Resultats de la cerca
Es mostren 919 resultats
picnoclina
Ecologia
Separació horitzontal que s’esdevé entre masses d’aigua de diferent densitat, a causa de diferències tèrmiques, de salinitat, etc.
En les mars o els llacs en què es formen picnoclines, les aigües profundes són tèrmicament molt estables 4°C tot l’any, en el cas ideal mentre que les superficials varien de temperatura d’acord amb les estacions Les aigües més profundes poden no barrejar-se mai amb les altres, tal com s’esdevé actualment a la mar Morta i en molts llacs
Tate Modern Gallery

Vista exterior de la Tate Modern Gallery
© Tate Photography
Museu
Museu dedicat a l’art contemporani internacional, inaugurat a Londres l’any 2000 i que forma part de la xarxa de museus Tate.
Amb la voluntat de presentar l’art contemporani des d’una perspectiva actual, les obres estan organitzades per temes segons els grans gèneres de la pintura del s XVIII paisatge, natura morta, retrat i història L’edifici, situat a la riba sud del Tàmesi, és una reconversió d’una antiga central elèctrica i disposa d’un espai de 34 000 m 2
André Dupont-Sommer
Història
Orientalista francès.
Professor, a París, de filologia hebraica i d’història de l’antic Orient, fou un dels primers del món a transcriure i comentar els manuscrits de la mar Morta Entre les seves obres destaquen Aperçus préliminaires sur les manuscrits de la mer Morte 1953, Livre des hymnes découverts près de la mer Morte 1957, Écrits esséniens découverts près de la mer Morte 1959
Dolça I de Provença
Història
Comtessa de Barcelona i de Provença, vescomtessa de Millau, Gavaldà i part de Carlat.
Filla de Gilbert, vescomte d’aquests darrers territoris, i de Gerberga, comtessa de Provença, fou tercera muller 1112 de Ramon Berenguer III de Barcelona Amb motiu del casament, Gerberga, vídua, li donà tots els dominis i heretats del seu marit, donació que estengué al seu gendre Un any més tard, ja morta Gerberga, Dolça féu donació de tot al seu marit
Josep López i Enguídanos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Deixeble —i després membre— de l’Academia de San Fernando de Madrid Fou pintor de cambra Autor de Sagrada Família i Natura morta Academia de San Fernando, del quadre Natures mortes El Escorial, Casita del Príncipe, dels gravats del Quixot del 1797 i de les làmines de Cartilla de principios de dibujo, Varones ilustres, Colección de estatuas de antiguo i Figuras anatómicas
Salvador Llanas i Rabassa
Literatura catalana
Escriptor.
Periodista, fou director del “Diario de Mataró” Escriví novelles històriques i peces de teatre en castellà — Carlos de Viana 1889 en versió catalana el 1929— i en català El mas maleït 1888, El naixement del Messies , L’anell de la morta 1895, El secret , L’escàndol 1929 i altres Escriví poemes en castellà i en català Visions i pensaments 1912
Úrsula
Cristianisme
Personatge llegendari, filla, segons les antigues narracions, d’un rei de la Gran Bretanya.
Fou morta ~453 pels huns a Colònia, quan tornava d’un pelegrinatge a Roma, juntament amb onze mil companyes verges D’ací nasqué el culte i la llegenda de les Onze Mil verges , molt estès a la cristiandat occidental Té una basílica a Colònia, i la seva gesta ha inspirat molts artistes La seva festa se celebra el 21 d’octubre
Jordi Pagans i Montsalvatge
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Exposà individualment a Girona, molt sovint, des del 1959, París 1961, Madrid 1974 i a diverses ciutats catalanes Obtingué, entre d’altres, el premi Rafael Llimona a la Pintura Jove 1955 i el del Cercle Artístic 1956 La seva pintura, colorista, se centra en la natura morta, l’interior i el paisatge
Gorgona
Mitologia
Cadascun dels tres monstres de la mitologia grega, filles de Phórcys i Kḗtō, representades en figura femenina amb serps al cap (en lloc de cabells) i amb ales.
Sembla que procedien de Líbia A la Ilíada , Homer parla d’una sola Gorgona, que figurava a l’escut de Zeus Hesíode dóna el nom de totes tres Sthénos, Euryálē i Medusa Aquesta darrera, la Gorgona pròpiament dita, era perillosa per la seva mirada, que deixava petrificat Tingué amors amb Posidó i fou morta per Perseu amb l’ajut d’Atena
comtat de Lodeva
Història
Territori feudal occità centrat en la ciutat homònima.
Durant el regnat de Felip II de França passà a ésser jurisdicció dels bisbes de Lodeva, després d’ésser-ne destituïts els comtes de Roergue Dins el comtat hi hagué també els vescomtes de Lodeva El títol vescomtal fou transmès per Nobília morta després del 1070, filla dels vescomtes Odó i Luimberga, el seu marit, el vescomte Gilbert II de Carlat, i a llurs descendents
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina