Antiga cel·la del monestir d’Alaó situada al vilar homònim, documentat des de l’any 916 per diverses compres del comte Miró, el qual s’havia dedicat a anar completant l’alou comtal amb l’adquisició de porcions de terres veïnes al castell d’Areny i vora de l’antiga estrada reial. L’any 954 aquest mateix comte donà prop de Santa Càndida tres vilars al monestir d’Alaó.
Vers l’any 970 Unifred, per la gràcia de Déu comte, duc i marquès, donà, per al remei de la seva ànima, a l’abat Oriolf i als altres monjos del monestir d’Alaó, al comtat de Ribagorça, entre els castells d’Orrit i d’Areny, la cel·la de Santa Càndida amb les altres esglésies del lloc, que a migdia limitava amb el riu Noguera Ribagorçana i a ponent amb el camí públic; manà també que ningú no gosés inquietar ni els monjos ni els homes que hi habitessin, i que l’abat Oriolf i els seus successors poguessin disposar-ne per sempre sense cap obstacle, d’acord amb el costum regular i els drets canònics, sense ingerència de ningú. Tota infracció seria composada amb cent lliures d’or i comportaria la corresponent excomunió i pena canònica. A partir de llavors la història de Santa Càndida romangué lligada per sempre més al monestir d’Alaó. La seva localització actual no és del tot clara. Probablement era situada a les proximitats de Freixenet, a la casa dels Frares.