Resultats de la cerca
Es mostren 3479 resultats
Joan Enric Escalas Bestard
Natació
Nedador.
Especialitzat en proves de mig fons i de fons, nedà al Club Natació Palma i al Club Natació Montjuïc Fou campió d’Espanya absolut en els 1 500 m lliure 1984, 1985 Participà als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, on finalitzà desè en els 400 m lliure També participà en els 1 500 m lliure i en els relleus 4 × 200 m lliure Fou seleccionat, igualment, per al Mundial de Madrid 1986 i per als Campionats d’Europa 1983, 1985 En aquests últims fou sisè en els 400 m lliure i vuitè en els 1 500 m lliure
Ferran Huecas

Ferran Huecas (a l’esquerra)
Federació Catalana de Tennis de Taula
Tennis de taula
Jugador i dirigent de tennis de taula.
Estigué lligat sempre al Club 7 a 9, on començà a jugar el 1945, excepte un any que jugà amb el Mayda Formà part de l’equip campió de Lliga entre el 1964 i el 1967, si bé no n’era titular Participà en el Mundial del 1959 Com a directiu, fou delegat del 7 a 9 i el 1968 fundà l’Escola Nacional d’Entrenadors, que també dirigí Igualment, fou membre de la junta directiva de la federació espanyola Rebé la insígnia d’or i la distinció com a soci de mèrit del seu club
Silvana Mestre Alexandre
Esquí
Entrenadora d’esquí alpí, guia i dirigent esportiva.
Des del 1998 treballa com a entrenadora i promotora en el camp de l’esport adaptat Vinculada a la Federació Espanyola d’Esports per a Cecs 1998-10, exercí d’entrenadora, guia i directora tècnica Membre del Comitè Paralímpic Espanyol 2002-10 i del Comitè Paralímpic Internacional 2002-06, que presideix, des del 2007 dirigeix la Federació Internacional Paralímpica d’Esquí Alpí També formà part de l’Agència Mundial Antidopatge 2008-10 i fou gerent de l’associació Play and Train És, igualment, responsable del comitè de discapacitats de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern
diputació del regne
Història
Comissió permanent de les corts castellanes sorgida al començament de l’edat moderna per tal de dur a terme la recaptació dels serveis votats, atesa la insuficiència de les rendes ordinàries; també s’ocupava de les alcabalas
.
Es componia de tres membres de les corts Suprimida la diputació el 1694, la sala o comissió de millones , integrada igualment per membres de les corts, es considerà continuadora seva i així es mantingué durant el govern borbònic amb sis diputats titulars, un per Catalunya i Mallorca des del 1767, un suplent i tres supernumeraris Aquest organisme exercia aleshores la funció de les antiges corts castellanes, bé que reduïda a la votació dels millones i als diversos aspectes pròpiament honorífics El 1834, amb la proclamació de l’Estatut Reial, les seves funcions foren traspassades de…
Adrià I
Cristianisme
Papa (772-795).
Per tal de fer front a les amenaces del rei longobard Desideri, demanà l’ajuda de Carlemany, el qual vencé Desideri i atorgà al papa la seva protecció, no sense considerar una certa subjecció dels estats pontificis, que Adrià hagué de tolerar, així com l’oposició de la cort franca al concili II de Nicea VII ecumènic contra la iconoclàstia, que Adrià havia sancionat El papa envià a Carlemany els principals llibres litúrgics romans, i això fou motiu de la difusió d’aquesta litúrgia per Occident Igualment féu amb la regla de sant Benet Envià una carta als bisbes hispànics sobre l’…
Rolf Reinhardt
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià música a la seva ciutat natal, on fou deixeble de W Fortner El 1945 inicià la seva carrera com a director orquestral a Stuttgart i posteriorment passà a Darmstadt Fou convidat a dirigir diverses produccions al Festival de Bayreuth en 1957-58, i aquest darrer any rebé el nomenament de director general de música del Pfalztheater de Kaiserslautern Alternà aquesta tasca i la direcció del Teatre de Trier També dugué a terme una destacada carrera docent com a professor de direcció a la Hochschüle für Musik de Frankfurt, on exercí a partir del 1968 Participà igualment en les…
reacció de Čugajev
Química
Reacció de piròlisi d’èsters.
Hom la porta a terme a temperatures molt elevades 400-500°C i que condueix a l’àcid corresponent i a una olefina Transcorre amb bons rendiments i és experimentada pels èsters d’àcids forts a temperatures molt inferiors a les esmentades Pot ésser aplicada també a la piròlisi de xantats Čugajev, 1899, en condicions igualment suaus, d’acord amb l’esquema Atesa la facilitat amb què els alcohols es transformen en xantats, la seqüència esterificació-piròlisi resulta un mètode apropiat per a la conversió d’alcohols en alquens En aquest sentit, la reacció de Čugajev és coneguda com a…
Símptomes i signes patològics del sistema endocrí
Patologia humana
Les alteracions del sistema endocrí poden originar una nombrosa quantitat de símptomes —és a dir, manifestacions subjectives que solament percep l’afectat— i de signes , o manifestacions objectives que poden ésser observades per altres persones Tanmateix, però, la major part d’aquestes manifestacions poden ésser degudes igualment a alteracions en altres sistemes orgànics Així, només algunes manifestacions són prou freqüents en les alteracions del sistema endocrí per a suggerir un estudi del seu funcionament Entre aquestes manifestacions cal destacar les modificacions de la gana i…
el Cabrerès
Història
Terme jurisdiccional del castell de Cabrera, a Osona, que comprenia les parròquies de Santa Maria de Corcó, SantMartí Sescorts, Roda de Ter, Sant Llorenç Dosmunts i Sant Julià de Cabrera i encloïa el castell de Barrés, prop de l’Esquirol; era el nucli patrimonial del vescomtat de Cabrera.
Posteriorment hom inclogué dins la denominació de Cabrerès els termes de Tavertet, Sant Bartomeu Sesgorgues, Pruit, Rupit, Sant Joan de Fàbregues i, per extensió, fora de la demarcació geogràfica, Susqueda i Sant Martí Sacalm o de Cantallops, que mai no formaren part dels dominis dels Cabrera Contemporàniament, el nom topogràfic de Collsacabra s’ha estès a tota la regió Aquesta identificació ha fet, igualment, que, en limitar geogràficament Collsacabra a l’altiplà, situat a l’est del massís de Cabrera i del pla d’Aiats, sovint el Cabrerès històric hagi restat exclòs del territori…
dualitat ona-corpuscle
Física
Concepte que denomina el fet que totes les formes de matèria i d’energia es poden representar bé com a formades per partícules, bé com a ones, essent les dues representacions igualment vàlides.
La tria entre una d’aquestes formes per a l’estudi d’un determinat problema és una qüestió de conveniència, ja que usualment el tractament de certs fenòmens és més simple en l’una que en l’altra Aquest concepte es basa en els treballs d’Albert Einstein que identificà les partícules amb què es poden representar les ones electromagnètiques els fotons i de Lde Broglie que associà una longitud d’ona amb les partícules materials, com ara els àtoms Fins avui s’ha observat comportament ondulatori d’electrons, àtoms i àdhuc molècules constituïdes per desenes d’àtoms
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina