Resultats de la cerca

Jaume I incorporà aquest lloc al regne de València en la seva creació, però poc després retornà a Aragó

El sector de la riba esquerra és molt estret i limita amb l’abrupta serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí només permet l’establiment de poblacions i els grans regadius des de Cornellà de la Ribera en avall Pesillà de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir El sector de la riba dreta és més ample i regat, principalment, pel canal de Corbera, que ressegueix les darreres elevacions dels Aspres, límit meridional de la plana Illa, Nefiac, Millars, Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall i el Soler són els nuclis de població…

Governà València autònomament i se’n titulà rei, malgrat que es reconeixia com a subordinat del califa almohade L’any 1225 hagué de retre vassallatge a Ferran III de Castella aquest fet, que vulnerava els acords entre el rei de Castella i Jaume I sobre les zones de reconquesta, obligà Jaume I a adoptar una posició de força davant Abū Sa’īd, que hagué de sotmetre’s al rei català 1226 La incapacitat de fer front als seus enemics —en són exemple la derrota a mans del murcià Ibn Nūd i la insurrecció de Zayan ibn Mardaniš— l’obligà a fugir a Sogorb i a ratificar el pacte del 1226 amb Jaume I Pel…

Ordenat sacerdot 1588 i rector de Vilafermosa Alt Millars, fou capellà de l’emperadriu Maria d’Àustria Amic del comte de Lemos, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on exercí càrrecs polítics Retornat a Saragossa, fou nomenat canonge, i des del 1615, cronista del Regne d’Aragó Horacià fervorós, defensà una poesia didàctica i propugnà la imitació dels clàssics, sense caure en una imitació servil Una part dels poemes foren impresos amb els del seu germà a les Rimas 1634 i una altra part ha romàs oblidada fins a una època recent De temàtica bastant uniforme, abunden els satírics, de…

Pertangué al ducat de Vilafermosa, dins el terme de la Pobla d’Arenós, del qual s’independitzà el 1842 L’església de Sant Pere, creada el 1631, fou annexa de la de la Pobla fins el 1841 l’edifici actual fou bastit en 1785-1811 Fou municipi fins el 1974, en què hom l’annexà a Montanejos, juntament amb el llogaret d’El Romeral

Situació Vista aèria del recinte, mig amagat per la vegetació, amb les ruïnes de l’església de Sant Climent ECSA - Jamin Les restes del recinte fortificat de Reglella, juntament amb l’església de Sant Climent de Reglella, es troben a la riba esquerra de la Tet, quan aquest riu surt del terme per llevant Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 53,4” N - Long 2° 38’ 0” E El conjunt és situat uns 3 km al nord-est d’Illa S’hi arriba per un camí que parteix a mà dreta de la carretera D-2, que va d’Illa a Montalbà Història La presència d’aquest recinte fortificat a Reglella s’ha de relacionar amb l’…

Centrà la seva activitat a la regió de Girona, especialment a Besalú i, en general, a la Garrotxa Fins fa uns quants anys hom en desconeixia la personalitat, i la seva obra era atribuïda a l’anomenat monogramista català , pel fet que signa algunes de les composicions amb un monograma format per les lletres MTAS El seu estil tingué un primer moment brillant sota el magisteri de Joan de Borgonya, que en aquella època era a Girona A partir d’aleshores, decaigué lentament, i s’abocà a una interpretació de gravats de Dürer i Schongauer, sense deixar, però, d’ésser narratiu, viu i popular…