Resultats de la cerca
Es mostren 1379 resultats
Darío Fernández Flórez
Literatura
Novel·lista castellà.
Les seves obres se solen centrar en els conflictes quotidians de la classe mitjana Maelstrom 1932, Lola, espejo oscuro 1950 —memòries d’una prostituta—, Boda y jaleo de Titín Aracena 1952, Alta costura 1954 i Yo estoy dentro 1961 També és autor d’obres teatrals La vida ganada , 1942, i La dueña de las nubes , 1944
Eduard VIII d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i Irlanda (1936).
Succeí el seu pare Jordi V El seu desig de casar-se amb Wallis Warfield Simpson, divorciada nord-americana, provocà una crisi en el govern conservador i l’obligà a abdicar a favor del seu germà Jordi VI Conservà el títol de duc de Windsor, i es casà el 1937 Publicà les seves memòries A King's Story 1951
Rafael Maria Comes i Escrivà
Història del dret
Advocat de l’audiència de Catalunya i estudiós de l’agricultura.
És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura 1799, la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat 1816 i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos 1818
Francesc Domènech i Maranges
Químic, doctor en farmàcia i en medicina.
Fou catedràtic de química a la Universitat de Barcelona El 1852 donà sis lliçons sobre les aplicacions de l’electricitat, i fou el primer a assajar la llum elèctrica a Barcelona 1866 Fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1851, on llegí diverses memòries 1860, 1863, i publicà Tratado elemental de química industrial 1850
Eduardo Zamacois
Literatura
Escriptor cubà.
A Barcelona fundà el setmanari Vida Galante , i dirigí a Madrid les revistes El Cuento Semanal i Los Contemporáneos Les seves primeres novelles són de caràcter eròtic, tendència que després esdevingué més matisada El seductor 1902, Memorias de un vagón de ferrocarril 1925, la sèrie Las raíces 1934, Un hombre se va 1964 També és autor d’unes memòries
Bertha Kinsky von Suttner
Literatura alemanya
Escriptora txeca en llengua alemanya.
Casada amb l’escriptor Arthur Gundaccar von Suttner Coneguda pacifista, esdevingué famosa amb la novella Die Waffen nieder ‘A baix les armes', 1889, traduïda gairebé a totes les llengües europees Rebé el premi Nobel de la pau el 1905, i fou nomenada presidenta del Buró Internacional per la Pau, a Berna El 1909 publicà les seves memòries
Institut Català de les Arts del Llibre
Corporació activa a Barcelona del 1898 al 1939, fundada per J.Ll.Pellicer, J.Cunill, J.Casas i Carbó, J.Russell, A.Verdaguer, F.Giró i E.Canivell.
Aglutinava els diferents sectors de les arts gràfiques, i els seus objectius foren crear una escola professional 1905, intervenir en les disposicions administratives i facilitar les relacions professionals i entre industrials, operaris i clients Publicà, a més de monografies, memòries, etc, la Revista Gráfica 1900-28 Intervingué en la creació de la Cambra Oficial del Llibre 1918, avui INLE
Geraldine Farrar
Música
Soprano nord-americana.
Estudià a París i debutà a l’òpera de Berlín 1901 El 1906 anà al Metropolitan de Nova York, on actuà cada any —sovint amb Caruso—, i assolí fama mundial amb un repertori d’òpera verista Hi estrenà Suor Angelica, de Puccini 1918 Es retirà el 1922 Deixà llibres de memòries, com Such a Sweet Compulsion 1938
partició
Electrònica i informàtica
Cadascun dels blocs en què es divideix un espai d’adreces.
En les memòries externes, com els discs, cada partició és un espai d’adreces independent, que es comporten com memòries virtuals independents Així, la creació de dues particions en un disc dur, per exemple, dóna la sensació a l’usuari que posseeix dos discs durs diferents La independència de les particions és tal que cada partició pot emmagatzemar dades en un format diferent del de les altres En alguns sistemes hom pot escollir en el moment de l’arrencada de la màquina quin sistema operatiu vol utilitzar això és possible, en el cas que les alternatives ofertes siguin…
Sebastià Casanovas i Canut
Historiografia catalana
Pagès i dietarista.
Rebé una certa instrucció fins a tretze anys, gràcies als seus avis materns El seu pare, Antoni Joan Casanovas, un decidit partidari austriacista durant la guerra de Successió, malbaratà bona part del patrimoni del mas Casanovas de Palau-saverdera, i Sebastià hagué de treballar de jornaler i fer grans esforços per restaurar el patrimoni familiar En el dietari, Casanovas dona als seus hereus, Isidre i Sebastià, consells per a regir la casa esmenta adreces de parents, de notaris i advocats de confiança per si els han de menester els informa sobre les persones de les quals es poden refiar i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
