Resultats de la cerca
Es mostren 1059 resultats
llei de Lynch
Costum segons el qual hom imposa el càstig d’un pretès criminal o d’aquell qui atempta contra la moral vigent prescindint de tota formalitat legal.
El nom deriva de Charles Lynch, propietari rural i patriota virginià, que durant la guerra d’independència dels EUA aplicà penes sumaríssimes sense cap tipus d’autorització ni tenir en compte la legislació penal o processal El sistema es mantingué efectiu als estats nord-americans del sud, emprat en les lluites racistes o per minories ideològiques o religioses, i sovint ha estat aplicat sota aparença de justícia legal Del nom de Lynch deriven els termes linxament i linxar
adquirir
Economia
Aconseguir el gaudiment o la propietat d’un bé o dret.
Les maneres d’adquirir la propietat de les coses estan determinades en la legislació civil, que recull taxativament les úniques formes legals per adquirir la propietat l’ocupació, per a aquells béns susceptibles de ser ocupats, i la llei, la donació, la successió testada i intestada, la prescripció i certs contractes, mitjançant la tradició o el lliurament, per als restants béns no susceptibles de ser ocupats legalment i per a la resta de drets reals sobre els béns
Comissió Balenera Internacional
Organització internacional creada a redós de la convenció internacional per a la regulació de la cacera de balenes el 1949 amb la finalitat de controlar i reglamentar la caça de balenes.
Amb seu a Cambridge Regne Unit, celebra una reunió anual dels seus membres, que representen, després de les darreres incorporacions Eritrea, Lituània, Romania i Tanzània, el 2008 Estònia i Polònia, el 2009, vuitanta-cinc països, entre els quals l’Estat espanyol Als seus comitès científic, tècnic i d’administració i finances, s’afegí el 2004 un comitè de conservació Les regulacions adoptades per la comissió s’implementen a través de la legislació nacional dels estats membres
Costums de Lleida
Dret català
Recopilació del dret lleidatà duta a terme el 1228 pel jurista i cònsol de la ciutat Guillem Botet.
El text originari, redactat en llatí Consuetudines Ilerdenses , fou traduït al català al començament del s XIV Recull la normativa donada a la ciutat pels reis, els costums escrits, els estatuts i els bans dictats pels cònsols lleidatans i els usos fins aleshores no escrits L’ordre de prelació establert fou costums, privilegis, usatges, lleis gòtiques i, en darrer terme, lleis romanes Llur aplicació, però, s’anà perdent i adaptant a la legislació general de Catalunya
Consell de l’Almirallat
Història
Òrgan que regí la marina de la monarquia hispànica, creat el 1737 i presidit per l’infant Felip de Borbó; el marquès de La Ensenada en fou el secretari.
Modificà la legislació marítima, reformà les drassanes i fomentà la construcció naval a la península Ibèrica i a Amèrica, millorà la reglamentació salarial i preparà la nova codificació del 1748 Aquell mateix any Ferran VI el suprimí arran de la caiguda de La Ensenada Carles IV el restablí el 1807, però fou dissolt pel març del 1808 Fou substituït per un Consell Suprem de Marina, parallel al Consell Suprem de Guerra, compost per sis membres i presidit pel rei
Joan Gassiot i Llorens
Història del dret
Advocat.
Assistí a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans En collaboració amb R Albert, publicà Parlaments a les Corts Catalanes 1928 Més tard, promogué els apèndixs especials sobre legislació i jurisprudència del Principat —corresponents als anys de la Catalunya autònoma—, de l' Enciclopedia Jurídica Española , la qual codirigí amb el seu pare, Josep Gassiot i Magret Olot, Garrotxa 1883 — Barcelona 1963 Aquest, coneixedor del dret català tradicional, publicà, entre altres obres, Derecho civil especial a Cataluña 1962
Joaquim Cadafalch i Bagunyà
Història del dret català
Jurista.
Milità en el partit moderat, i fou membre de la Fundació Savigny i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Presidí l’Ateneu Català 1871 i l’Ateneu Barcelonès 1878 Defensor del manteniment del dret català, publicà Prontuario de las acciones 1856, Necesidad de la libertad de testar 1859, Conviene unificar la legislación de las diversas provincias de España sobre la sucesión hereditaria i Costumbres de Barcelona sobre las servidumbres de los predios urbanos y rústicos 1882
pla general de comptabilitat
Economia
Conjunt sistemàtic de regles, procediments, principis d’organització i recomanacions, elaborat per un organisme oficial, que han de seguir totes les empreses.
Aquest pla aplica comptablement la legislació mercantil i té implicacions per a les obligacions fiscals Els plans són revisats en funció de l’evolució de la comptabilitat, de l’economia i de les necessitats d’harmonització entre els estats directives de la Comunitat Europea A França fou creat pel Conseil national de la comptabilité , amb el Plan comptable général , el 1982 a Espanya, per l' Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas , amb el Plan General de Contabilidad , el 1990
Progeo
Geologia
Nom amb què és coneguda l’Associació Europea per a la Conservació del Patrimoni Geològic, organisme creat el 1991 amb el propòsit de promoure la protecció dels espais d’interès geològic i geologicopaisatgístic d’arreu d’Europa.
És una associació oberta a tots els interessats en la geoconservació El seu consell executiu inclou membres de gairebé tots els estats europeus Entre els seus objectius es troba el d’informar la societat de la importància del patrimoni geològic, organitzar i participar en tots els aspectes de la ciència, legislació, gestió i interpretació que siguin rellevants per a la geoconservació, i elaborar un catàleg d’espais d’especial interès geològic d’Europa integrable a les llistes del patrimoni mundial
Francisco Fernández de Villavicencio Arévalo
Dret
Jurista.
Es llicencià en dret a Sevilla i rebé el títol de doctor el 1949 Des del 1950 fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona, i des del 1980, degà de la facultat de dret Estudiós del dret civil català, promogué, i després dirigí la càtedra Duran i Bas de dret civil català Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Elegit membre del Consell Consultiu de la Generalitat, des del 1981 en fou el president
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina