Resultats de la cerca

Fou rector de Santa Maria de Llerona i de Sant Martí de Cerdanyola, arxiprest de Sabadell i canonge de Lleida Collaborà a Catalunya i a La Veu de Catalunya Guanyà nombrosos certàmens poètics, entre els quals els JocsFlorals de Barcelona La seva poesia combina la temàtica moralitzant i religiosa amb el retrat costumista Publicà Els Sants Màrtirs de Catalunya 1899 i Rectorals 1921

Participà en els JocsFlorals de Barcelona fou premiat el 1895 i el 1897, i en fou secretari el 1899 i mantenidor el 1900 Conreà la poesia i la prosa amb un estil realista i poètic, basant-se especialment en les descripcions rurals Publicà els volums de proses Entre muntanyes 1894, Prosa 1903, De la vida a Lectura Popular i En Pere i altres contes 1919

Formà part de l’equip iniciador de la revista Presència de Girona Autora dels llibres de poesia Cançons del color del temps 1949, Muriendo en el silencio 1953, Retrobar-me en la terra 1958 i Immortal 1960 i la novella autobiogràfica Vocació de viure 1993 L’any 1959 va ser la guanyadora de la flor natural dels JocsFlorals de l’exili celebrats a París

Fou conegut com l' amo Toni Vicens Santandreu de son Garbeta Protegit i impulsat per Antoni MAlcover, que el presentà i li féu aconseguir una certa popularitat a Barcelona, el 1897 guanyà un accèssit als JocsFlorals de Barcelona Alcover inclogué gloses seves en el recull Vetlada de glosadors a les fires de Manacor 1897 i a La Ignorància 1883, i li publicà el volum Glosades 1907

Fill de Ramon Muns i Seriñà Advocat, milità en el partit tradicionalista Conreà la poesia catalana —participà en els jocsflorals, i composicions seves foren incloses al volum Los trobadors nous —, i en castellà publicà Los mártires del siglo XIX 1888 i Estudio sobre los tres prioratos de San Llorenç prop Bagà, San Salvador de la Badella y San Pere de la Portella 1888

És autor dels llibres de poemes Cendra 1949, L’alba als ulls 1951, Entre la set i els llavis 1958, Història d’unes hores 1970, premi València de poesia 1962 i La lluna dins d’un càntir 1982 La seva poesia és influïda per Xavier Casp Obtingué la flor natural en els jocs florals de Lo Rat-Penat 1971 Publicà el drama Vençut per la ironia 1959

Residí des de jove a València, on formà part de l’Ateneu Científic i Literari Fou un dels fundadors de Lo Rat-Penat 1878 i de l’Ateneu Mercantil 1879 Obtingué la flor natural als Jocs Florals de València del 1885 El seu primer llibre de poemes, en castellà, fou Flores sin aroma 1872 Hom aplegà la seva obra catalana en el volum Poesies 1900

Es distingí lluitant contra els carlins, a Navarra 1872 El 1884 ja era coronel Aquest any fou mantenidor dels JocsFlorals de Barcelona Més tard fou traslladat a Saragossa i ascendit a general Escriví un gran nombre d’obres de tema militar, històric i geogràfic, una Historia Universal 1872-79, La masonería en España y en Ultramar 1897, etc Emprà el pseudònim Cruz de la Espada

Estudià a les universitats de Barcelona i Salamanca Un dels principals animadors de la Societat Castellonenca de Cultura, participà als JocsFlorals de València i fou premiat el 1925, el 1926 i el 1929 El seu llibre Elegies 1928 reflecteix influències d’Ausiàs Marc i de López-Picó Més tard publicà Terra 1935, diversos fascicles de poemes satírics i, encara, un nou volum líric, Llàntia viva 1947

Residí des de petita a Barcelona, on, molt jove, collaborà amb versos castellans a “El Vapor” i “El Guardia Nacional”, que recollí al volum Poesías 1841 En català escriví poemes que tingueren una certa popularitat, com La roja barretina catalana i La batuda de les olives , i publicà el volum Respirall Poesies catalanes i, pòstumament, Poesies 1908 Fou premiada als JocsFlorals de Barcelona del 1864