Resultats de la cerca
Es mostren 2024 resultats
Francesc I de les Dues Sicílies
Història
Rei de les Dues Sicílies (1825-30).
Fill de Ferran I i de Maria Carolina d’Àustria, el 1812 fou nomenat regent per la Cambra de Notables D’idees liberals, atorgà una constitució, que fou abolida pel seu pare el 1816 quan unificà els seus estats La revolta dels carbonaris i el separatisme sicilià el dugueren un altre cop al poder, i la constitució fou restablerta 1820, però a causa de la intervenció austríaca 1821 fou suprimida de nou Rei des del 1825, formà un exèrcit de mercenaris suïssos que, el 1827, fou impotent per a dominar una revolta popular en retirar-se les forces austríaques Francesc I lliurà aleshores el govern als…
Bernardo Cavallino
Pintura
Pintor de l’escola napolitana del s XVII, influït per Artemisia Gentileschi.
És el màxim exponent del caravaggisme melodramàtic El seu estil, d’una lluminositat innatural, és d’una gran contenció de moviment Hom destaca la seva obra Santa Cecilia 1645 Palazzo Vecchio, Florència
Enrico De Nicola
Història
Política
Polític italià.
Advocat, fou elegit diputat pel partit liberal els anys 1909, 1913, 1919 i 1921 Presidí la cambra de diputats 1920-23 Es declarà contrari al feixisme i boicotejà les sessions de la cambra El 1946 fou elegit president provisional de la república italiana, fins el 1948, que fou nomenat senador vitalici, i ocupà altres càrrecs president del senat 1951-52 i de la cort constitucional 1956-58
Francesco De Martino
Història
Política
Polític socialista italià.
Ingressà al partit socialista el 1945 Membre de la cambra dels diputats en 1948-82, succeí Nenni a la secretaria del partit 1964-66 i en fou secretari general del 1972 al 1976, fins a ésser substituït per Bettino Craxi El 1983 fou nomenat senador
Giambattista Della Porta
Literatura italiana
Científic i escriptor italià.
La seva obra correspon a la d’un típic representant del corrent màgic renaixentista, barreja indissociable d’aspectes científics, religiosos i màgics En el camp de la medicina fou seguidor de Paracels en la teoria de la signatura plantorum , tal com resta reflectit en la seva Phytognomonica 1588 Els seus treballs sobre física ja tenen un caràcter molt més elaborat i en un bon nombre d’aspectes poden ésser considerats com a precedents immediats de l’esclat científic del s XVII Fou autor del primer tractat sistemàtic sobre lents òptiques, Magia Naturalis , obra on també desenvolupà els treballs…
Giulio Cesare Cortese
Literatura italiana
Poeta italià.
Iniciador de la literatura dialectal napolitana, situà les seves obres en un ambient popularitzant i realista Escriví La Vaiasseide o poema de les serventes 1615, Micco Passaro ‘nnammurato 1621, Viaggio di Parnaso 1621, Delli travagliuse amure di Ciullo e Perna 1621
Giambattista Marino
Literatura catalana
Poeta.
La seva poesia, harmoniosa i rica d’imatges i d’artificis estilístics, però alhora pobra de sentiment i de vigor i freda en el joc intellectual de les metàfores, tingué una influència substancial en la literatura italiana del seu temps, en la qual prevalgué la tendència marinista La seva obra principal és Adone 1623, poema mitològic en vint cants, escrit en octaves, que tracta de l’amor de Venus i Adonis De les altres obres cal citar els reculls La Lira, La Galleria, La Sampogna, les Egloghe boscherecce i La strage degli innocenti 1732, pòstum, poema en quatre cants, escrit en octaves
Arturo Labriola
Economia
Història
Política
Polític i economista italià.
Fou un capitost del socialisme —director del diari Avanguardia Socialista —, ministre de treball 1920-21 i catedràtic d’economica política a Messina 1926 Durant una part del règim feixista residí a França i a Bèlgica Escriví diverses obres d’economia i de política
Vicenzo Arangio-Ruiz
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Fou professor a la Universitat de Roma, president de l’Accademia dei Lincei i ministre de justícia i d’instrucció pública 1944-45 Autor de treballs sobre història de les institucions del dret romà que han assolit gran autoritat
Niccolò Amenta
Teatre
Dramaturg italià.
Intentà de renovar la tècnica teatral amb l’ordenació lògica de la trama i l’ús de la llengua toscana Escriví set comèdies de gran èxit, entre elles Il forca 1700, La somiglianza 1706 i La Gemelle 1718, aquesta darrera precedida del Diàlogo tra la Favola o il Momo, on es defensa de les acusacions de plagi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina