Resultats de la cerca

Reben noms concrets segons llur ús o objecte, com ara màquina d’afaitar, màquina de cosir, màquina de rentar, màquina d’escriure, màquina de retratar, màquina de calcular, màquina de picar carn, màquina de tallar embotits, màquina de fer xurros, màquina de segar, màquina d’imprimir, etc

Consisteix en un ordinador personal amb característiques especials té un aspecte més semblant a un equip de música que a un ordinador, el sistema de ventilació és més silenciós, disposa d’una targeta gràfica de captura del senyal de televisió i d’una gran pantalla o sistema de projecció, i no sol disposar de teclat ni ratolí sinó d’un comandament a distància amb funcions avançades

És fet de maons i forma dues torres amb esperons Per la proximitat de la capella de Nostra Dona del Pont, fou anomenat el Castellet de Nostra Dona Lluís XI de França, durant l’ocupació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, el feu arranjar i hi afegí 1477-83 el petit Castellet, que rebé el nom de Portal Nou de Nostra Dona hi foren empresonats alguns patriotes catalans i, després de l’annexió del Rosselló a França sota Lluís XIV, els conjurats de Vilafranca del 1674 Carles de Llar, Manuel Boixó, Francesc Puig, Maria Guitard, entre d’altres, abans d’ésser torturats i executats…

El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors Des del 1930 collaborà a Mirador , D’Ací i d’Allà , Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus Collaborador de Santiago Marco des del 1933, dirigí l’agençament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat Secretari general i tècnic del FAD 1933-57 i director del Saló de la Llar Moderna 1951-57 Fou professor al FAD 1935-47 i a l’Escola Massana 1966-71 Collaborà als volums collectius L’art català i L’art català contemporani i és autor del volum Llibre del moble català 1976 i del Diccionari dels oficis del moble i de l’agençament 1976…

La de Sitges radica en un edifici 1793 llegat pel seu propietari, Manuel Llopis de Cassades, a la Generalitat i és un exemple viu de com vivia una família benestant vuitcentista consta de tres plantes, té una biblioteca especialitzada en estudis sobre el segle XIX i conté també la collecció de nines de Lola Anglada La de Vilanova radica a la Casa Papiol segle XVIII, adquirida per la diputació el 1959 té un bon mobiliari de l’època i importants colleccions artístiques, i una biblioteca d’uns sis mil volums, entre els quals l’edició dels Anales de Zurita del 1585 L’any 2011,…

De formació autodidàctica i nacionalista moderat, fou director d’ El Restaurador  i collaborador de publicacions com El Correo de Tortosa , El Correo Ibérico , Germanor  o Diario de Tortosa Fundà el setmanari La Esperanza , el periòdic La Libertad  1908, on signà amb el pseudònim de Vinicio , i el Boletín del Orfeó Tortosí  1914, que generà la revista La Zuda  1915-32, on es troben bona part dels seus articles Realitzà nombrosos treballs de divulgació històrica sobre Tortosa Participà en diversos certàmens literaris, on obtingué premis S’inicià en la poesia escrivint en castellà…

Es basa en l’estudi de Coale i Hoover Population Growth and Economic Development in Low Income Countries 1958 Estableix una relació negativa entre la dimensió de la llar i la seva capacitat d’estalvi, d’on s’esdevé que la reducció de la fecunditat és determinant per al creixement econòmic un nivell de fecunditat alt obliga a augmentar la inversió en sectors no productius hospitals, escoles, etc, en detriment dels sectors productius agricultura, indústria, etc Model característic d’una època de desenvolupament econòmic, principalment centrat en les macromagnituds nacionals com el producte…

Dirigida per Pilar Primo de Rivera, germana del fundador de la Falange Española y de las JONS, José Antonio Primo de Rivera, fins el 1939 tenia la finalitat d’assistir empresonats i familiars dels morts de la militància falangista durant la Guerra Civil Després passà a ser una de les institucions principals en la formació de dones del nou règim franquista A partir del 1944 es dedicà a la formació en educació física, tasques de la llar i política en els instituts de batxillerat femení, escoles de magisteri, de comerç i de formació professional La formació en educació física buscava estendre…

Tant si es parla de llar com si es parla de família, hi ha grans dificultats d’identificació degudes al fort pes que la institució familiar tradicional té en l’imaginari social, la qual cosa impedeix percebre els canvis socials esdevinguts que allunyen la realitat actual de la idea d’una llar amb un pare i una mare, units pel matrimoni, amb els fills corresponents Aquesta idea eludeix altres formes, com ara les unions informals, les encapçalades per un sol progenitor i les integrades per persones del mateix sexe L’observació del mapa permet apreciar que els…