de Life of Richard Savage 1774, d’un notable Dictionary of English Language 1755, de la novella The History of Scotland 1775 i de Lives of the most Eminent English Poets aparegudes en dues sèries 1779 i 1783, entre altres obres Des del decenni dels seixanta dominà la vida literària anglesa Conversador brillant i càustic, d’una personalíssima ideologia tory , fou amic de David Garrick, Reynolds, Goldsmith, Gibbon, Burke, etc Contribuí molt a la seva popularitat la biografia que n'escriví el seu deixeble i amic James Boswell
Guillermo Gómez Peña
Art
Artista mexicà.
El seu treball es basa en l’entrecreuament i la barreja de cultures, a partir de performances , llibres amb texts, assaigs i poemes, els treballs radiofònics o les collaboracións amb collectius com el Taller de Arte Fronterizo durant els anys vuitanta, o amb altres artistes, com Roberto Sifuentes Autoanomenat intèrpret intercultural, compromès políticament, vol crear una cultura híbrida a partir de la reflexió sobre el terrorisme cultural, la inversió carnavalesca de la ideologia ètnica i geopolítica, o la desorientació i la collisió que es produeix entre cultures diferents
El Palleter
Periodisme
Periòdic publicat en català a València entre el 1882 i el 1919, en sis èpoques i amb numeracions distintes.
Fundat i dirigit pels germans Gaspar i Josep Thous i Orts, el primer fou substituït després pel seu germà Albert Finalment el dirigiren, alternativament, Maximilià fill de Josep i Gaspar fill de Gaspar Es mantingué en una línia d’oposició als governs de la monarquia, inspirada per la ideologia carlina i integrista dels directors, que li produí nombrosos problemes amb les autoritats civils Arribà a tenir un tiratge de 50 000 exemplars Hi escriviren també Elies Cerdà, Francesc Ombuena, Josep Tormo, Vicent Caro, Ramon Mascarós i, als extraordinaris, importants escriptors valencians…
Manuel Marulanda
Militar
Pseudònim del guerriller colombià Pedro Antonio Marín, més conegut pel sobrenom de Tirofijo.
Adoptà el pseudònim en honor a un líder comunista, i el sobrenom suposadament fa referència a la seva punteria De família humil, ja de molt jove s’uní a les milícies camperoles que s’enfrontaven als paramilitars dels terratinents i, a partir d’una difusa ideologia liberal, des dels anys seixanta s’adherí al comunisme, i el 1966 fundà les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia, principal grup guerriller colombià, enfrontat a l’exèrcit i del qual fou el principal dirigent fins a la mort possiblement per causes naturals
nacionalpopulisme
Història
Tendència política associada amb organitzacions d’extrema dreta d’àmbit europeu sorgides durant la segona meitat del segle XX.
De vegades s’utilitza com a sinònim de neofeixisme o postfeixisme Apella a un poble idealitzat que conforma una comunitat cultural homogènia amenaçada per la globalització i els seus efectes sobre la morfologia social i econòmica de les societats occidentals Personifica aquesta amenaça en l’immigrant, responsable de la descomposició de les essències culturals i el desballestament de l’estat del benestar, per la qual cosa enarbora un discurs xenòfob A Europa, diversos partits s’adscriuen a aquesta ideologia, com el Front National, l’FPÖ austríac o la Plataforma per Catalunya
hipergàmia
Antropologia
Norma matrimonial descrita etnogràficament, en virtut de la qual tot home, prescriptivament, ha de casar la seva filla amb un home provinent d’una família d’estatus més alt.
Aquesta fórmula matrimonial és freqüent a la meitat septentrional de l’Índia, on s’integra als plantejaments generals de l’estructura de castes Així, dins la ideologia hindú clàssica, la dona és entesa com un do que s’atorga a un ésser superior, juntament amb múltiples regals que són donats al nuvi i a la família receptora No obstant això, ni tan sols a l’Índia és una pràctica constant, ja que implica una asimetria matrimonial i econòmica que la desestabilitza Per això s’alterna amb períodes d’endogàmia i isogàmia —que tampoc no resulten, però, gaire estables—
orientació
Arquitectura
Religió
Actitud religiosa consistent a pregar en direcció a l’eixida del sol o bé de cara a algun santuari important.
Aquesta actitud condicionà la construcció dels temples Així les sinagogues jueves estan orientades en direcció a Jerusalem i les mesquites musulmanes en direcció a la Meca El costum grecoromà condicionà l’antiga pregària cristiana en direcció a sol ixent, així com l’arquitectura de les esglésies normalment orientades de forma que llur eix longitudinal vagi de ponent a llevant i el seu absis miri en direcció a l’orient, simbolitzant així l’orientació vers Crist ressuscitat, veritable sol Aquesta ideologia es reflecteix en la decoració dels absis, sovint amb Crist o la creu…
neomaltusianisme
Sociologia
Demografia
Doctrina social i demogràfica, continuadora de la teoria de R.Malthus (maltusianisme), que advoca pel control de la natalitat per tal de limitar el creixement de la població i d’evitar la misèria.
Com el maltusianisme, recomana l’autocontenció de la reproducció, però acceptant i fomentant l’ús d’anticonceptius que Malthus rebutjà per immorals S'inicià a Anglaterra al final del s XIX, articulat entorn de l’anomenada Lliga Malthusiana, però en poc temps es crearen organitzacions similars a tot Europa i a bona part dels altres continents Inicialment enfrontat a les polítiques natalistes oficials de l’època i combatut per l’ortodòxia religiosa, a la segona meitat del s XX esdevingué la ideologia oficial de les polítiques de població als organismes internacionals i en molts…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina