Resultats de la cerca
Es mostren 1089 resultats
epeira
Aracnologia
Aranya comuna de l’ordre dels araneids, notable pel dibuix en forma de creu que porta sobre l’abdomen.
És molt comuna als Països Catalans, on rep també el nom d' aranya de la creu o de jardí
esperó de cavaller
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de fulles molt dividides i de tija poc ramificada, terminada en un raïm de flors blaves, roses o blanques, proveïdes d’un llarg esperó.
És espontània a les terres mediterrànies, però és coneguda sobretot com a planta de jardí, amb diverses varietats ornamentals
Aimé-Jacques-Alexandre Bonpland
Botànica
Botànic i viatger francès, company de viatge de Friedrich Heinrich Alexander von Humboldt, en col·laboració amb el qual escriví Plantae aequinocciales
(1805-09), on són descrits un gran nombre d’espècies i de gèneres nous.
Posteriorment fou superintendent del jardí de la Malmaison, i a la caiguda de Napoleó emigrà a l’Amèrica del Sud
passeig de Gràcia

La Pedrera, un dels edificis més emblemàtics del passeig de Gràcia
© Lluís Prats
Avinguda que travessa l’Eixample de Barcelona, des de la plaça de Catalunya fins al carrer Gran de Gràcia; és un eix del centre comercial i de negocis de la ciutat.
Inaugurat el 1827 pel capità general marquès de Campo Sagrado les obres havien estat iniciades el 1820, fou construït damunt una riera, al camí de Barcelona a Gràcia, que seguia l’antiga via romana a Sant Cugat pel coll Serola Especialment a partir de l’enderrocament de les muralles 1854, es convertí en un dels llocs d’esplai més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres, com El jardí de les Delícies cafè-cantant sobre l’antic Criader Municipal 1840, els Camps Elisis 1853, amb el seu teatre posteriorment Teatre Líric, el Teatre Tívoli sobre un jardí on…
Sepultura de Montclar
Art romànic
Casualment, en un jardí d’una casa situada prop de l’església de Sant Martí de Montclar, a mà dreta del camí d’accés a aquest poble, fou trobat un enterrament medieval Actualment l’esquelet i l’olla que l’acompanyava es conserven al Museu Municipal de Berga Petita olla trobada dintre la sepultura, damunt el pit de l’esquelet És una peça del final del segle XI o del començament del XII Es conserva el Museu Municipal de Berga J Bolòs Un dibuix de l’olleta trobada a l’interior de la sepultura J Bolòs Aquest enterrament sembla que era de fossa, excavat a terra, mancat de qualsevol…
zona
Urbanisme
Àrea urbana en què hom limita els usos i les densitats permeses.
La planificació urbanística, a partir dels anys seixanta, ha tendit a definir les zones primerament per l’ús prioritari o exclusiu que hom els dóna ús residencial, industrial, etc, o altres de més específics, com l’hospitalari, el portuari, etc i, en segon lloc, per la intensitat màxima que hom permet, la qual és determinada per la grandària de la unitat base com és ara la petita indústria o la gran indústria o, en el cas de la residència, pel tipus arquitectònic i la densitat que li correspon com l’eixample intensiu, l’eixample semiintensiu, la ciutat jardí intensiva, la ciutat jardí…
Bet Figueras i Ponsa
Arquitectura
Paisatgista.
Després d’estudiar a les universitats de Berkeley EUA i Edimburg Gran Bretanya, on es graduà, el 1982 retornà a Barcelona, i s’incorporà a l’estudi MBM dirigit per Oriol Bohigas i Guardiola , Josep Maria Martorell i Codina i David-John Mackay Goodchild El 1985, amb Maria Jover fundà el primer despatx de paisatgisme de Catalunya, i hi introduí aquesta disciplina i realitzà els primers projectes, entre els quals els jardins de la plaça de les Glòries, els de les illes de la Vila Olímpica de Barcelona , el roserar del parc de Cervantes a Barcelona, i el jardí privat de l’arquitecte Òscar…
Marianao

El parc de Marianao, a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Sant Boi de Llobregat, situat al NW del nucli urbà, a continuació de l’eixample.
Fou urbanitzat durant els anys cinquanta entorn d’una residència del marquès de Marianao el jardí, modernista, ha estat convertit en parc públic
l’Alqueria de Sanç
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Penàguila (Alcoià), a un quilòmetre de la vila, habitat per moriscs fins a l’expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per tres famílies).
Ha estat convertit en un palau amb un jardí anglès construït sobre un gran terraplè a l’aiguavés de la serra de Penàguila
Can Vallhonrat
Barri
Barri de Rubí (Vallès Occidental), a 2 km del nucli urbà, a la carretera de Molins de Rei.
Sorgí el 1960 per iniciativa privada malgrat el projecte de formar una ciutat jardí, la manca de serveis urbans mínims el convertí en suburbi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina