Resultats de la cerca
Es mostren 626 resultats
Erzurum
Ciutat
Ciutat armènia, a l’Anatòlia Oriental, capital de l’il turc homònim.
És situada prop del naixement de l’Eufrates de l’Araxes És un centre agrícola blat, ordi, patates i d’ensenyament superior Atatürk Üniversitesi, fundada el 1957 Punt estratègic de les rutes comercials, fou conquerida pels bizantins que l’anomenaren Theodosioúpolis i posteriorment pels turcs 1201 Conquerida successivament pels mongols, turcs i perses, fou definitivament incorporada a l’imperi turc per Selim I 1514 Durant el segle XIX fou disputada pels russos El 1919 s’hi celebrà el primer congrés nacional turc Amb la repressió contra els armenis 1923 la ciutat decaigué,…
Lídia
Història
Antiga regió de l’Àsia Menor, situada entre la Cària, la Frígia i la Mísia.
Ocupava els territoris compresos entre l’actual golf Edremit, al N, i el riu Küçük Menderes, al S Tingué la capital a Sardes Vers la meitat del s VI aC, la Jònia fou també incorporada a tots aquests territoris, després de la lluita de Cressus contra els grecs 560-546 aC Caiguda a mans de Cir, la regió es convertí en intermediària entre la civilització asiàtica i la grega, que fou afavorida pels diversos sobirans A l’època d’Alexandre, i posteriorment, sota la sobirania dels diàdocs, sofrí una profunda decadència, i només la capital conservà una certa esplendor, mantinguda encara…
condicionador d’aire
condicionador d’aire
© Fototeca.cat
Física
Aparell per a condicionar l’aire.
La primera part del procés consisteix a filtrar l’aire exterior barrejat amb aire procedent de l’interior Tot seguit, una part d’aquest aire és escalfada, mentre que la resta és refredada per eliminar-ne la humitat D’aquesta manera, en mesclar les dues parts, hom obté aire amb el grau d’humitat inferior al de l’aire d’entrada amb la temperatura desitjada Si hom vol aire més humit, aquest ha de travessar una cambra on l’aigua és polvoritzada i després incorporada a l’aire en forma de vapor Sovint l’aire és tornat a escalfar, puix que en humectar-lo es refreda
Cançoneret Rovirola
Aplec de cançons conservat a la Biblioteca de Catalunya, manuscrit 111.
Conté 36 poesies, gairebé totes recollides de la tradició oral per Bartomeu Rovirola i copiades en 1507-08 a Riudellots Conté peces de tema nadalenc, llaors i invocacions a la Mare de Déu Dues es relacionen amb temes de la Passió i, almenys quatre, amb el teatre nadalenc Hi fou incorporada, a més, una peça popular burlesca Una de les poesies sembla d’origen aragonès, una altra és llatina, i una tercera és farcida escrita en llatí i amb comentaris en català la resta és en català Ha estat editat per ECGirbal 1889-92, per Ernest Moliné i Brasés segurament el 1906, i per Josep Romeu…
Aschaffenburg
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, vora el Main.
Centre industrial confecció de roba d’home, tractors, productes químics Sobresurt el castell, primitivament romà, reconstruït 1605-14 per Georg Riedinger, mostra important de la influència renaixentista francesa Antiga ciutat dels alamans civitas Ascapha Des del segle X fins l’any 1803 pertangué a l’arquebisbat de Magúncia A causa de la seva participació en la guerra dels pagesos fou desposseïda dels seus privilegis el 1525 El 1803 es convertí en capital del principat instituït a favor del príncep primat de la Confederació del Rin, Carles Teodor von Dalberg El 1815 fou incorporada…
Eslavònia
Geografia històrica
Regió al nord de Croàcia.
Incorporada a la província romana de Pannònia, a l’edat mitjana, constituí la part oriental del regne de Croàcia Després de la dominació franca 812-818 fou envaïda pels magiars 909, fins que aconseguí la independència 925 S'hi refugiaren molts serbis quan es produí l’ocupació otomana s XVI, de la qual foren alliberats pels Habsburg a la fi del s XVII A partir del 1945 forma part de la República Federada de Croàcia, dins la República de Iugoslàvia Alfons IV de Catalunya-Aragó hi fou reconegut sobirà i, en nomenar 1452 Ramon d’Hortafà successor del castellà de Croia, Bernat Vaquer…
Sant Jaume de Castellnou del Camí o d’Albarells (Veciana)
Art romànic
Aquesta església es troba en un enclavament del terme situat entre els municipis de Jorba, Argençola, Montmaneu, Freixenet de Segarra i Copons Fou la capella de la caserna de Castellnou del Camí, avui deshabitada Entre els segles XIII i XV va tenir consideració de parròquia independent i més tard va passar a dependre de Sant Martí d’Albarells El bisbe Galceran Sacosta de Vic la visità l’any 1331 L’arranjament del 1868 feu que la sufragània de Sant Jaume de Castellnou fos incorporada a una nova parròquia, amb capitalitat a Santa Maria del Camí, que també englobava el terme de l’…
Nola
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
D’origen molt antic, sembla que fou, juntament amb Càpua, una plaça forta etrusca important A la fi del segle V aC fou possessió dels samnites, i a partir del 311 aC, ciutat aliada dels romans, que en feren una base per a llurs operacions contra els cartaginesos August hi morí el 14 aC Sota Vespasià adquirí una importància notable, i durant els primers segles del cristianisme fou seu episcopal Destruïda pels vàndals 455, tornà a ésser bastida i entrà a formar part del ducat de Benevent 647 Feu de Guiu de Montfort 1269, passà als Orsini, i el 1528 fou incorporada al regne de…
vegueria de Balaguer
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya.
Comprenia la vall d’Àger, la vall de Farfanya, la riba esquerra del curs de la Noguera Ribagorçana al sud del Montsec, llevat dels termes d’Ivars de Noguera i de Camporrells, i la riba dreta del Segre des de Gerp fins a l’aiguabarreig amb la Noguera Ribagorçana, inclosos els termes de les Avellanes i de Vilanova de les Avellanes tret, però, del de Menàrguens D’antuvi Balaguer havia estat cap de sotsvegueria dependent de la vegueria de Lleida El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Balaguer fou incorporada al corregiment…
Elba

Vista de la illa d'Elba des del cap de Còrsega
© Guillem Verger
Illa
Illa de la mar Tirrena, a Itàlia, pertanyent a la província de Liorna.
La capital és Portoferraio D’aspecte muntanyós, comprèn una àrea de roques sedimentàries a la part oriental, una de roques eruptives a la central i una cúpula granítica a l’occidental La principal riquesa de l’illa és el ferro, que hom troba a la costa d’orient És separada de la península Itàlica pel canal de Piombino Anomenada Aithalía en grec i Ilva en llatí, fou habitada pels etruscs, foceus, cartaginesos i romans A l’edat mitjana la posseïren els pisans i els genovesos Pertangué a Castella del 1596 al 1709, i després al regne de Nàpols adjudicada a França pel tractat d’Amiens…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina