Resultats de la cerca
Es mostren 22405 resultats
Palau de Noguera
Poble
Poble (palauencs; 438 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a 3 km de la ciutat, vora la carretera de Balaguer a Esterri d’Àneu.
Antigament tingué importància perquè controlava un gual del riu L’església parroquial, dedicada a sant Joan, és esmentada ja el 1100 El lloc, fundat pels comtes de Pallars a mitjan s XII al solar de l’antic palau la carta de franqueses és del 1168, fou de la jurisdicció dels hospitalers, dins la comanda de Susterri Fou municipi independent fins el 1972 L’antic municipi comprenia també el poble i terme separat de Puigcercós i l’església de Santa Maria del Puig
barranc de la Murta
Barranc
Curs d’aigua de la Marina Alta; neix a la serra del Castellet d’Aixa, vora l’antic castell d’Olocaive, i, després de passar per la vila de Pedreguer, desemboca a la mar dins el terme de Dénia, a llevant del Girona.
dret de gents
Dret
Dret romà
Conjunt de normes aplicables a tots els homes lliures a l’antiga Roma, tant ciutadans com estrangers o pelegrins, format per institucions comunes a tots els pobles, nascudes de la raó natural, enfront del dret civil (ius civile) o quiritari, exclusiu de Roma i dels seus ciutadans.
Basant-se en aquest dret, s’han desenvolupat les normes del dret internacional contemporani
Campmany
Església de Santa Àgata, a Campmany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Campmany, de 26,4 km 2 , s’estén als darrers contraforts meridionals de la serra de l’Albera, a banda i banda del Llobregat d’Empordà, que el travessa de N a S Altres petits cursos fluvials davallen de la mateixa serra i formen petites valls limitades per serrats de poca elevació els més importants, afluents del Llobregat per l’esquerra, són la riera de Torrelles i el Merdançà amb la riera de la Verneda, que neix dins la Jonquera, al lloc dit els Estanys A més del poble de Campmany, cap de municipi, hi ha nombroses masies escampades pel terme, i…
Benumea
Despoblat
Despoblat del municipi de Pego (Marina Alta), al sud-est de la vila.
Antic lloc de moriscs el 1563 tenia 9 focs, el 1574 fou agregat a la nova parròquia de Favara de Pego El 1611, després de l’expulsió dels moriscs, fou repoblat, però es despoblà a mitjan segle XIX Només en resta l’església Sant Sebastià
Bellpui
Llogaret
Llogaret del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), situat a 800 m d’altitud, a l’esquerra del riu de la Guàrdia, a l’antiga vall d’Aguilar, dit antigament Bellpuig de Noves.
Pertanyia al vescomtat de Castellbò, on formava part del quarter de Castellbò Conserva part de l’església romànica de Santa Llogaia de Bellpui
atimía
Història del dret
A la Grècia antiga, acte pel qual era posat fora de la llei el ciutadà culpable de determinades infraccions de dret públic (alta traïció, assassinat, corrupció dels magistrats, deutes al fisc, falsa acusació, etc.) que el privaven dels seus drets cívics fonamentals.
Correspon a la capitis diminutio romana L’ atimía podia ésser permanent o parcial
Cervià de les Garrigues

Cervià de les Garrigues
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Cervià de les Garrigues, de 34,50 km 2 , és al sector meridional de la comarca, a la vall alta del riu de Set, que en una bona part del seu recorregut fa de límit sud-occidental El terme municipal limita al S amb el de la Pobla de Cérvoles del qual el separa el riu de Set, al S i l’W amb Juncosa, a l’W amb l’Albagés, al NW amb Castelldans, al N amb Juneda, al NE amb les Borges Blanques i a l’E amb l’Albi Cervià és l’únic nucli de població del municipi, que comprèn també el despoblat de Vallxeca i l’antic poble de les Besses El terme és drenat per…
Centelles
El portal de la vila i l’Ajuntament de Centelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona, a la dreta de l’alt Congost, a l’extrem meridional de la plana de Vic.
Situació i presentació El terme de Centelles té a banda i banda les terres del Vallès Oriental Així, limita al N amb el terme de Balenyà, a l’E amb l’enclavament de Seva i amb les terres vallesanes d’Aiguafreda, al S i a l’W amb Sant Martí de Centelles, i també a l’W amb el municipi vallesà de Castellcir D’E a W s’estén fins al coster o serra de Puigsagordi, que sobrepassa a l’indret de la torre de l’Estrada i de la Sauva Negra, on s’assoleixen altituds per sobre els 900 m, i fins als cims del pla de la Garga al SW El terme inclou l’espai natural de la Sauva Negra, que comparteix amb els…
Palma
Vista de la ciutat de Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina