Resultats de la cerca
Es mostren 6142 resultats
Frank McCourt
Literatura
Escriptor nord-americà d’origen irlandès.
Fill de pares irlandesos emigrats, el 1934 tornà amb aquests a Irlanda a causa de la depressió, i visqué a Limerick una infantesa i una adolescència en una pobresa extrema que el portà a la marginalitat i la delinqüència El 1949 retornà als Estats Units, a l’exèrcit del qual s’allistà i fou destinat a Alemanya Després de ser desmobilitzat estudià per mestre al Brooklyn College, on es graduà el 1967 Posteriorment exercí durant trenta anys la docència en l’ensenyament secundari El 1996 publicà les memòries d’infantesa Angela's Ashes , llibre que obtingué un èxit extraordinari i que…
Laura Chinchilla Miranda
Política
Política costa-riquenya.
Estudià ciències polítiques i el 1986 anà als EUA a ampliar estudis, on obtingué un màster de la Universitat de Georgetown Els anys següents treballà en diverses institucions internacionals regionals dedicades a promoure la cooperació, l’estabilitat i el desenvolupament a l’Amèrica Llatina, entre les quals el Banc Interamericà de Desenvolupament i la Fundació Arias per a la Pau i el Progrés Humà Durant el mandat de José María Figueres Olsen fou viceministra 1994-96 i ministra 1996-98 de seguretat pública i cap de diversos òrgans dedicats a la lluita contra el narcotràfic Elegida…
Lluís de Cardona i Enríquez
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1530-31), arquebisbe de Tarragona (1531-32).
Germà del duc Ferran de Cardona, fou, amb el seu oncle Pere de Cardona —el qual succeí com a abat i administrador a l’abadia de Cardona—, un dels promotors del moviment cultural barceloní Rebé elogis de Lucio Marineo Siculo El 1514 obtingué l’abadiat de Santa Maria de Solsona Fou president de la generalitat de Catalunya 1521-27 A la mort del bisbe de Barcelona Guillem Ramon de Vic 1525, Carles V el nomenà per a succeir-lo, mentre que Climent VII designà el cardenal italià Silvio Passarino No fou fins a la mort d’aquest 1529 que el seu nomenament fou ratificat pel papa i, doncs,…
Pere Jonqueres d’Oriola
Hípica
Genet.
Campió olímpic d’equitació el 1952 a Hèlsinki i el 1964 a Tòquio En aquesta olimpiada i en la de 1968 a Mèxic guanyà també la medalla d’argent de salts per equips Fou, a més, campió de França 1954, 1956, 1958, 1959, de l’Amèrica del Sud 1959, del món Buenos Aires, 1966 i de l’Alemanya Federal 1967 obtingué medalla d’or al torneig preolímpic de Mèxic 1967 i els grands prix de Pau, Roma, Ginebra i Brusselles 1968 Medalla de bronze en els primers Campionats del Món d’Hípica, disputats a París el 1953, el 1954 obtingué l’argent als de Madrid, i posteriorment als…
Pere Sanxo i Olives
Cristianisme
Monjo benedictí, fundador i abat.
Professà al monestir de Montserrat el 1586 Després de tenir diversos càrrecs, fou tramès per Felip II al Perú per a fundar-hi el primer monestir benedictí, el priorat de Santa María de los Reyes De tornada a Montserrat escriví una Historia de la Orden de San Benito en la India , que dedicà al rei El 1612 fou nomenat abat de Sant Pere de la Portella Berguedà El 1617 obtingué la unió de la Portella i del priorat de Sant Pau del Camp, on traslladà la seva residència L’abandonament de la Portella fou causa que els jurats de la baronia de la Portella li posessin un llarg plet, que se…
ducat de Montefeltro
Història
Antiga regió històrica d’Itàlia, emmarcada en els actuals territoris de la Romanya, les Marques i la república de San Marino, que donà nom, a partir del s XII, a un llinatge noble italià de tradició gibel·lina.
Hom té notícia d’un primer comte de Montefeltro, Antonio , que obtingué el títol nobiliari de Frederic I Barba-roja Aquest fou seguit per Buonconte da Montefeltro , que el 1234 annexà a les seves possessions la senyoria d’Urbino Altres membres importants d’aquesta família foren Guido da Montefeltro mort el 1298, condottiere que combaté contra Siena 1271 i vencé els güelfs 1275, i el seu fill Buonconte da Montefeltro , que morí combatent els aretins a la batalla de Campaldino Antonio de Montefeltro restaurà la senyoria d’Urbino 1377 i obtingué noves possessions Gubio…
Montserrat Gubern i Berroso
Economia
Medicina
Administradora d’hospitals.
Fill de metges, en esclatar la Guerra Civil fugí amb els seus pares al Marroc, Bèlgica, França i els Estats Units Cursà estudis primaris a Cuba i als Estats Units, posteriorment, l’any 1948, s’installà, juntament amb la seva família, a Puerto Rico Hi acabà el batxillerat en arts a la Universitat de Puerto Rico, i més tard obtingué el títol de mestria en Administració de Serveis de Salut, a la facultat de Ciències Mèdiques Treballà en la branca d’administració d’hospitals, i, entre el 1983 i el 1985, presidí el comitè organitzador del XXIV Congrés de la Federació Internacional d’…
Maria Chiara
Música
Soprano italiana.
Estudià a l’Acadèmia Benedetto Marcello de Venècia i debutà a la mateixa ciutat amb Otello , de Verdi Ben aviat fou contractada per a actuar a Amsterdam, París i Nàpols El 1969 interpretà el paper de Liú Turandot a l’Arena de Verona i un any després hi cantà el de Micaela Carmen , paper amb el qual debutà a la Scala de Milà el 1972 Després actuà successivament a Munic, Berlín, Florència, Barcelona i Nàpols, on obtingué un gran èxit en el paper titular de Tosca El 1985 inaugurà la temporada de la Scala amb Aïda , que protagonitzà diverses vegades a Verona El 1991 protagonitzà…
Sebastià Trullol i Plana
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Llicenciat en dret 1882, collaborà en publicacions vinculades al carlisme i l’integrisme, com El Correo Catalán , La Tradició Catalana i Almanaque de El Áncora i publicà l’efímer La Setmana a Barcelona Obtingué dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona 1890 i 1895, en fou secretari 1900 i mantenidor 1901, i obtingué diversos premis al certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona Escriví, entre altres obres teatrals, els drames o quadres dramàtics Lo diamant perdut 1881, Glòria que mata , Diada de reis i Lo vedell d’or , la tragèdia Anníbal i l’òpera Artús estr…
,
Entesa per Sabadell
Partit polític
Partit local de Sabadell promogut a l’abril de 1999 per Manuel Martínez, Alfons Garcia, Elsa Blasco i Ramon Pla per tal de participar en les eleccions municipals d’aquest any, en una coalició que reuní Iniciativa per Catalunya-Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Els Verds-Confederació Ecologista de Catalunya i la Candidatura d’Unitat Popu-lar, més alguns independents.
Obtingué 26266 vots 33,3% i 10 regidors
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina