Resultats de la cerca

Estudià cant, solfeig i piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb el mestre Canals i la professora Elisa Vázquez Posteriorment aprengué harmonia i composició amb el mestre Josep Barberà El 1923 guanyà un premi a les Festes de la Poesia i la Música convocades per l’Orfeó Gracienc Intervingué com a solista en les activitats de l’Associació Obrera de Concerts Destacada liederista, també interpretà, amb èxit, cançons de compositors catalans contemporanis Actuà en nombrosos concerts amb orquestra Destacà en el Festival Pahissa 1927 i el 1929 intervingué en les Conferències Musicals de…

Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin Debutà a Viena 1896 amb Otello , on aviat assolí una gran fama Més tard 1899 triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim L’any següent debutà al Covent Garden, en els papers de Sigfried i Lohengrin, amb gran èxit El 1901 va passar a formar part de la companyia del teatre de l’Òpera Estatal de Viena, on desenvolupà una prolongada carrera d’èxits El 1902 debutà al teatre alla Scala, de Milà Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb el tenor polonès Jean De Reszke, el 1907 Posteriorment…

Assolí molt d’èxit a París, on sovint interpretà a duo amb F Sors A part uns Estudios 1820, publicà un mètode de guitarra 1825 reeditat diverses vegades i traduït al francès

Interpretà, sobretot, Goldoni, un personatge del qual li serví de model per a les comèdies Ludro e la sua gran giornata 1832, Il matrimonio di Ludro 1837 i La vecchiaia di Ludro 1837

Estesa també per Astúries, es dansa tant en parelles com collectivament, i la seva música s’interpreta amb gaita, pandero, pandereta i, menys sovint, flauta Tot i que no sempre, freqüentment és cantada

S'obtenen per addició d’àcid cianhídric al doble enllaç 139sbC=O dels aldehids o les cetones el mecanisme de la reacció s’interpreta com un atac nucleofílic sobre un àtom de carboni polaritzat positivament

Generalment interpretà papers dinàmics i violents Entre els seus films destaquen The Magnificent Seven 1960, The Great Escape 1963, Nevada Smith 1966, Papillon 1973, The Towering Inferno 1974, Tom Horn 1980 i The Hunter 1980

Hom els interpreta com a sediments dipositats als fons marins profunds, en diferents ambients —canyons, ventalls submarins— Apareix al continent europeu i a les illes Britàniques i la seva edat és la del Carbonífer inferior

Amb aquest nom en llatí Lucifer la Vulgata tradueix el mot hebreu helel , “estel brillant”, que Isaïes aplicà al rei de Babilònia A l’edat mitjana hom interpretà que el text es referia a Satanàs

Actor de la companyia de Molière 1670, més tard s’establí pel seu compte Interpretà obres de Corneille, Racine, Molière, Marivaux, Voltaire, etc És autor de L’homme à bonnes fortunes 1680, i hom li atribueix altres comèdies