Resultats de la cerca

El 1897 fundà la revista humorística Strix , de la qual en fou redactor en cap Les seves novelles i narracions descriuen la gent i el paisatge de la seva regió natal amb un estil viu i directe, del qual l’humor és un element important El 1922 ingressà a l’Acadèmia Sueca Entre les seves obres cal esmentar Genom mina guldbågade glasögon ‘A través de les meves ulleres’, 1911, Adel, präster, smugglare, bönder ‘Nobles, clergues, contrabandistes, pagesos’, 1923

Progressista, defensà el restabliment de la constitució del 1812 Redactat en castellà, incloïa algunes poesies en català Publicà remarcables crítiques musicals de Pau Piferrer Arran dels fets del batalló de la Brusa 1836, el seu director, Francesc Xaudaró, fou deportat a les Canàries per Espoz y Mina El diari evolucionà en sentit moderat i el 1840 fou atacada la seva impremta Suspès governativament diversos cops, canvià el seu nom per “El Nacional” Desaparegué el 28 d’octubre de 1841

Contenia mil tones d’aigua pesant i analità els neutrins produïts en el Sol Estigué actiu entre 1999 i 2006

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Es presenta en cristalls tabulars o en forma d’escates de color groc llimona Té una duresa de 2-3 i una densitat de 3,5 L’esclat és vitri i l’exfoliació perfecta És semblant a la zeunerita i l’autunita i, com aquesta, presenta fluorescència a la llum ultraviolada de color verd, però de menor intensitat Rep el nom del seu descobridor, Tröger, que la trobà a la mina Weisser Hirsch Schneeberg, Alemanya

Competí representant el Club de Lluita Olímpica la Mina de Sant Adrià de Besòs Guanyà la medalla de bronze en els Campionats d’Espanya de lluita lliure olímpica en la categoria júnior de 84 kg 2011 Es proclamà campió de Catalunya de lluita grecoromana en categoria sènior de 90 kg 2012 Obtingué la medalla d’or en dues edicions del Torneig Internacional Antonio Asensio en la categoria júnior de 84 kg 2009, 2011 Formà part de la selecció catalana de lluita lliure olímpica

S'embarcà cap als Estats Units, on arribà a Nova Orelans Prengué part en la guerra d’independència de Mèxic Es trobà amb l’expedició que comandava Javier Mina, que volia enderrocar el sistema colonial a la Nova Espanya, i s’hi afegí el 1817 Fou un dels pocs supervivents de l’expedició lluità sempre al costat dels patriotes i, en declarar-se la independència mexicana, assolí el grau de general El nou govern el nomenà governador de diverses províncies

Situació i presentació El municipi de Sant Adrià de Besòs és el més petit del Barcelonès, amb només 3,78 km 2 segons els límits establerts el 1955 Es troba a la costa, a la desembocadura del Besòs estès a banda i banda del riu, que migparteix el terme de forma irregular, entre els termes de Barcelona a ponent i de Badalona a llevant, formant una conurbació amb aquestes dues ciutats i amb Santa Coloma de Gramenet al N Antigament el riu es dividia en dos braços, que s’allargassaven fins al barri de la Llacuna del Poblenou i fins a l’antic Gorg de Badalona El 1929 el municipi fou migpartit…

Entre els principals tipus d’explotació minera cal destacar l' explotació subterrània , que és l’emprada en les mines mina i l' explotació a cel obert , amb les varietats d' explotació descoberta quan el jaciment és poc profund i s’estén en una gran superfície horitzontal, que és freqüent en els jaciments de carbó poc profund, per exemple, i d' explotació en fossa quan el jaciment s’enfonsa verticalment en una zona de poca extensió superficial, que es presenta en el cas d’alguns filons

El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, inaugura a Cercs el Museu de les Mines, un centre adscrit a la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya El museu està installat a l’antiga colònia minera de Sant Corneli, i a més de l’exposició permanent a l’antiga Llar del Miner permet la visita a una de les galeries de la mina i a un habitatge d’una família minera tal com era els anys quaranta

Explotades per la Societat de les Mines de Vetera fins el 1987 amb les de la Coma, a Vallestàvia Conflent, foren les úniques de les antigues mines de ferro dels Pirineus catalans que sobrevisqueren fins més tard gràcies a l’estructura favorable del jaciment La producció era de 90000 a 140000 t anuals El mineral era transportat per vagonetes aèries fins a Arles, on, fins el 1932, perdurà una petita indústria metallúrgica Al costat de la mina hi havia la colònia minera actualment refugi de muntanya