Resultats de la cerca
Es mostren 1292 resultats
Trinitat Monegal i Nogués
Política
Literatura catalana
Jurista i polític.
De família burgesa, era germà de l’industrial Josep Monegal i Nogués Es llicencià en dret i alhora exercí com a financer en empreses del sector del metall S’inicià en la política militant a la Lliga Regionalista, però aviat derivà cap al Centre Nacionalista Republicà —formació amb la qual obtingué una regidoria per Barcelona el 1909— i acabà a la Unió Federal Nacionalista Republicana fins el 1914 Exercí bona part de la seva activitat intellectual durant el modernisme Estigué especialment vinculat a la revista Joventut , de la qual fou redactor i on publicà,…
Eduard Martínez Ferrando publica Solidaridad y Regionalismo
El nacionalista valencià Eduard Martínez Ferrando publica Solidaridad y Regionalismo
Dimitár Konstantinov Sagajev
Música
Compositor búlgar.
Estudià al Conservatori de Sofia amb els mestres V Stojanov i P Vladigerov Des que es graduà el 1940, exercí de professor en aquesta institució La seva producció musical és predominantment simfònica, amb una gran càrrega romàntica i amb un estil nacionalista molt marcat L’evident domini dels recursos temàtics i la importància del folklore en les seves obres es fan palesos en Sofia 1954, l’estil de la qual s’estén a les Tres Danses Simfòniques Búlgares 1956 Altres peces orquestrals remarcables són la Suite de la joventut 1952, els dos concerts per a violí 1963 i 1964, un concert per a viola…
Publicació a París de La Question Catalane
Publicació a París de La Question Catalane, pel Comitè Nacionalista Català
Es crea la Junta de Defensa Nacional
Creació de la nacionalista Junta de Defensa Nacional, presidida pel general Miguel Cabanellas
Naim Frashëri
Literatura
Escriptor albanès.
Fou periodista i autor de poesies èpiques Querbelaja i líriques, de caire nacionalista
Eleccions als parlaments del País Basc i de Galícia
Se celebren eleccions als parlaments basc i gallec, amb resultats similars als de l’anterior legislatura A Galícia, el Partit Popular manté els 41 diputats majoria absoluta que asseguren la continuïtat d’Alberto Núñez Feijóo al capdavant de la Xunta En segon lloc, empaten amb 14 diputats En Marea, confluència de Podem, Izquierda Unida i Anova, l’escissió del Bloque Nacionalista Galego BNG, encapçalada per l’històric Xosé Manuel Beiras, i el PSOE, que perd quatre escons El BNG en perd un 6 La participació és del 63,7% Al País Basc, la força més votada segueix sent el Partit …
Hugo Banzer Suárez
Militar
Política
Militar i polític bolivià.
General, fou ministre d’educació 1964-66 i director del Colegio Militar 1969-71 El 1971 es proclamà president de la república mitjançant un cop d’estat El seu règim, ultradretà, caigué arran d’un alçament militar 1978 Des del 1980 fou líder de l’Alianza Democrática Nacionalista i es presentà sense èxit a les successives eleccions fins el 1985 En les del 1989 donà suport, sense èxit, a Jaime Paz Zamora, líder del Movimiento de Izquierda Revolucionaria MIR Guanyà les eleccions presidencials del 1997 i formà un govern de coalició centrat en el seu partit Acción Democrática …
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1936
Dret
Llei d’autonomia atorgada al País Basc per la República Espanyola per l’octubre del 1936.
El primer projecte d’estatut juny del 1931 i el segon abril del 1932 havien trobat l’oposició del govern Azaña i dels municipis de Navarra, respectivament Així mateix, el projecte definitiu aprovat per Àlaba, Guipúscoa i Biscaia i ratificat per plebiscit novembre del 1933, havia estat impedit per tradicionalistes, monàrquics i cedistes d’ésser aprovat a les corts Això provocà, a l’estiu del 1934, que els diputats bascs se'n retiressin i que l’assemblea de parlamentaris a Zumárraga fos seguida de la dimissió collectiva dels ajuntaments i facilités un apropament a l’Esquerra Republicana de…
Convergència i Unió

Dirigents de la coalició Convergència i Unió (eleccions al Parlament, novembre del 2012)
© Convergència i Unió
Política
Coalició estable vigent en 1978-2015 entre els partits Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya com a alternativa de centre nacionalista al Principat.
Trajectòria al Parlament de Catalunya i la Generalitat El 1980, amb 43 diputats, esdevingué la primera força al Parlament de Catalunya, i Jordi Pujol i Soley ocupà la presidència de la Generalitat de Catalunya, en la qual fou confirmat successivament el 1984, que amb 73 diputats aconseguí la majoria absoluta, el 1988 69 i el 1992 70, el 1995 60 i el 1999 56 En aquestes dues convocatòries, tot i perdre la majoria absoluta i situar-se com a segona en nombre de vots però primera en nombre de diputats, CiU seguí governant en solitari bé que obtingué el suport extern del PP A partir del 2000, l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina