Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Terrassa, juga de boia a la màxima divisió espanyola de waterpolo Participà en tres LEN Trophy 2007, 2008, 2011 i en dos Campionats d’Europa 2008, 2011 Debutà amb la selecció estatal l’any 2000, en el Campionat d’Europa júnior Entre el 2006 i el 2011 fou noranta-vuit vegades internacional absolut i aconseguí 38 gols Participà en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, aconseguí la medalla de plata 2009 i de bronze 2007 del Campionat del Món, la medalla de bronze de la Copa del Món 2010 i la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 2009 També participà en dos Campionats d’…

Formada al Club Natació Kallipolis, fou campiona d’Espanya de duo 2007 i d’hivern en combo, tècnic i lliure 2009, 2010, 2011 En l’àmbit internacional, el 2009 guanyà la Copa d’Europa d’Andorra i el Campionat del Món de Roma i, el 2010, el World Trophy de Moscou, sempre en la categoria de combo En les modalitats d'equip i combo aconseguí dues medalles de plata als europeus del 2010, dues d'or als del 2012 , i una de plata combo i una de bronze equip als del 2014 En el Campionat del Món 2011 guanyà tres bronzes equip tècnic i lliure, i combo i en el del 2013 tres medalles de plata equip tècnic…

Situació Les restes d’aquest pont es troben al mig de la llera del riu Tec, al nord-oest de la vila, al meandre que descriu el riu entre l’estació del ferrocarril i el pont del tren Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 57″ N - Long 2° 44′ 25″ E Venint del Voló per la carretera D-115, cal travessar el pont modern sobre el Tec i continuar en direcció a l’estació del ferrocarril Abans d’arribar-hi, a mà dreta, cal prendre un trencall que condueix prop del riu Història No es coneix fins ara cap menció documental d’aquest pont, però és segurament anterior a l’anomenat Pont Major, encara…

La primera menció del castell de la Borrumira és de l’any 1114 en una definició que fa la filla de Ramon de Gonteres del mas de Gonteres, que es troba a prop de Burriana Un membre del llinatge cognominat Borrumira apareix el 1193 comprant un obrador a Terrassa Al segle XIII Ramon de Vice de Borrumira empenyora la casa forta de Borrumira, que té com a feudatari de Guillem de Terrassa El 1376 Francesc de Muntanyans dóna a Pere ses Gonteres una peça de terra on abans havia estat el castell de ça Borrumira Aquesta casa forta tingué diversos senyors tant laics com eclesiàstics Ramon…

Les notícies referents a aquest castell són més aviat escasses i sempre vinculades al castell de Montbui La primera menció és de l’any 1023, data en què el bisbe de Vic, Oliba 1017-1046, l’encomanà juntament amb el de Tous i de Montbui a Guillem d’Oló o de Mediona Al segle XIII apareix documentada la família Ocelló Potser com el castell de Montbui el d’Ocelló passà a l’àmbit dels Cardona Així, l’any 1246 el senyorejava, com a feudatari del prelat vigatà, el vescomte Ramon de Cardona Al començament del segle XIV l’administrador de la mitra vigatana cedí la potestat d’aquest…

Es formà a Sant Carles, on fou especial deixeble d’Ignasi Pinazo Es donà a conèixer, tímidament, a les exposicions locals del 1879, el 1880, el 1881 i el 1883 A la segona —celebrada a la societat El Iris— obtingué una menció especialíssima per l’oli Un frare Exposà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1884 i hi guanyà la tercera medalla per La visió de Sant Martí Enquadrat en la pintura de gènere, on no manquen els temes amables i lleugers i alguns altres que voregen les gestes històriques i les exaltacions religioses De la seva dilatada producció cal destacar Una odalisca, Un…

De nen estudià amb Llorenç Casanova, i posteriorment seguí cursos amb Adelardo Parrilla Des dels seus primers esbossos es destacà com un enamorat profund del paisatge, i d’una manera molt especial del paisatge netament alacantí de la muntanya Tàrbena, Guadalest, serra d’Aitana, etc Impressionista en una etapa curta de la seva producció, esdevingué després expressionista i fauvista, i exaltà el color fins als seus darrers extrems El 1906 obtingué menció especial a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid amb el seu oli Gitanes En retornar d’un viatge a París, celebrà una important…

Als dos anys anà a viure al Canadà amb la seva família, procedent de la diàspora armènia Estudià música i història a la Universitat de Toronto, on aprofundí en la història i la cultura armènies Interessat per la literatura i el teatre especialment en Samuel Beckett i Harold Pinter, començà a dirigir curtmetratges, i poc després de la seva graduació un d’ells, Open House 1982 obtingué reconeixement El 1984 estrenà Next of Kin , el primer dels seus llargmetratges, on tracta la identitat, la diàspora i la traumàtica història armènies, temes recurrents en Calendar 1993 i Ararat 2002, sobre el…

Conrearen sobretot temes morals i religiosos, però, en conjunt, no destacaren autèntics poetes ni obres dignes de menció Cal citar, tanmateix, Raimon de Cornet i Joan de Castellnou Als Països Catalans, la seva influència fou molt notable durant els s XIV i XV les Leys d’amors del consistori de Tolosa conegueren una gran divulgació mitjançant còpies manuscrites i foren nombrosos els trobadors catalans que concorregueren a les justes poètiques de Tolosa, entre altres el rossellonès Joan de Castellnou, Joan Blanc, Jaume Rovira, Bernat de Palol i Llorenç Mallol Conseqüència directa d…

Adquirí prestigi i posseí facilitat de paraula per a arrossegar les multituds i dominar la situació algunes setmanes pel març del 1285 Els compromesos en la revolta, que sorgia en el moment dramàtic de la invasió francesa, eren una trentena uns probables ciutadans honrats o mercaders, un notari, uns menestrals i altres sense menció d’ofici i amb cognoms molt populars L’arribada del rei Pere el Gran amb una escorta desféu la revolta Oller amb set dels seus foren penjats d’una olivera a Montjuïc, mentre la gent compromesa, unes sis-centes persones, fugia de la ciutat abans de l’…