Resultats de la cerca

Els primers esments del lloc de Montenartró daten del 1034 i el 1060, en què se cita com a límit dels termes de Santa Eulàlia, Sant Julià, Sant Martí i Sant Pere, de Romadriu El lloc formava part del vescomtat de Vilamur La parròquia de Montenatró, Montano Hortone , és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En les dècimes papals del 1279 apareix com a cap del deganat de Montenartró, que en aquesta relació sols inclou la parròquia d’Estac Gràcies a la visita realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona als diferents deganats del bisbat d’Urgell, entre els anys 1314 i…

Antiga cella del monestir d’Alaó situada al vilar homònim, documentat des de l’any 916 per diverses compres del comte Miró, el qual s’havia dedicat a anar completant l’alou comtal amb l’adquisició de porcions de terres veïnes al castell d’Areny i vora de l’antiga estrada reial L’any 954 aquest mateix comte donà prop de Santa Càndida tres vilars al monestir d’Alaó Vers l’any 970 Unifred, per la gràcia de Déu comte, duc i marquès, donà, per al remei de la seva ànima, a l’abat Oriolf i als altres monjos del monestir d’Alaó, al comtat de Ribagorça, entre els castells d’Orrit i d’…

Entre el 1456 i el 1457 es traslladà a València, on es casà amb Caterina de Celma Obtingué en propietat el  Tirant lo Blanc en no satisfer el seu autor, Joanot Martorell , un préstec de 100 reals A la mort de Joanot, reclamà la novella, sense èxit, el seu germà Galceran Publicada ja difunt per l’impressor Nicolau Spindeler el novembre del 1490, dels deu volums que li corresponien i que en el testament manà que es dipositessin al castell de Montnegre “per memòria e remembrança mia”, se’n feu càrrec el seu nebot Guerau, hereu universal seu Històricament, hom ha pensat que Galba intervingué en…

Fou secretari de Ferran d’Aragó i de Borja, duc de Vilafermosa Traslladat a Madrid, ho fou de l’emperadriu Maria d’Àustria i, més tard, cronista del Regne d’Aragó Secretari, també, del comte de Lemos, Pedro Fernández de Castro, del qual fou superintendent, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on fundà una acadèmia Preocupat per la perfecció de les seves obres, no en volgué imprimir cap, i fins i tot manà de cremar-les abans de morir El seu fill, Gabriel Leonardo de Albion, reuní les que pogué salvar amb les del seu oncle Bartolomé Leonardo de Argensola i les edità a Rimas 1634 Partidari que els…

Vall-de-roures fou conquerida per primera vegada el 1132 per part d’Alfons I d’Aragó, el Bataller Pels volts del 1157 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV conquerí definitivament la vila El castell de Vall-de-roures era d’origen musulmà i fou refet per ordre d’Alfons I el Cast El 1175 aquest mateix comte rei va concedir al bisbe de Saragossa i a l’església catedral de Sant Salvador de la mateixa ciutat la Pena d’Asnarlagaia, que comprenia Vall-de-roures A partir d’aquest moment el bisbe de Saragossa esdevingué senyor de la vila, en feu del rei El castell actual, situat a la part alta de…

Baró de Mataplana Fill hereu de Galceran II d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana Es casà amb Esclarmunda de Conat i fou pare de Ramonet d’Urtx i d’Hug de Mataplana Hug I de Pallars Des del 1256 signà documents al costat dels seus pares, i actuà amb la seva mare fins a la mort d’aquesta 1290 La divisió que el rei Jaume I féu dels seus estats deixà part dels seus dominis, a la Cerdanya i a la vall de Toses, dins el Regne de Mallorca Sembla que cal referir al seu fill Ramonet la fracassada defensa d’Elna 1295 durant la invasió de Catalunya del rei Felip III de França També fou Ramonet…

El castell d’Anglès no surt documentat fins al 1242 tanmateix, durant el segle XII hi ha esments de senyors d’aquest lloc L’any 1122, Ramon Arnau d’Anglès va rebre en feu del bisbe de Girona el castell de Sant Sadurní L’any 1155, segons Botet i Sisó, Berenguer d’Anglès evacuà en el bisbe gironí les exaccions que retenia injustament a les parròquies de les Planes, les Encies, Sant Iscle de Colltort i Camós Segurament aquesta era la zona d’influència d’aquests senyors El 1166, Berenguer d’Anglès era feudatari del vescomte de Girona, Guerau Ponç II L’any 1242, Guerau de Cabrera llegà en feu el…

Designa tot allò que no pertany a l’ús quotidià d’aquest grup Així, per exemple, un animal sobretot el tòtem que hom no pot ni tocar ni matar és tabú el rei posseeix tal força sagrada que és “tabú” i, per això, és transportat en una llitera o munta sobre un animal o camina exclusivament sobre estores No es tracta d’un temor positiu ni tampoc d’una impossibilitat pràctica o racional La interdicció no és motivada en justificacions explicables, i els càstigs temuts en cas de violació de la prohibició no es poden inscriure en l’àmbit d’un codi o d’una llei, sinó que cal situar-los en l’esfera de…

És caracteritzat pel seu despullament Els primers abats de Cîteaux no tingueren cap actitud peculiar relacionada amb l’art Fou sant Bernat qui l’introduí, més tard, a l’orde Així, els manuscrits de Cîteaux del temps de l’abat Esteve Harding que abdicà el 1133 són profusament illuminats El 1134, però, quan sant Bernat començà a pesar dins l’orde, el capítol general manà que les caplletres fossin d’un sol color A les vidrieres, l’esperit d’austeritat es manifestà en la prohibició de les representacions figurades i l’adopció d’entrellaçaments abstractes En el cant gregorià, sant Bernat empobrí…