Resultats de la cerca

La primera referència documentada de l’activitat musical de la família Fugger data del segle XV Sota la seva protecció, l’antiga ciutat impe-rial d’Augsburg es convertí, durant el Renaixement, en un important centre d’activitat artística, literària i musical En el període comprès entre el final del segle XVI i el principi del XVII, importants músics visqueren a Augsburg i desenvoluparen la seva activitat gràcies a aquesta família El testimoni del seu mecenatge artístic consta en les dedicatòries dirigides a alguns dels seus membres que apareixen en moltes colleccions de música…

La tradició prové de les odes gregues de Píndar segle VI-V aC i d’Horaci segle I aC La seva temàtica és variada, i es pot categoritzar en anacreòntica inspirada en els poemes lleugers i sensuals d’Anacreont, pindàrica sobre les virtuts dels herois a la manera de Píndar, moral seguint Horaci, sagrada i amorosa Durant el Renaixement es produí una recuperació del gènere, i els seus paràmetres s’incorporaren a la poètica vulgar P de Rostand en fou un dels poetes més representatius al segle XVI Parallelament, alguns músics de l’època posaren música polifònica a les odes clàssiques A l…

La Capella de Música de València disposa d’uns quaranta músics i té un repertori profà i religiòs en el Cançoner del duc de Calàbria

Vida Seguint la idea del seu pare, la seva formació fou principalment autodidàctica, malgrat que seguí els ensenyaments d’aquest i de J Rey pel que fa a la composició Posteriorment, Andrea Sacchini l’ajudà a millorar el seu estil De Sacchini adoptà la gràcia de l’estil italià, que influí clarament la seva obra, tret que sovint s’ha confós amb una falsa influència mozartiana De molt jove entrà com a violinista a l’Orquestra de l’Òpera de París, i aviat es dedicà a la composició Els seus primers treballs foren cantates escrites per als Concerts Spirituels, però la major part de la seva…

En els de corda és una peça de fusta, metall o banya que hom colloca damunt el pontet per atenuar les vibracions de la caixa de ressonància En les tropes i les trompetes és un con de cartó, de fibra o de fusta, que hom introdueix en el pavelló En els instruments de fusta hom empra sovint un tap de paper o de roba o bé l’instrument és embolicat amb roba en el piano el pedal de l’esquerra serveix per a interposar un filtre entre els martells i les cordes

En un primer moment foren arranjaments de chansons , frottole o madrigals, però més tard la forma s’emancipà i arribà a considerar-se, pel seu caràcter imitatiu, com una de les precursores de la fuga Els Gabrieli i sobretot G Frescobaldi i C Merulo foren els grans cultivadors de la forma, tant en el seu apartat solista com per a diferents conjunts Entre el 1615 i el 1635 Frescobaldi publicà una gran quantitat de música per a tecla on es podien trobar nombroses canzone amb un gran domini de la variació, la derivació i el cromatisme També a la primera meitat del segle XVII Merulo compongué,…

Se'n troben els orígens en la pràctica musical de la catedral de Sant Marc de Venècia Un dels músics que primer conrearen aquesta modalitat fou Giovanni Gabrieli

S’inicià en la música a treze anys tocant el clarinet El 1940 entrà en l’orquestra de Lionel Hampton, i el 1944 en la de Billy Eckstine, des d’on es projectà com un dels pioners del saxo tenor en l’estil bop Els primers anys de la dècada dels cinquanta treballà un altre cop a Los Angeles, sobretot amb el també saxo tenor Wardell Gray L’addicció als estupefaents, però, dificultà la seva carrera durant quasi tota la dècada Recuperat, visqué a Europa del 1962 al 1976, tocant com a solista acompanyat per músics com Kenny Drew i Tete Montoliu El 1986 fou l’actor principal del llargmetratge de…

Entre el 1674 i el 1682 estudià amb JB Lully a París El 1690 obtingué el seu primer lloc important a l’òpera de la cort de Brunsvic-Wolfenbüttel i el 1694 passà a l’Òpera d’Hamburg Dos anys després formà la seva pròpia companyia d’òpera i inicià una sèrie de gires per terres germàniques En 1697-98 actuà a Nuremberg, Augsburg, Stuttgart i Munic El 1700 fou nomenat director musical a la cort de Stuttgart L’any següent viatjà a Itàlia amb el propòsit de contractar músics per a la cort Certes desavinences amb els músics italians i amb membres de les autoritats…