Resultats de la cerca
Es mostren 20635 resultats
toponímia
Lingüística i sociolingüística
Part de l’onomàstica que estudia els noms de lloc.
La toponímia és íntimament lligada a la investigació de l’etimologia i l’evolució dels noms de lloc i constata, en un pla general, la poca relació que hi ha sovint entre els noms de lloc d’un país i la llengua dels seus habitants, a causa de la forta resistència dels substrats lingüístics en els topònims Per exemple, als EUA, la majoria de noms d’estats són d’origen indi Oregon, Massachusetts, Minnesota, Mississippí, etc Als Països Catalans són nombrosíssims els topònims que revelen un origen preromà iber, celta, basc L’estudi de la toponímia és estretament vinculat…
Benifaixó
Despoblat
Despoblat del terme de Bell-lloc del Pla (Plana Alta).
Era un grup d’alqueries els habitants de les quals, després de la conquesta cristiana, anaren a poblar Bell-lloc
angle de la vertical
Astronomia
Angle que forma la vertical de la Terra en lloc prefixat i la recta que uneix el centre de la Terra amb aquest lloc.
El seu valor és sempre inferior als 12’, i equival a la diferència entre la latitud geogràfica i la latitud geocèntrica del lloc
cementiri

Tombes i níxols del cementiri de Reus (Baix Camp)
© Patrimonifunerari.cat
Història
Lloc on hom enterra els morts.
El costum de destinar un lloc determinat per a l’enterrament apareix ja en èpoques molt antigues necròpoli, bé que el concepte modern de cementiri neix amb el cristianisme A Roma i a d’altres ciutats hom optà pel tipus subterrani catacumba, però aviat s’estengué el costum d’enterrar prop de les tombes dels màrtirs i al voltant de les esglésies, costum que ha perdurat a la Gran Bretanya, a zones rurals d’arreu d’Europa i en algunes regions de Catalunya El ritu de consagració del cementiri aparegué en temps de Gregori de Tours segle VI A partir de la fi del segle XVIII, per raons…
pas d’un astre pel meridià
Astronomia
Instant en el qual, per a un observador situat en un lloc de la superfície terrestre, l’astre passa exactament pel meridià del lloc.
La determinació del pas de certs estels pel meridià d’un lloc és emprada per a efectuar determinacions horàries i també per a resoldre problemes d’astronomia de posició Els instruments que hom fa servir per a efectuar aquesta determinació són principalment la ullera de passos o ullera meridiana i l' astrolabi
sacrilegi
Religió
Dret canònic
Violació, profanació, d’una persona, cosa o lloc sagrats.
Lligat a la mentalitat primitiva regulada pel tabú, i referit de primer al furt d’objectes sagrats d’un santuari, el concepte aviat fou ampliat a tot ultratge contra la divinitat i castigat amb la pena capital com un atemptat contra l’estat i els seus déus Atenes, pena imposada també a la simple impietat la mort de Sòcrates També l’Antic Testament castigava amb la mort el profanador del sàbat La llei d’August decretava l’exili dels sacrílegs amb relació a la religió oficial Pecat contra la virtut de la religió, el dret canònic n'especifica tres variants el personal violació de privilegis…
declinòmetre
Geologia
Aparell que serveix per a mesurar la declinació magnètica d’un lloc.
És basat en la mesura directa de l’angle que forma l’eix d’una agulla imantada molt sensible amb el meridià del lloc
tribuna
Arquitectura
Lloc elevat, amb ampit, des d’on els oradors parlen en una assemblea.
Deriva del lloc anàleg des d’on parlava el tribú a l’antiga Roma
lemniscata

Contrucció geomètrica de lemniscata: ès el lloc geomètric dels punts M situats al mig d’un segment de longuitud constant, que uneixen dos punts, P i Q, que descriuen circumferències de radis a i de centres en el focus F1 i F2
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba algèbrica de quart grau que té una forma semblant a la d’un vuit.
És coneguda també com a lemniscata de Bernoulli , i pot ésser expressada per l’equació x 2 + y 2 2 = a 2 x 2 - y 2
Rubau
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Faura (Camp de Morvedre), prop del de Garrofera.
Lloc de moriscs 30 focs el 1609 de la fillola de la Vall d’Uixó, l’església de Sant Roc depenia de la parròquia de Faura des del 1535 Fou agregat al municipi de Faura el 1845
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina