Resultats de la cerca

Un encisador racó a la capçalera de la riera de Rocacorba Ernest Costa Les serres de Finestres i de Rocacorba 21, entre els principals espais naturals del sistema transversal Juntament amb la serra del Corb, Finestres i Rocacorba formen una gran alineació orogràfica que s’estén de N-W a S-E, a cavall de la Garrotxa, el Pla de l’Estany i la plana del Gironès El relleu de Finestres és suau als solells i abrupte als obacs, amb cingleres escarpades a la part central, que cobreixen uns 20 km de recorregut Són producte de l’erosió dels estrats alternats de gresos, conglomerats i margues gris…

Al Baix Ebre i al Baix Maestrat hom troba un conjunt de fosses d’orientació NNE-SSW, sobreimposades a les estructures compressives anteriors, d’edat paleògena, de la Zona d’Enllaç L’estructura Les unitats pliocenes de la fossa del Baix Ebre Dipòsits de l’aflorament pliocè entre Mont-redó i l’Aldea, en un mapa geològic a dalt i en un tall A-A’ fet en el mateix sector Els conglomerats fluvials quaternaris jeuen discordantment sobre els dipòsits pliocens marins, predominantment argilosos, que tenen a la base un nivell de conglomerats amb ostrèids Biopunt, a partir d’originals de R…

La capital és Potenza S'estén de nord a sud des del riu Ofanto fins a Calàbria, i entre el golf de Tàrent i el golf de Policastro és constituïda per blocs calcaris, plecs de conglomerats durs, conques excavades al flysch i margues del Triàsic i del Pliocè, molt perjudicades pels terratrèmols La part occidental és travessada per l’Apení Lucà mont Sirino, 2 005 m, que s’escalona cap al golf de Tàrent L’àrea de turons oriental, d’uns 600 m, és constituïda per materials sedimentaris sense bosc i amb forta erosió cap al nord s’eleva el mont Vulture 1 330 m, antic volcà amb llacs de cràter Els rius…

Excepcional grup de margallons Chamaerops humilis al peu del massís d’Artà Els troncs coberts per les fulles marcides al llarg dels anys, assenyalen que l’indret s’ha vist lliure d’incendis durant moltes dècades Ernest Costa El massís d’Artà 212, entre els principals espais naturals de Mallorca La serra de Llevant culmina a la punta nord-est de l’illa en un ampli massís de cotes relativament modestes 561 m, a Morell, però de relleus accidentats Tot el massís és constituït per materials calcaris dolomies, margues i fortament plegat i encavalcat en diverses orientacions S’hi observen també…

Se situa al S de la Zona d’Enllaç i al N del sistema d’encavalcaments bètics d’orientació ENE-WSW de les serres Grossa, de la Talaia, Gorda i de Gandia L’estructura actual d’aquesta àrea és el resultat de la superposició al llarg del temps i l’espai de les diverses estructures produïdes per les situacions tectòniques diferents, que se succeïren a l’àrea durant tot el Cenozoic i, fins i tot, prèviament, durant el Mesozoic En aquest sentit, cal tenir en compte que s’hi superposen estructures que resulten de l’estructuració extensiva mesozoica i del desenvolupament de les tres grans unitats…

Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Celoni S, Gualba E i Fogars de Montclús W i N La seva demarcació s’estén en pendent de S a N amb una altura mínima de 200 m i màxima de 800 m al seu extrem més septentrional És ondulat en la seva part central per turons de relleu suau, com Puig Morell 318 m d’altitud, la serra d’en Mates 330 m o el turó de Can Zidro 390 m Hi dominen els boscos d’alzines sureres, castanyers, matollar i com el mateix nom del poble indica, pins Els diferents rierals o torrents s’apleguen a la riera de Campins, que fora el terme pren el nom de riera de Pertegàs…

La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el…

Comprèn tota la vall baixa del Verdoble, des del pas de la Vaca, límit amb el Perapertusès Occitània, fins a les gorges del Verdoble poc abans de l’aiguabarreig d’aquest riu amb l’Aglí i un sector del vessant de l’esquerra de la conca baixa del riu de Maurí, al peu del grau de Maurí, al límit amb la Fenolleda, on hi ha els importants masos de les Fredes i de la Devesa El sector oriental comprèn una bona part de la serra de Talteüll 518 m alt, important massa calcària que constitueix una de les branques més meridionals de les Corberes, continuada, vers el N, després de la vall de Vingrau Els…

Mapa geològic dels voltants de Santa Creu d’Olorda Collserola Hom hi aprecia clarament el sistema d’encavalcaments que afecta aquests materials silurodevonians Ricardo Génova, original de Manuel Julivert, Hortènsia Duran i Joan Soldevila Prop de Barcelona, a l’E de Molins de Rei, es troben les pedreres de Santa Creu d’Olorda, on s’exploten les calcàries del Pridolià-Devonià En aquestes pedreres es pot veure la millor successió del Pridolià i el Devonià de la Serralada Costanera catalana Des del punt de vista estructural, s’hi poden observar una sèrie de petites escates i tot un conjunt d’…

Situació Dues tombes paralleles, del tipus banyera, de les cinc que formen el conjunt de la necròpoli EFS Aquesta necròpoli és al sud-est de l’Aranyó, en una petita serra de forma allargassada, parcialment coberta de coscolls, la qual correspon geomorfològicament a un canal antic de pedra sorrenca sobre nivells de margues Mapa 34-14 361 Situació 31TCG522187 Per tal d’accedir a la petita localitat de l’Aranyó cal prendre la carretera L-303, que surt des de Cervera, en direcció nord-oest Necròpoli La petita serra on hi ha la necròpoli té senyals d’extracció de pedra i d’una trinxera de la…