Resultats de la cerca
Es mostren 834 resultats
A Barcelona es crea la Direcció de Parcs Públics
A Barcelona es crea la Direcció de Parcs Públics Al seu si Nicolau M Rubió i Tudurí va endegar una política de parcs i jardins
hidrofil·làcies
Botànica
Família de tubiflores constituïda per plantes herbàcies de flors actinomorfes i sovint pentàmeres, disposades en cincins, i de fruits capsulars.
Consta d’unes 170 espècies pròpies de l’Amèrica del Nord, una de les quals, la carmelitana blava Phacelia bipinnatifida , és freqüentment plantada en jardins
tallagespa
tallagespa
Jardineria
Dalladora domèstica de petites dimensions emprada per a tallar la gespa dels jardins.
L’accionament de l’element tallant és obtingut amb el moviment de les rodes en arrossegar la màquina manualment o mitjançant un petit motor elèctric o d’explosió
Teatre dels Camps Elisis
Teatre
Teatre de Barcelona inaugurat el 1853, juntament amb els jardins del mateix nom.
Reformat i decorat per Fèlix Cagé 1865, hom hi representà fins el 1868 principalment òpera còmica francesa Adquirit per Evarist Arnús 1881 i reformat de nou, fou anomenat Teatre Líric-Sala Beethoven Aquest mateix any hi fou executada en primera audició a Barcelona l’òpera Carmen , de Georges Bizet Desaparegué el 1901
taxodi
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les taxodiàcies, amb els branquillons caducs, de fulles linears i disposades en un mateix pla, de flors masculines agrupades en raïms i de cons arrodonits.
Habiten aiguamolls i tenen arrels respiratòries Comprèn unes poques espècies de Mèxic i el S dels EUA, de les quals Tdistichum és plantada de vegades en jardins
rosa de Jericó
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, pelosa, de 10 a 20 cm d’alt, de fulles ovals i grosserament dentades, de flors blanques, aplegades en raïms petits, i de fruits en silícula.
És pròpia del Sàhara També és conreada en jardins S'obre espectacularment en roseta quan hom la colloca a l’aigua És una de les poques fanerògames reviviscents
Sant Ramon
Capella
Capella situada a ponent del poble d’Artesa de Lleida (Segrià).
De planta circular, fou construïda el 1777 S'hi conserva una relíquia de Sant Ramon Nonat És envoltada de jardins El 31 d'agost s'hi fa un aplec
castanyola
Botànica
Jónçara de la família de les ciperàcies, de rizoma serpentejant, inflat a trossos en tubercles negrosos, tija erecta de 20 a 40 cm, fulles llargues i linears i flors agrupades en espiguetes de color rogenc.
Viu abundantment com a mala herba a la regió mediterrània en hortes, jardins, etc, de sòl profund, on creix amb tanta vitalitat que es fa difícil d’erradicar-la
llorer-cirer
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les rosàcies, de fins a 8 m d’alçària, de fulles el·líptiques, coriàcies i lluents, de flors blanques, en raïms, i de fruits drupacis negrosos.
Natural de les terres pròximes a la mar Negra, és plantat sovint en parcs i jardins De les fulles és destillada una aigua de virtuts antiespasmòdiques, indicada contra el catarro
adonies
Història
Festes de la mort i la resurrecció d’ Adonis
celebrades al món antic, sobretot a Biblos (Fenícia), a Pafos (Xipre) i a Alexandria.
Hom hi cantava himnes funeraris i plantava en gerres de boca ampla herbes de creixement ràpid que morien aviat aquestes gerres eren anomenades jardins d’Adonis Representen la commemoració del cicle primaveral