Resultats de la cerca

Treballà preferentment a Manresa, on li és atribuït el projecte del Pont Nou 1318 el 1322 dirigí les obres del convent carmelità i des del 1328 fou mestre major de la seu A Barcelona contractà, amb R Despuig, el projecte de l’església de Santa Maria del Mar 1329 Més tard, amb Pere Baró, inicià la construcció del santuari de Santa Maria de Lledó

El seu camp d’activitats inclou el projecte, la construcció pròpiament dita, el manteniment i, en el seu cas, la demolició de les construccions Entre els diversos tipus d’obres que són objecte de l’enginyeria de la construcció cal esmentar els edificis —incloses les torres de gran alçària o les cobertes de gran llum o superfície—, els ponts, els túnels, els canals, els ports, els pantans i les preses, les carreteres i les línies ferroviàries Un element bàsic de l’enginyeria de la construcció rau en l’elecció, la preparació i el…

Actiu a Girona del 1816 al 1835 Signà moltes propostes d’obres al període anterior als nomenaments de Jeroni Martí i Bru Barnoya com a arquitectes municipals Entre els seus projectes cal destacar la urbanització del carrer del Pont Major 1818, l’habilitació de les voltes de la plaça del Vi fins al pont de Sant Francesc 1829-32, en collaboració amb el geòmetra Lluís Barnoya, la reforma de la plaça Reial i la urbanització del carrer del Llano 1830 Construí diversos habitatges particulars

Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid el 1832 Realitzà diverses obres al nucli antic de Barcelona entre les quals l’enderrocament del convent de l’Ensenyança, el 1846 i al passeig de Gràcia És l’autor de les cases de la cruïlla dels carrers de Llúria i del Consell de Cent, les primeres que es construïren a l’Eixample de Barcelona 1863, les quals, pel fet d’haver estat encarregades per un cert Josep Cerdà i Soler, hom havia cregut construïdes per Ildefons Cerdà

Ajudant d’enginyer i director de camins veïnals Entre les seves obres cal destacar, a Girona, les cases Pons i Martí 1850, Llistosella 1852, Vidal 1854, Rich 1855 i Camprodon 1857 Collaborà activament amb Martí Sureda i Deulovol en la construcció de les cases de la plaça de Sant Agustí 1859-64 i en la reforma del seminari 1857 Urbanitzà el carrer del Portal de la Barca 1876 Progressista, propietari i administrador de cases, intervingué activament en la vida ciutadana com a jutge d’impremta 1844-46 i membre de la milícia nacional

Autor del palau del comte de San Simón 1852-54 i de l’església de sa Vileta 1853 Projectà l’església de Sant Magí i, el 1862, la de Santa Caterina Dirigí les obres de l’oratori de la Misericòrdia, projectat pel madrileny Isidro Velázquez, i del pati de l’església de Sant Antoni de Viana Restaurà el casal de son Cigala i la casa de son Peretó Sorgit en el moment de crisi del neoclassicisme illustrat, fou influït pels corrents de l’eclecticisme romàntic de caire italianitzant, que conjugà amb elements de la tradició autòctona

Documentat a Girona 1357-76 Collaborà en l’obra del claustre, avui perdut, de la collegiata de Sant Feliu, on sembla que féu bases, columnes i esculpí alguns capitells Des del 1362 dirigí les obres de la seu de Girona, fins al 1368, en què fou substituït per Pere Sacoma a causa de les seves diferències amb el capítol, potser per haver defensat la continuació de les obres en una sola nau

Les notícies més antigues del monestir són del segle X Té una data anterior un suposat precepte de Carles el Calb atorgat a favor del monestir i en contra del comte Alaric d’Empúries Segons aquest document, del 844, conservat en una còpia del segle XIII, els germans Libenci i Assinari en temps de Carlemany havien expulsat els sarraïns que ocupaven Castro Tolon Peralada, i s’apoderaren de tot el seu territori amb les valls i muntanyes de Leocarcari —nom que també es donava antigament a la serra de l’Albera—, on fundaren un monestir dedicat a sant Quirze i sant Andreu Vista de l'entrada del…

El 1407 és documentat a la catedral de Rouen, de la qual restaurà la façana i construí la portada de Saint-Jean Baptiste Posteriorment en restaurà el cor en gòtic flamíger 1432 Féu la torre del castell de Tancarville 1400-11 A Rouen féu també un palau fortalesa per al rei Enric V d’Anglaterra 1418-20 Fou nomenat mestre d’obres de la ciutat de Rouen 1438

Era fill de l’arquitecte Josep Fontserè i Domènech i germà del mestre d’obres Eduard Fontserè Guanyà 1870 el concurs per al parc de la Ciutadella de Barcelona amb el lema “els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà” La seva actuació fou molt discutida, puix que com a mestre d’obres la seva competència acadèmica era sovint negada Tingué com a ajudants els escultors Joan Flotats i Llorenç Matamala i els estudiants d’arquitectura Cristòfor Cascante i Antoni Gaudí Féu el mercat del Born de Barcelona 1876, en collaboració amb l’enginyer Josep MCornet, i al parc suara esmentat —…