Resultats de la cerca
Es mostren 380 resultats
sarcosoma
Biologia
Nom donat a cada mitocondri del sarcoplasma d’una fibra muscular, que són observables amb el microscopi electrònic.
L’abundància de sarcosomes depèn de la freqüència amb què el múscul es contreu així, en el miocardi, hom en troba en gran quantitat
ultramicroscopi
Física
Microscopi proveït d’un condensador que fa arribar la llum lateralment al portaobjectes, la qual cosa fa que les partícules molt petites, que no serien visibles amb el microscopi òptic ordinari, apareguin visibles com a punts brillants damunt un fons negre.
Procediments emprats per a obtenir la diagnosi etiològica
Patologia humana
Esquemàticament, la diagnosi etiològica es pot obtenir identificant directament l’agent infecciós o el paràsit de l’home responsable del trastorn amb una sèrie de proves complementàries que constitueixen l’anomenada diagnosi microbiològica directa, o bé a partir de la resposta immunitària de l’organisme infectat, la qual cosa s’anomena diagnosi microbiològica indirecta Per a realitzar la diagnosi etiològica, cal obtenir prèviament una mostra de líquids, secrecions o teixits infectats com ara sang, orina, secrecions respiratòries, líquid cefalorraquidi, secrecions genitals o secrecions de…
microorganisme
Biologia
Organisme que no pot ésser observat si no és amb l’ajut d’una lupa o d’un microscopi.
Alguns metazous, algues i fongs i els protozous i els bacteris són microorganismes d’un diàmetre inferior a 0,1 mm
l’Indi
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Telescopi, el Microscopi, la Grua, el Tucà, l’Octant i el Gall Dindi.
Conté molt pocs estels visibles a ull nu L’astre principal, α- Indi , té una magnitud visual de 3,21 i és situat a una distància de 102 anys llum
micrografia
Tecnologia
Tècnica metal·logràfica d’estudi de les superfícies metàl·liques, ja siguin polides o bé tractades químicament, per mitjà del microscopi metal·logràfic.
Permet d’obtenir informació sobre l’estructura interna dels components del metall o aliatge, de les dimensions i la distribució dels grans, etc
gra
Tecnologia
Cadascun dels cristalls polièdrics, normalment visibles al microscopi, que formen l’estructura policristal·lina d’un metall o d’un aliatge.
Cada gra es forma a partir d’un nucli de cristallització que generalment és un punt aïllat de refredament més ràpid i creix en totes direccions i amb una única orientació dels àtoms, fins que es troba amb els límits dels grans adjacents els límits de gra són zones de parcial desorientació dels àtoms, per tal com són les zones de transició de l’un cristall a l’altre Segons el procés de formació, els grans poden prolongar-se en una direcció preferent grans allargats , poden presentar una forma més o menys regular grans equiaxials o poden ésser completament irregulars De les dimensions del…
Els cianòfits o cianobacteris
L’observació microscòpica dels cianòfits pot oferir imatges molt espectaculars al microscopista afeccionat, ja que el contrast entre les beines i el cos cellular pot ésser tan patent com en aquests dos casos a baix, filament de Petalonema alatum , d’una superfície higropètrica de les muntanyes de Prades a dalt, Chroococcus turgidus procedent del mateix ambient, amb beines concèntriques Francesc Torrella A l'hora d'introduir els cianòfits o cianobacteris les antigues cianofícies, o algues procariòtiques, cal recordar que el concepte d’alga correspon no pas a un grup homogeni d’organismes amb…
col·lagen
Bioquímica
Escleroproteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d’estructures (fibres col·làgenes) i substància amorfa (substància col·làgena).
També és a la part orgànica del teixit ossi i a la pell Químicament el collagen és constituït per proteïnes fibroses constituïdes per glicina, prolina i oxiprolina i mucopolisacàrids mucoproteïnes Les fibres collàgenes integren la massa principal de les substàncies intercellulars modelades localitzades generalment als teixits resistents a la pressió, a la tracció o al fregament Les fibres collàgenes són constituïdes per feixos de fibretes collàgenes, de gruix entre 0,2 i 0,5 μm Amb la dessecació les fibres collàgenes sofreixen un escurçament i es caracteritzen per llur flexibilitat i notable…
glomerulonefritis
Patologia humana
Nom genèric de cadascuna de les malalties en què la lesió fonamental és l’alteració de l’estructura i del funcionament del glomèrul renal.
Clínicament, hom pot dividir-les en primàries , si el ronyó és afectat exclusivament o predominantment, i secundàries , quan la lesió renal va associada a una altra malaltia que abasta altres parts de l’organisme Les glomerulonefritis primàries se subdivideixen en la glomerulonefritis aguda , que pot seguir una infecció faríngia o cutània per l’estreptococ betahemolític del grup A glomerulonefritis postestreptocòccica o bé pot ésser causada per infeccions originades per altres gèrmens bacteris, virus o paràsits, i que en qualsevol cas sol provocar proteïnúria, hematúria, hipertensió arterial…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina