Resultats de la cerca

El 1811 ingressà a l’exèrcit i lluità contra la invasió francesa El 1823 participà en el setge absolutista de Tarragona, i el 1827 lluità amb el seu oncle, el comte d’Espanya, contra els malcontents de Catalunya Lluità a Portugal a favor dels miguelistes 1833, però reconegué Isabel II com a reina d’Espanya i lluità contra els carlins El 1850 fou ascendit a mariscal de camp El 1850 fou capità general interí de Puerto Rico, i el 1854 era governador de Santiago de Cuba

Traslladat a Badalona, el 1926 ingressà a l’Ateneu Obrer, on s’inicià en l’atletisme, la gimnàstica i la lluita grecoromana Des del 1927 competí representant la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona UGEB Centrat en la lluita grecoromana, es proclamà subcampió de Catalunya 1930 Retirat de l’alta competició, continuà vinculat a la lluita exercint com a entrenador a la UGEB, on formà lluitadors com Joan Bada, Antoni Mariscal i Antoni Forcadell Fundà el Trofeu Ciutat de Badalona de lluita lliure olímpica i grecoromana Fou homenatjat pel Centre Gimnàstic Barcelonès el 1983

Membre del Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona, guanyà en dues ocasions el Campionat d’Espanya de lluita grecoromana 1971, 1972 Al final dels anys vuitanta ocupà la presidència de la Federació Catalana de Lluita

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès 1980-89 Es proclamà campió de Catalunya B en una ocasió Participà dues vegades en torneigs internacionals de lluita formant part de l’equip català Compaginà la competició amb les tasques com a delegat del club Fou el promotor del Trofeu Graciano Cuesta Ocupà la vicepresidència de la Federació Catalana de Lluita 1989-95, des d’on proposà la creació del Trofeu Dues Catalunyes i del Trofeu Antonio Asensio, i la presidència 1995-99 Collaborà amb la Generalitat de Catalunya en el projecte de creació de la secció de lluita del Centre d’Alt…

Competí representant el Club de Lluita Sant Adrià Es proclamà campió d’Espanya de lluita grecoromana en la categoria de 69 kg 1997 i en la categoria de 97 kg 1999 També fou dues vegades campió de Catalunya de lluita grecoromana

Competí representant el Club de Lluita Sant Adrià Es proclamà campió d’Espanya júnior de lluita grecoromana en la categoria de 84 kg 2011 i aconseguí el subcampionat estatal sènior 2011 També fou campió de Catalunya cadet de lluita lliure i grecoromana 2009

Competí representant el Club de Lluita Sant Adrià Fou campió estatal de lluita lliure olímpica en la categoria cadet i medalla de bronze als Campionats d’Espanya de lluita lliure olímpica en la mateixa categoria 2010 Es proclamà campió de Catalunya cadet en la categoria de 50 kg 2010 i subcampió de Catalunya cadet en la mateixa categoria 2009

Competí representant la Unió Gimnàstica Esportiva de Badalona Assolí la cinquena posició als Campionats del Món júnior de lluita grecoromana en la categoria de 62 kg 1991 Es proclamà tres vegades campió estatal de lluita grecoromana 1995, 1996, 1997 i un cop campió d’Espanya de lluita lliure olímpica en la categoria de 62 kg 1994

Lluità a favor de Suècia en la guerra dels Trenta Anys Al servei de França, assolí el grau de tinent general 1655 Lluità en les batalles de Valenciennes 1656, Les Dunes 1658 i a Portugal, on rebé el comtat de Mertola 1665 El 1668 es naturalitzà francès Durant les guerres contra Carles III lluità a Flandes i el 1674 li fou confiat l’exèrcit del Rosselló, amb el qual penetrà al Principat i s’apoderà de Figueres 1675, atacà Girona, saquejà l’Empordà i recuperà el castell de Bellaguarda Fou creat mariscal de França per Lluís XIV, però com a protestant hagué…

que té l’objectiu primordial d’aturar en el menor temps possible un agressor armat El nom respon a l’acrònim rus Samooborona Bez Orúzhia ‘defensa pròpia sense arma’ i l’origen es remunta al 1918, quan Lenin encarregà desenvolupar a un grup d’experts un efectiu sistema de combat per a l’Exèrcit Roig El sambo integra la lluita lliure i el judo amb diferents estils de lluita tradicionals de diverses exrepúbliques soviètiques, com el koch armeni, el chidaoba georgià, el trînt moldau, el kurash uzbek i el khapsagay mongol El 1938 fou reconegut oficialment com a estil nacional de lluita pel Comitè…