Resultats de la cerca
Es mostren 1889 resultats
Soternes
Partida
Partida i antic llogaret del municipi de València (Horta), a l’W de la ciutat, vora la creu de Mislata, prop del límit amb els termes de Mislata i de Xirivella.
S’originà al segle XV al voltant del santuari de Sant Miquel que és l’únic que resta de la població Per tal com n’eren senyors els Cerdà de Tallada, al segle XVII el lloc rebé també el nom de Cerdanet
Zaanstad

Aspecte del poble de Zaandam, el principal nucli de la ciutat de Zaanstad
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Septentrional, Països Baixos.
Situada al NW d’Amsterdam, a la riba del Zaan Indústria alimentària especialment xocolata, metallúrgica especialment embalatges i química i maquinària S'originà el 1974 en unir-se diversos municipis veïns Assendelft, Koog aan de Zaan, Krommenie, Westzaan, Wormerveer, Zaandam i Zaandijk
castell de Xiu
Castell
Antic castell del municipi de Llutxent (Vall d’Albaida), al N de la vila, aturonat a la dreta del riu de Pinet.
Durant l’atac de Berenguer d’Entença contra els musulmans fortificats en aquest castell, el 1276, tingué lloc la batalla de Llutxent, que originà la llegenda del miracle dels Corporals de Daroca El castell restà abandonat després de l’expulsió dels moriscs 1609
Geró
Història
Marcgravi germànic.
L’emperador Otó I li encomanà la defensa de la frontera oriental contra els eslaus, els vendes i els polonesos i li atorgà el títol de marcgravi 937 Creà un gran estat entre l’Elba i l’Oder, que originà el Brandenburg
Casiquiare
Riu
Riu de Veneçuela que neix a la vora esquerra de l’Orinoco i que forma un veritable canal entre aquest i l’Amazones.
L’Orinoco hi perd un 25% del seu cabal, que va al riu Guainía, curs alt del riu Negro Aquest cas, únic al món, de comunicació entre dues conques fluvials importants s’originà en part per desbordament de l’Orinoco i per captura del Casiquiare
el Montsacopa

La zona volcànica de la Garrotxa, amb el Montsacopa en primer terme
© Fototeca.cat
Volcà
Antic volcà, inactiu, que s’alça, a 504 m, a la zona volcànica de la Garrotxa , al N de la ciutat d'Olot, entre els volcans de Montolivet i la Garrinada.
Té una edat estimada d’entre 130000 i 20000 anys L’any 2015 hom confirmà l’existència d’un segon cràter a la paret sud del con, que restà tapat per la lava i les cendres de l’explosió que originà el cràter superior
front

Esquema dels fronts fred i càlid segons la disposició i el moviment de les masses d’aire
© Fototeca.cat
Meteorologia
Superfície teòrica que separa dues masses d’aire de característiques diferents, especialment en llur temperatura i humitat.
Més que un límit, un front és una faixa de transició ràpida, d’uns 20 km d’ampla, i fins i tot més En sentit restringit, el terme és aplicat a les discontinuïtats que resulten de l’ondulació dels grans fronts Així, hom denomina front càlid la línia que separa la massa d’aire calent d’una altra de fred, sobre la qual avança ascendint en pendent suau en ascendir, l’aire càlid es condensa i origina cirrus, altoestratus i, finalment, nimbus que provoquen pluges fines i persistents, i després del seu pas hi ha un augment de la temperatura Front fred és el que separa de l’aire càlid anterior una…
briòfits
briòfits o molses
© Fototeca.cat
Botànica
Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades perquè tenen la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta darrera.
Comprèn les plantes autotròfiques terrestres més simples, privades encara de diferenciacions conductores o molt poc diferenciades en aquest sentit L’aigua ha d’arribar a les cèllules assimiladores principalment per impregnació i difusió, i per això aquestes plantes són de mida petita, des d’1 o 2 mm fins a uns 10 o 15 cm, en general, i fins a 60 cm d’alçària com a màxim Generalment hom els distribueix en tres classes antocerotòpsids 100 espècies, hepàtiques 9 000 espècies i molses 14 500 espècies Les espores, isòspores i haploides, generalment verdes, són dispersades pel vent i germinen tot…
El que cal saber de les alteracions de la situació i la motilitat del diafragma
Patologia humana
Les alteracions de la situació i la motilitat del diafragma constitueixen una sèrie de trastorns caracteritzats per una localització anòmala del múscul que forma la base de la caixa toràcica o per un defecte en la força de contracció, que poden ocasionar trastorns dels moviments respiratoris L’elevació del diafragma consisteix en un desplaçament del diafragma per sobre de la situació que li correspon habitualment, cosa que origina una compressió del pulmó que n’impedeix l’expansió completa L’origen pot ésser extremament divers, ja que és conseqüència de nombrosos trastorns toràcics o…
assemblea dominical en absència de prevere
Religió
Reunió dominical de fidels, presidida per un laic, en la qual es llegeixen texts bíblics, es formulen pregàries i es reparteix la comunió.
L’escassetat de capellans en els països on l’Església Catòlica té poca implantació o té problemes per a garantir el relleu generacional dels capellans originà aquest tipus de celebració El 1988 el Vaticà publicà un directori per a les celebracions dominicals en absència de prevere
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina