Resultats de la cerca

Framenor de l’observança de sant Francesc, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l’orde Fou confessor de la reina Maria de Castella, muller d’Alfons el Magnànim, per encàrrec de la qual redactà un tractat en prosa de caràcter doctrinal intitulat Exercici de la Santa Creu 1446, imprès, en versió modernitzada, a Mallorca l’any 1683 per Francesc Oliver Bibliografia Hillgarth, JN 1964 “Some Notes on Lullian Hermits in Majorca saec XIII-XVII” Studia Monastica , VI

Prior del monestir benedictí de Sant Pere de Riudebitlles, el 1427 l’annexà a Montserrat, d’on esdevingué monjo El 1443 la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, l’envià a Itàlia a gestionar la tramesa de monjos de Montecassino a Catalunya, i en concret a Montserrat Hom li atribueix el nucli primitiu 1433 del Llibre de fundacions de Montserrat, recull fonamentalment de deixes per a fundacions d’aniversaris, destinat a la sagristia del monestir, d’un gran valor històric

Secundà la política d’Alfons el Magnànim de penetració catalana als Balcans, després de la caiguda de Constantinoble a les mans dels turcs 1453 restituí al cabdill albanès Simon Zenevissi el seu castell de Castrovilari, davant Corfú, després de recuperar-lo dels turcs El 1455 dugué a terme a Grècia una important i ràpida missió, i el 1456 fou nomenat virrei de l’Epir i de Morea el mateix any s’uní a l’armada papal organitzada en croada contra els turcs

Nasqué després de l’empresonament del seu pare En morir la seva mare 1424, passà a la cort de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim Vers el 1435 es casà amb el comte Joan I de Foix Vídua tot seguit, i sense successió, Alfons IV l’obligà a tornar a Catalunya sota amenaça d’emparar-se de Castelló de Farfanya i d’altres béns seus El 1444 es casà amb el comte Joan Ramon Folc III de Cardona

Formà part del consell d’Alfons el Magnànim, del qual fou secretari i el qual serví en les guerres de Nàpols El 1438 fou enviat pel regne de Mallorca a la cort per defensar els privilegis i les franqueses, aleshores en discussió El 1452 fou un dels tres ambaixadors tramesos a Nàpols pel Gran e General Consell per demanar al rei una ràpida expedició de tropes reials per sufocar la revolta dels forans retornà a Mallorca amb una avantguarda de 200 infants

Conté moltes dades importants d’Espanya i de les seves característiques geogràfiques, aspectes socials i demogràfics i l’activitat econòmica preponderant Madoz tingué corresponsals arreu que li proporcionaren les dades dels pobles respectius N'han estat fetes diverses edicions facsímils parcials, entre elles la realitzada l’any 1982 per la Institució Alfons el Magnànim de València, que en publicà els articles referents a l’àmbit del País Valencià, i la feta l’any 1985 per Curial Edicions Catalanes, amb els articles referents a l’àmbit de Catalunya

Situat al nord del centre històric de la ciutat, entre els carrers d’Alfons el Magnànim i General Riera, limita amb el barris de Bons Aires i Cas Capiscol Visqué un gran creixement amb l’onada migratòria posterior als anys cinquanta, fet que n’augmentà molt la densitat Té una població variada i de diferents nivells econòmics Dins d’aquest barri hi ha el nucli de Corea, format per habitatges petits i degradats que habiten famílies pobres i que s’han intentat rehabilitar diverses vegades

Podria ser que fos el Matteo Ferrero que l’any 1451 servia com a xantre a la capella d’Alfons el Magnànim, a Nàpols El 1475, un tal Mateu Ferrer era tenorista a la capella reial de Catalunya i Aragó Dos anys més tard fou nomenat tenorista de la catedral de Barcelona, càrrec que ocupà fins el final del 1482 o el principi del 1483, que reemplaçà Esteve Estarramats en el lloc de mestre de cant de la seu No consta si fou compositor

Es conserva una resposta en tres estrofes i una tornada a una demanda de Bernat Fenollar a la qual respongué també Ausiàs Marc, una cançó d’amor De vui demà se’n va lo temps i una dansa contra els tòpics amorosos de l’època Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València Pagès, A 1914 Les obres d’Ausiàs March Vol II Barcelona, IEC

Vida i obra Notari de València És autor d’un panegíric del rei Alfons el Magnànim , que ha estat intitulat Obra figurativa, en rims estramps, en llaor del rei , escrit en versos lliures i to emfàtic, amb moltes allusions clàssiques i en el qual considera que la glòria de les proeses del rei superà la d’Alexandre Sembla alludir al projecte de croada a Jerusalem, que sostingué el rei després de la caiguda de Constantinoble el 1453 Bibliografia Riquer, M de 1962 1 Vegeu bibliografia