Resultats de la cerca
Es mostren 7483 resultats
Miquel Forners
Filosofia
Cristianisme
Franciscà i lul·lista.
Fou becari a Magúncia, on estudià amb Salzinger Publicà un Dialogus1 Magúncia 1740, on, seguint la idea lullista, defensa la possibilitat de demostrar les veritats de la fe mitjançant la raó natural Féu també una versió llatina del Llibre de santa Maria i una introducció a l’art lullià, inèdites
Miquel Carbonell
Pintura
Pintor i projectista.
Pintà diverses obres per a la seu i per a l’església de Montision, a Palma Mallorca, i escriví Libro de relojes solares 1723 i Compendi matemàtic 1737, inèdits
Miquel Brial
Historiografia
Historiador.
Ingressà a la congregació de Sant Maur, a Tolosa de Llenguadoc 1764 El 1771 passà a París, on collaborà amb François Clément en la continuació del Recueil des Historiens de France El 1796 l’Institut de France li encarregà la prossecució de la tasca, interrompuda per la Revolució Francesa Elegit membre de l’Institut de France el 1805, collaborà també a la Histoire littéraire de la France El 1826 fundà escoles públiques per a infants a Baixàs i a Pià, al Rosselló, amb la condició que hi fos obligatòria la llengua francesa
Miquel Bouille
Historiografia
Historiador.
Arxiver al departament dels Alts del Sena És autor de nombrosos treballs d’història publicats en revistes i, en collaboració amb Joan Francesc Brousse, d’ Églises romanes en Roussillon 1967 i Chemins du Roussillon 1969 Autor de Maillol 1989, collaborà també a Les Corbières 1989, amb Joseph Giry, i a Histoire des catalans 1990, de Claude Colomer, entre d’altres
Miquel Beltran
Teatre
Comediògraf.
Doctor en medicina, exercí de metge a Inca És autor de la comèdia nadalenca Els pastorells
Miquel Esteve
Pintura
Pintor.
Conegut documentalment, Ch R Post l’identificà amb l’hipotètic Mestre del Cavaller de Colònia Així, devia haver estat deixeble dels pintors Yáñez i Llanos És autor de la Mare de Déu del Collegi del Patriarca Amb Miguel del Prado pintà l' Apostolat de la casa de la ciutat de València, en un estil renaixentista
Miquel Estellers
Història
Política
Dirigent agermanat.
Síndic de l’ofici de fusters D’una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel maig del 1521, per reunir forces davant la imminència d’un enfrontament armat Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar Nomenat capità de l’exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d’Onda i Morella a la Germania Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat estrepitosament…
Miquel Cervià
Cristianisme
Franciscà.
Ingressà a l’orde el 1565 Fou elegit provincial del Regne de Mallorca el 1567 El 1571 participà en l’expedició de Lepant com a confessor i consultor de Joan d’Àustria Escriví un Diario de los sucesos de la armada de la liga mandada por el Serenísimo Señor Don Juan de Austria que restà inèdit fins el 1847
Miquel Delgado
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons el Magnànim Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II i de la generalitat ambaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc, però en produir-se el trencament entre el rei i la generalitat 1462 seguí la causa del monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a aquella La divisió entre el cenobi i el seu abat durà…
Miquel Domingo
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i llibreter, actiu a València el 1805.
Durant la guerra del Francès hi publicà el periòdic El Observador Político y Militar de España i fullets de caràcter patriòtic, fins que el 1810 es refugià a Palma Mallorca, on participà activament en l’organització del focus liberal a la seva llibreria hi hagué un tertúlia important, i la seva impremta edità, amb una gran cura tipogràfica, obres patriòtiques Jovellanos, Antillón, Arriaza, etc i, més particularment, liberals, que tingueren una notable difusió, àdhuc fora de l’illa, en una gran part manades recollir el 1815 per la inquisició El 1811 intentà de publicar el periòdic Espíritu de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina