Situació
Vista aèria del recinte, mig amagat per la vegetació, amb les ruïnes de l’església de Sant Climent.
ECSA - Jamin
Les restes del recinte fortificat de Reglella, juntament amb l’església de Sant Climent de Reglella, es troben a la riba esquerra de la Tet, quan aquest riu surt del terme per llevant.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 41’ 53,4” N - Long. 2° 38’ 0” E.
El conjunt és situat uns 3 km al nord-est d’Illa. S’hi arriba per un camí que parteix a mà dreta de la carretera D-2, que va d’Illa a Montalbà.
Història
La presència d’aquest recinte fortificat a Reglella s’ha de relacionar amb l’existència en aquest indret, avui despoblat, d’un llogaret medieval documentat des del 1076, any en què en una donació a la Seu d’Urgell es fa esment de la villa de Regolella anomenada Monagal, de la qual l’antiga església abacial de Sant Climent de Reglella n’esdevingué parròquia. El poblat, situat perillosament a la frontera llenguadociana, fou fortificat probablement poc temps després de la caiguda de la Fenolleda i el Perapertusès en mans de la corona francesa, entre els anys 1240 i 1258, data del tractat de Corbeil.
El poble fortificat de Reglella, amb els seus drets jurisdiccionals, fou concedit l’any 1387 pel rei Joan I, amb les senyories de Millars, Nefiac, Sant Marçal, Perellós i Sant Martí de la Riba, al seu conseller i amic Ramon I de Perellós, vescomte de Roda. El 1391 les mateixes senyories foren erigides en vescomtat, dit de Perellós, a favor de Ramon I, els descendents del qual la conservaren fins a mitjan segle XV. L’any 1551, per decisió del Consell de la Reial Audiència, Joan de Lanuza, justícia del reialme d’Aragó, va heretar els vescomtats de Rueda i Perellós, amb les seves senyories, entre les quals figurava Reglella. L’any 1595 les senyories del vescomtat de Perellós van ser posades a la venda i foren adquirides per Alexis Albert, d’Illa. El 1682 van ser atribuïdes per Lluís XIV a Joan Josep de Ponts i de Guimerà, baró de Montclar, un català que es va convertir en un dels millors generals del rei de França. L’any 1719 el vescomtat fou incorporat per Lluís XIV al marquesat de Millars, a favor d’Esteve de Blanes, la nora del qual, Maria Àngels de Blanes, n’era titular en començar la Revolució Francesa i hagué d’emigrar a Barcelona.
Recinte fortificat
Es tracta d’un vast recinte rectangular, que subsisteix en bona part intacte als costats nord, oest i sud, en una alçària de 8 a 10 m. Al nord del recinte i integrada a la muralla hi ha l’església de Sant Climent, amb els murs de la nau sobreaixecats i fortificats i l’absis coronat per una torre. La muralla, construïda amb filades de còdols de riu, ha conservat els merlets, sobretot als murs sobrealçats de l’església i a la torre de la capçalera. Són merlets rectangulars, amb una espitllera, típics del segle XIII.
Una portalada, l’arc exterior de la qual ha perdut el parament, s’obre al mur de migdia. Era flanquejada interiorment per sales de guàrdia cobertes amb volta de canó. Algunes traces d’habitacions arrasades són encara visibles al llarg de la muralla occidental, però el conjunt i la muralla mateixa són envaïts per una densa vegetació que impedeix de moment un estudi més detallat.
Bibliografia
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 903, pàgs. 34-35.