Resultats de la cerca

Pintà diverses obres per a la seu i per a l’església de Montision, a Palma Mallorca, i escriví Libro de relojes solares 1723 i Compendi matemàtic 1737, inèdits

Paleta, fou l’organitzador del Sindicat Regional de la Construcció en 1919-20, base de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT, de la qual fou secretari general a partir del 1921 Encapçalà els grups anarquistes Sembrando Flores 1921 i Los Intransigentes 1921-22 Redactor de Cultura Obrera 1919-24 i 1931-36, assistí com a delegat mallorquí al congrés extraordinari de la CNT del juny del 1931 i fou des del 1930 corresponsal de Solidaridad Obrera de Barcelona

Lloctinent de Sebastiano Caboto, el 1526 comandà una expedició, a la qual contribuí també amb capital, al Riu de la Plata Explorà per primera vegada el Chaco i arribà fins a la desembocadura del riu anomenat avui Bermejo Fou assassinat amb altres companys, entre els quals el germà del descobridor del Pacífic Gonzalo Núñez de Balboa

Estudià a Barcelona, on es donà a conèixer en concerts Escriví valsos i romances per a piano en els quals s’allunyà de l’italianisme aleshores imperant i que Pau Piferrer comparà als de Johann Strauss, i peces amb elements folklòrics catalans

Probablement deixeble d’Agustí Bernardino i Martín Unzeta A la mort d’aquest 1630 es féu càrrec, juntament amb Pere Guillén, de la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant, on continuà treballant fins a la mort Considerat tradicionalment com el veritable autor d’aquesta obra i un dels millors arquitectes valencians del classicisme, actualment hom pot afirmar que, si bé dirigí la major part de la construcció, aquesta es féu sempre segons els plans d’ABernardino traçats el 1615

Cursà els estudis de lleis a Lleida, on exercí l’advocacia i la judicatura Passà a residir a Barcelona, i formà part del consell reial Escriví Observantiae Regiae Audientiae circa formam dicendi causas in Audientia vertentes , de la qual publicà la segona part l’any 1580 L’obra completa, anotada per Segimon Despujol, fou reeditada l’any 1602, sota el títol d' Observantiarum Sacri Regii Cataloniae Senatus

El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio València, 1562 i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina Lleida, 1572 i 1578, probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la península Ibèrica

Conegut documentalment, Ch R Post l’identificà amb l’hipotètic Mestre del Cavaller de Colònia Així, devia haver estat deixeble dels pintors Yáñez i Llanos És autor de la Mare de Déu del Collegi del Patriarca Amb Miguel del Prado pintà l' Apostolat de la casa de la ciutat de València, en un estil renaixentista

Síndic de l’ofici de fusters D’una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel maig del 1521, per reunir forces davant la imminència d’un enfrontament armat Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar Nomenat capità de l’exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d’Onda i Morella a la Germania Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat estrepitosament…

Autor de poemes religiosos, com l’ Oració feta en nom del comanador Estela a Déu lo Pare i la Comèdia de la sagrada passió de Jesucrit , i d’un llarg comentari en prosa catalana a una cançó de Juan Rodríguez del Padrón Actuà com a jutge en el debat poètic del grup de Bernat Fenollar que se celebrà a València poc després del 1472