Resultats de la cerca

Director dels banys de la Puda de Montserrat 1847-74 i de Panticosa Fundà a Madrid el primer establiment d’hidroteràpia amb un caire científic 1859 Autor de nombrosos treballs d’hidrologia mèdica, entre els quals cal esmentar els dedicats a la Puda 1847, 1863 i una descripció de l’epidèmia de Sitges 1853

Professor de matèria mèdica i director del jardí botànic de Pisa 1555 i, des del 1592, metge de Climent VIII Descriví acuradament la morfologia de les flors i dels fruits en la seva obra De plantis libri XVI 1583, on introdueix una classificació basada en aquests caràcters Són notables els seus estudis sobre la circulació de la sang

Collaborà en La Ilustració Catalana , i fundà i dirigí fins a la seva mort la Revista Ilustrada Jorba 1908-33, publicació cultural bilingüe Publicà nombroses obres de caràcter històric i folklòric La misteriosa llum 1882, Aforística mèdica popular catalana 1900, la seva obra més important, Receptari de Manresa segle XIV 1900, i altres de caràcter científic

Cursà els estudis de medicina a Barcelona Fou cap del Servei de Neurocirurgia a l’Hospital Clínic d’aquesta ciutat, i membre fundador de la Sociedad Luso-Española de l’especialitat Dirigí l’Escola Professional de Neurocirurgia 1975 Escriví Tumores intracraneales i Abscesos cerebrales , entre altres obres, i diversos capítols de la Patología médica , de Pedro i Pons

Fou el creador de la teoria del flogist Fundamenta chimiae , 1723, amb la qual hom explicà durant molts anys el fenomen de la combustió En l’obra Theoria medica vera 1707 proposà el concepte original i vague d' anima que no és la dels cristians per a explicar el fonament de la vida i tota la patologia humana

Llicenciat en medicina i cirurgia 1982 i doctor 1985 per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a les universitats de Nancy I i París V 1985-88, especialitzant-se en nutrició És catedràtic de nutrició i bromatologia i director del Grup de Recerca en Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili També ocupa el càrrec de cap clínic de nutrició de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, del qual en 1994-1997 fou responsable de la Unitat de Nutrició Clínica del Servei de Medicina Interna És director del Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans 2008, president de…

Vida i obra Membre del cercle intellectual de Gregori Maians, es doctorà en medicina l’any 1729 Fou metge de cambra del duc de Santisteban, i l’any 1740 ingressà en la Reial Societat de Medicina de Sevilla Obtingué la càtedra de teoria de la medicina el 1742, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1741, aspirà a la càtedra d’anatomia, que guanyà amb una gran polèmica Andrés Piquer Això comportà una llarga enemistat entre ambdós, que es traduí en controvèrsies públiques Per a les oposicions a la càtedra d’anatomia, Seguer preparà unes theses intitulades Historia Anatomica Illustrium Medicorum…

Aliada de Milet i Atenes, fou destruïda pels perses a la primera guerra mèdica segle V aC, formà part de la lliga de Delos al segle IV aC i fou conquerida per Roma segle II aC Encara hi ha restes de les muralles de l’acròpolis, d’aparell pelàsgic, del teatre i del temple Apollo Dafnèfor segle VI aC, que posseeix importants relleus

Professor d’història de la medicina a la Universitat de Barcelona, ha estudiat la premsa mèdica a Catalunya 1967, les preocupacions socials dels metges catalans 1976, els corrents ideològics a la medicina catalana del s XIX i l’obra de Pere FMonlau, de GSentiñón i dels homeòpates És autor, juntament amb JCorbella, del Diccionari biogràfic de metges catalans 1981-83

Participà com a metge militar en les lluites per la unitat italiana al costat de Garibaldi Professor de patologia general a Torí 1872, fou un dels primers a adonar-se de la importancia mèdica de la microscòpia anatomopatològica i publicà el Manuale di microscopia clinica 1879, aviat traduït a l’alemany Fou mestre, entre altres destacats deixebles, de Camillo Golgi