Resultats de la cerca
Es mostren 825 resultats
Conferència de les Regions Pirinenques
Conferència promoguda per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i per la Conferència de Poders Locals i Regionals d’Europa, celebrada a Jaca i Auloron pel juny del 1982.
Tractà sobre la cooperació transfronterera, les comunicacions, el patrimoni cultural, l’ordenació del territori i el medi ambient als Pirineus, com també del marc jurídic dels problemes de muntanya Hi participaren representants dels governs de l’Estat espanyol i francès i de les institucions públiques representatives d’Andorra, de les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc, i de les regions de programa de l’Estat francès del Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus i Aquitània
Es presenta la Plataforma Pro Seleccions Catalanes
Es presenta al Centre Internacional de Premsa de Barcelona la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, que presideix Jaume Llauradó La Plataforma es proposa recollir 65000 signatures, que es presentaran al Parlament de Catalunya perquè aquest canviï la Llei de l’esport, ja que la seva redacció actual fa inviable l’existència de seleccions catalanes en les competicions internacionals La Plataforma disposa d’un informe jurídic de Jean-Louis Dupont, advocat del cas Bosman, que defensa la legitimitat de les seleccions catalanes
societat de capital
Dret
Denominació conjunta que aplega la societat de responsabilitat limitada, la societat anònima i la societat comanditària per accions, totes elles de caràcter mercantil, d’acord amb la regulació establerta al Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol.
La Llei 25/2011, d’1 d’agost, transposa al dret intern diverses mesures establertes en directives europees dirigides a reduir el cost de funcionament i d’organització de les societats de capital i suprimeix algunes diferències entre les societats anònimes i les societats de responsabilitat limitada, com l’aplicació del mateix règim de dissolució per inactivitat, la unificació del règim jurídic dels liquidadors o la possibilitat que les societats anònimes també puguin introduir causes d’exclusió d’accionistes en els seus estatuts
Josep Minguella
Història del dret
Jurista.
Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina El rei arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14 El 1714 li foren confiscats els béns Posteriorment actuà d’advocat
Pau Cardellach i Busquets
Dret
Lingüística i sociolingüística
Jurista i gramàtic.
Exercí de notari a Terrassa des del 1858 i a Barcelona a partir del 1863 És autor de Jurisprudencia práctica o fórmulas contractuales comentadas según las leyes comunes y según la Ley Hipotecaria aplicadas a todas las provincias de España 1862 i de Compendio de substanciación de juicios 1846 i d'articles de tema jurídic Deixà inèdita una Gramática catalana 1840, redactada durant els sis mesos que romangué reclòs a casa seva mentre s’amagava de la Junta Revolucionària partidària d’Espartero
,
antinòmia
Dret
Contradicció real o aparent entre dues lleis o entre dos preceptes d’una mateixa llei.
Les antinòmies legals es resolen per mitjà de la conciliació sistemàtica, bo i assignant un objecte especial a cadascun dels texts contradictoris i fixant els límits de llur aplicació Però quan la contradicció és absolutament irreductible, l’intèrpret ha de considerar no escrit, entre les disposicions o preceptes antagònics, aquell que representa una desviació dels principis generals que informen el sistema jurídic de què es tracta, o bé els ha de considerar anullats recíprocament i qualificar la situació esdevinguda com un cas de llacuna legal
Fonts Històriques Valencianes
Historiografia catalana
Col·lecció d’edicions de textos cronístics i documentals antics del País Valencià, publicada per la Universitat de València des del 1998 sota la direcció d’Antoni Furió i Enric Guinot.
Vicent Josep Escartí ha tingut cura de l’edició 1998 de la Primera part de la Història de València , de Pere Antoni Beuter, que constitueix una de les obres més destacades dels cronistes valencians de l’època foral Dins d’aquesta línia s’inclou el Sumari d’Espanya de Berenguer de Puigpardines, editat per Joan Iborra 2000, una obra del s XV que es fa ressò de les llegendes sobre l’origen mític del comtat de Barcelona i dels reis de la Corona d’Aragó Pel que fa a les fonts documentals, Josepa Cortés s’ha encarregat de l’edició 2001 del Liber Privilegiorum civitatis et regni Valencie I Jaume I…
anacoreta
Religió
Persona que es retira a un lloc solitari per portar-hi una vida de silenci, pregària i mortificació.
Tècnicament el terme es refereix tant als cenobites com als eremites, però a la pràctica ha estat aplicat als últims, és a dir a persones que viuen completament soles D’anacoretes, se'n troben a moltes de les religions històriques hinduisme, budisme, islamisme, judaisme Dins el cristianisme, els anacoretes generalment han volgut donar testimoni, amb la seva forma de vida, del caràcter sobrenatural del regne de Déu Al començament duien aquesta mena de vida sense cap lligam jurídic Més tard, a l’edat mitjana, l’Església la regulà cenobita ¦ eremita
Viktorin Kornel ze Všehrd
Filosofia
Història del dret
Jurista i humanista txec.
Fou professor i degà de la Universitat de Praga 1483 i assessor jurídic del registre del regne La seva obra principal, O práviech, o súdiech i o dskách země české knihy devatery ‘Nou llibres sobre les lleis, sobre els tribunals i sobre els registres del regne de Bohèmia’, 1495-99, coneguda també per Constitutiones regni Bohemiae , és un quadre clar i exhaustiu de l’organització jurídica txeca, amb clares connotacions antigermàniques i democràtiques Per la puresa d’estil i de la llengua, és considerada com una de les obres més insignes de la literatura txeca
Francesc Xavier de Tixedor i del Solà
Història del dret
Jurista.
Es doctorà en ambdós drets i fou jutge reial i lloctinent del rei a la vegueria de Conflent i Capcir El 1755 publicà La nouvelle France ou la France commerçante , obra que fou molt llegida i en la qual postulava que el futur de França residia en el comerç i no en les empreses militars També publicà obres de tema jurídic, com Novae juris ac judiciariae institutiones 1759 El seu fill, Francesc Xavier Valeri de Tixedor Prada 1744 — 1818, succeí el seu pare en els càrrecs oficials i assistí als estats generals del 1789
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina