Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, membre destacat del Centre Acadèmic d’Escalada CADE durant la dècada dels seixanta Realitzà primeres escalades, amb obertura de vies i ascensions hivernals En destaquen les vies CADE que obrí a la paret de Terradets a l’octubre del 1963 amb Emili Civís, Ferran Abella i Claude Colins o als Diables de Montserrat, el 24 de maig de 1970, amb Xavier Pérez Gil i Ramon Galí, a més d’ascensions al Pedraforca, els Pirineus i el massís de les Calanques Feu diverses ascensions als Alps al massís del Mont Blanc 1962, i les cares nord de les Grans…

Situat a la vall de Gresolet, a tocar del santuari de la Mare de Déu de Gresolet, al peu del Pedraforca, dins del Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca, a 1243 m d’altitud Edifici condicionat com a refugi el 1997, allotjà els primers escaladors catalans que els anys vint del segle XX atenyeren els primers intents d’escalada a la paret nord del Pedraforca Refugi guardat amb capacitat per a quaranta-tres persones A tocar dels senders GR-107 Camí dels Bons Homes i del GR-150 volta al Cadí-Moixeró, és punt de pas de la travessa Cavalls del Vent, que enllaça els…

Una imatge del vessant de llevant de Sant Llorenç del Munt, el més abrupte del massís La combinació de diferents nivells de cingles i rocams conglomeràtics amb boscos mediterranis alzinars i pinedes secundàries és el tret que resumeix les característiques del paisatge d’aquesta muntanya Ernest Costa Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac 14, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís format per Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, a cavall de les comarques del Vallès Occidental i del Bages, s’integra dins el sector central de…

El massís de Pimorent 2 618 m alt es troba entre el Carlit, a l’E, i el Pas de la Casa, a l’W, i separa el vessant mediterrani conca de l’Aravó de l’atlàntic conca de l’Arièja, en el contacte tectònic entre el granit i els sediments silurians hom hi ha installat una important estació d’esports d’hivern Portè i Pimorent Des del 1870 aprofita el coll la carretera de Perpinyà a Foix per la Guingueta d’Ix, que el remunta des de la vall de Querol El 1929 fou inaugurat el ferrocarril elèctric transpirinenc de Ripoll a Acs dels Tèrmes per la Tor de Querol, que travessa el coll per un…

Comprèn dues regions naturals, l’alt Maine i el baix Maine La primera constitueix la part oriental del Maine i pertany al conjunt de terrenys secundaris de la conca de París, que inclouen el massís del bosc de Perseigne, nucli aïllat dels terrenys antics del massís Armoricà El baix Maine és un altiplà ondulat, on predominen les roques granítiques amb intrusions de roques eruptives La ciutat principal, Le Mans, és situada en un encreuament de vies de comunicació i a la confluència dels rius Sarthe i Huisne L’agricultura és variada al N hi ha farratge amb una important…

Situat a la capçalera del barranc de Besiberri, a tocar de l’Estanyet, al vessant occidental del massís del Besiberri, a 2221 m d’altitud Fou installat l’any 2001 per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i té una capacitat de divuit places És base de travesses cap a la vall de Boí i la Vall d’Aran, i també d’ascensions i escalades al massís del Besiberri Aquest refugi substituí el que fou construït el 1960 per l’aleshores Delegació Catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme, situat a la bretxa de Peyta, a 2805 m d’altitud, entre el…

El massís del Canigó, des de Vinçà | Robert66, Domini públic

És limitat per les valls del Limia i el Cávado La màxima altitud és de 1 544 m

A través del coll d’Orenga s’uneix al massís del Montsec

El massís dels Ports des del castell de la Suda Tortosa Enfo